.png)
Dimecres 21 Desembre 2022
L'Institut Català d'Ornitologia (ICO) precisa incorporar en breu un/a tècnic/a informàtic/a per donar suport al desenvolupament tecnològic de diferents àrees de l'entitat i, en particular, en el marc dels diferents projectes de seguiment i ciència ciutadana que porta a terme l'entitat tant a nivell nacional com internacional.
Tasques a realitzar:
• Suport al disseny, desenvolupament i manteniment de projectes naturalístics de ciència ciutadana.
• Desenvolupament de les eines internes de gestió de l’entitat.
• Suport en la comunicació amb els col·laboradors i actors implicats en aquests projectes.
Es requereix:
• Estudis relacionats amb la informàtica o experiència equivalent demostrable.
• Dos anys d’experiència en desenvolupament web.
• Experiència en el desenvolupament de pàgines web (HTML, CSS, Javascript i PHP).
• Experiència en sistemes gestors de bases de dades en llenguatge SQL.
• Capacitat de treball en equip.
• Capacitat comunicativa i de flexibilitat en el treball.
• Domini del català, castellà i anglès.
Es valorarà particularment:
• Formació en ciències naturals i coneixements naturalístics.
• Coneixement i ús d’eines de compartició de codi (GIT o similars).
• Coneixement d'altres llenguatges de programació i plataformes de desenvolupament web.
• Coneixements bàsics de SIG.
• Experiència en extracció, conversió i anàlisi de dades.
• Experiència en l’ús de programari lliure.
Oferim:
• Contracte indefinit d'entre 30 i 37,5 hores setmanals (80-100% de jornada), segons preferència de la persona seleccionada, i amb horari flexible.
• Sou brut anual base d'entre 27.940,40 i 37.309,47 euros segons experiència de la persona seleccionada.
• Incorporació immediata a l'equip de treball de Barcelona amb possibilitat de fer teletreball bona part del temps.
• Formar part d'un equip d'IT jove que està desenvolupant eines tecnològiques punteres en el camp de la biodiversitat (e.g. eurobirdportal.org, ebba2.info/maps/, orenetes.cat)
• Treballar per a una ONG catalana dedicada a l'estudi i el seguiment dels ocells des de fa prop de 50 anys.
Sol·licituds:
Envieu CV i carta de motivació a secretaria@ornitologia.org abans del 2 de febrer.
Tasques a realitzar:
• Suport al disseny, desenvolupament i manteniment de projectes naturalístics de ciència ciutadana.
• Desenvolupament de les eines internes de gestió de l’entitat.
• Suport en la comunicació amb els col·laboradors i actors implicats en aquests projectes.
Es requereix:
• Estudis relacionats amb la informàtica o experiència equivalent demostrable.
• Dos anys d’experiència en desenvolupament web.
• Experiència en el desenvolupament de pàgines web (HTML, CSS, Javascript i PHP).
• Experiència en sistemes gestors de bases de dades en llenguatge SQL.
• Capacitat de treball en equip.
• Capacitat comunicativa i de flexibilitat en el treball.
• Domini del català, castellà i anglès.
Es valorarà particularment:
• Formació en ciències naturals i coneixements naturalístics.
• Coneixement i ús d’eines de compartició de codi (GIT o similars).
• Coneixement d'altres llenguatges de programació i plataformes de desenvolupament web.
• Coneixements bàsics de SIG.
• Experiència en extracció, conversió i anàlisi de dades.
• Experiència en l’ús de programari lliure.
Oferim:
• Contracte indefinit d'entre 30 i 37,5 hores setmanals (80-100% de jornada), segons preferència de la persona seleccionada, i amb horari flexible.
• Sou brut anual base d'entre 27.940,40 i 37.309,47 euros segons experiència de la persona seleccionada.
• Incorporació immediata a l'equip de treball de Barcelona amb possibilitat de fer teletreball bona part del temps.
• Formar part d'un equip d'IT jove que està desenvolupant eines tecnològiques punteres en el camp de la biodiversitat (e.g. eurobirdportal.org, ebba2.info/maps/, orenetes.cat)
• Treballar per a una ONG catalana dedicada a l'estudi i el seguiment dels ocells des de fa prop de 50 anys.
Sol·licituds:
Envieu CV i carta de motivació a secretaria@ornitologia.org abans del 2 de febrer.
Dijous 15 Desembre 2022
L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acaba de publicar una nova actualització de l'Índex de Planeta Viu 2022 pel territori català (l’LPI Cat per les seves sigles en angles). Això ens permet tenir una imatge més nítida que mai sobre l’estat de les poblacions d’espècies salvatges a Catalunya. L’indicador mostra que les poblacions de fauna per a les que es disposa de dades de seguiment regular a Catalunya han tingut una davallada mitjana del 24% en els darrers 20 anys.
Aquest indicador s’elabora a partir de les dades recollides d’un total de 321 espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d’aigües continentals. El grup d’animals més afectat és el dels insectes, representats aquí per les papallones, amb disminucions de la seva abundància que ronden el 44% però que poden arribar al 70% en algunes espècies típiques de prats. La dada general actualitza la que es va presentar al 2020 i és més completa i fidedigna.
El LPI-Cat és un projecte impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, coordinat pel CREAF, l’Institut Català d’Ornitologia, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Associació Herpetològica Espanyola que s’elabora en el marc de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya.
L’equip de centres de recerca que recull i analitza la informació per elaborar l’LPI-Cat fa actualitzacions cada dos anys. És un número que canvia a mesura que es recullen noves dades i que es va publicar per darrera vegada a l’informe de l'Estat de la Natura a Catalunya 2020. Des d’aquella fita, s'hi han afegit vuit noves espècies, quatre rat-penats (pipistrel·la nana, ratpenat muntanyenc, pipistrel·la comuna i ratpenat cuallarg), tres espècies de rius i basses d’aigua (merla d’aigua, corriol petit i granota pintada) i un rèptil d’ambients càlids (dragó comú), una informació que no estava disponible en l’anterior càlcul. Per calcular-lo es necessiten dades de seguiment de molts grups d’animals, contínues i a llarg termini, una feina ingent que no hagués estat possible sense la col·laboració, durant 20 anys, de centenars de persones voluntàries guiades des de les entitats coordinadores que han estat sortint a camp a observar i anotar el que veien. Estem parlant dels programes de seguiment d’ocells (projectes SOCC, SYLVIA, FARMDINDIS, seguiment d’espècies estèpiques amenaçades i d’ocells aquàtics nidificants), de papallones (CBMS), de mamífers (SEMICE, QUIROHÀBITATS, SOCC i projecte LIRÓ), d’amfibis i rèptils (SARE) i de peixos continentals (seguiments de l’ACA i CHE).
Per assegurar la precisió de les estadístiques, l'Índex ha estat recalculat excloent-ne certes espècies o poblacions. D'aquesta manera, s'ha confirmat que la pèrdua d’individus no està provocada per disminucions o augments extrems d'algunes espècies o poblacions. De fet, el número actualitzat amb les darreres dades disponibles (24%) és de fet una mitjana que es mou entre el 19% i el 28% per la incertesa associada als càlculs d’aquests indicadors. Hi ha moltes espècies no incloses encara a l’índex perquè per ara no es disposa de dades o encara no s’han pogut integrar perquè no són prou robustes. Així, els invertebrats estan només representats per les papallones diürnes; no hi dades de fongs, plantes o altres grups i tampoc hi està representat el medi marí.
Aquest indicador es disgrega en dos de principals, un per a vertebrats i un altre per invertebrats (que s’obté del seguiment de papallones). Si fem un focus, en el cas concret d’aquests insectes, els resultats són molt preocupants, la davallada és molt marcada, amb una mitjana del 44%. Per obtenir aquesta dada ara per ara es tenen en compte només les dades robustes i de llarg termini del programa català de seguiment de papallones, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme, però diversos treballs apunten en la mateixa direcció per tot el grup d’insectes, el que té més espècies tant a escala planetària com a Catalunya.
D’altra banda, el LPI-Cat de vertebrats (que contempla dades de mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos d’aigües continentals) mostra una davallada del 6% en els darrers 20 anys. Aquest subindicador es pot comparar amb el 30% de davallada en les darreres dues dècades que s’ha obtingut per al LPI mundial que WWF ha donat a conèixer fa poques setmanes i que en aquest cas només té en compte animals vertebrats.
Fer una síntesi de les tendències de moltes espècies en un índex mitjà global emmascara la situació particular de moltes espècies. De fet, no totes les espècies estan disminuint a Catalunya; també n’hi ha que estan augmentant o que es mantenen estables. Entre les espècies que estan en davallada tenim ocells com la perdiu roja (Alectoris rufa) o papallones com el brocat variable (Euphydryas aurinia) o la granota verda ibèrica (Pelophylax perezi). D’altra banda, també tenim espècies que augmenten a Catalunya, com el cabirol (Capreolus capreolus), o l’oriol (Oriolus oriolus). Així mateix, també tenim moltes espècies que tenen una població estable, com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i la papallona safranera de l'alfals (Colias crocea) i d’altres com el dragó comú (Tarentola mauritanica) que són un misteri, mostren encara tendències incertes a causa de l’escassetat de dades disponibles.
Aquest indicador s’elabora a partir de les dades recollides d’un total de 321 espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d’aigües continentals. El grup d’animals més afectat és el dels insectes, representats aquí per les papallones, amb disminucions de la seva abundància que ronden el 44% però que poden arribar al 70% en algunes espècies típiques de prats. La dada general actualitza la que es va presentar al 2020 i és més completa i fidedigna.
El LPI-Cat és un projecte impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, coordinat pel CREAF, l’Institut Català d’Ornitologia, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Associació Herpetològica Espanyola que s’elabora en el marc de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya.
L’equip de centres de recerca que recull i analitza la informació per elaborar l’LPI-Cat fa actualitzacions cada dos anys. És un número que canvia a mesura que es recullen noves dades i que es va publicar per darrera vegada a l’informe de l'Estat de la Natura a Catalunya 2020. Des d’aquella fita, s'hi han afegit vuit noves espècies, quatre rat-penats (pipistrel·la nana, ratpenat muntanyenc, pipistrel·la comuna i ratpenat cuallarg), tres espècies de rius i basses d’aigua (merla d’aigua, corriol petit i granota pintada) i un rèptil d’ambients càlids (dragó comú), una informació que no estava disponible en l’anterior càlcul. Per calcular-lo es necessiten dades de seguiment de molts grups d’animals, contínues i a llarg termini, una feina ingent que no hagués estat possible sense la col·laboració, durant 20 anys, de centenars de persones voluntàries guiades des de les entitats coordinadores que han estat sortint a camp a observar i anotar el que veien. Estem parlant dels programes de seguiment d’ocells (projectes SOCC, SYLVIA, FARMDINDIS, seguiment d’espècies estèpiques amenaçades i d’ocells aquàtics nidificants), de papallones (CBMS), de mamífers (SEMICE, QUIROHÀBITATS, SOCC i projecte LIRÓ), d’amfibis i rèptils (SARE) i de peixos continentals (seguiments de l’ACA i CHE).
Per assegurar la precisió de les estadístiques, l'Índex ha estat recalculat excloent-ne certes espècies o poblacions. D'aquesta manera, s'ha confirmat que la pèrdua d’individus no està provocada per disminucions o augments extrems d'algunes espècies o poblacions. De fet, el número actualitzat amb les darreres dades disponibles (24%) és de fet una mitjana que es mou entre el 19% i el 28% per la incertesa associada als càlculs d’aquests indicadors. Hi ha moltes espècies no incloses encara a l’índex perquè per ara no es disposa de dades o encara no s’han pogut integrar perquè no són prou robustes. Així, els invertebrats estan només representats per les papallones diürnes; no hi dades de fongs, plantes o altres grups i tampoc hi està representat el medi marí.
Aquest indicador es disgrega en dos de principals, un per a vertebrats i un altre per invertebrats (que s’obté del seguiment de papallones). Si fem un focus, en el cas concret d’aquests insectes, els resultats són molt preocupants, la davallada és molt marcada, amb una mitjana del 44%. Per obtenir aquesta dada ara per ara es tenen en compte només les dades robustes i de llarg termini del programa català de seguiment de papallones, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme, però diversos treballs apunten en la mateixa direcció per tot el grup d’insectes, el que té més espècies tant a escala planetària com a Catalunya.
D’altra banda, el LPI-Cat de vertebrats (que contempla dades de mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos d’aigües continentals) mostra una davallada del 6% en els darrers 20 anys. Aquest subindicador es pot comparar amb el 30% de davallada en les darreres dues dècades que s’ha obtingut per al LPI mundial que WWF ha donat a conèixer fa poques setmanes i que en aquest cas només té en compte animals vertebrats.
Fer una síntesi de les tendències de moltes espècies en un índex mitjà global emmascara la situació particular de moltes espècies. De fet, no totes les espècies estan disminuint a Catalunya; també n’hi ha que estan augmentant o que es mantenen estables. Entre les espècies que estan en davallada tenim ocells com la perdiu roja (Alectoris rufa) o papallones com el brocat variable (Euphydryas aurinia) o la granota verda ibèrica (Pelophylax perezi). D’altra banda, també tenim espècies que augmenten a Catalunya, com el cabirol (Capreolus capreolus), o l’oriol (Oriolus oriolus). Així mateix, també tenim moltes espècies que tenen una població estable, com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i la papallona safranera de l'alfals (Colias crocea) i d’altres com el dragó comú (Tarentola mauritanica) que són un misteri, mostren encara tendències incertes a causa de l’escassetat de dades disponibles.
Divendres 11 Novembre 2022
El passat cap de setmana del 15 i 16 d’octubre es va dur a terme la sisena edició del CCAW (Cap de Creus Autumn Weekend) amb la col·laboració del Parc Natural de Cap de Creus. Aquesta activitat d’anellament intensiu pretén avaluar diferents hàbitats del Parc Natural i veure diferències quant a la qualitat ambiental a tres espais del parc, la vall de Montjoi, la Vall de Jòncols i els voltants de mas Rabassers. En total es van anellar 1.700 ocells de 36 espècies diferents, amb el tallarol de casquet (795), el tallarol capnegre (419) i el pit-roig (298) com a espècies més anellades. Aquestes tres espècies ens aporten informació molt valuosa sobre la qualitat i ús de l’hàbitat, que podem veure a partir de les edats, sex-ratio, condició física i estat de la muda dels ocells capturats. Una anàlisi més completa es durà a terme quan es tinguin totes les dades informatitzades. També resulta d’interès les espècies migradores trans-saharianes que a mitjans d’octubre ja escassegen a Catalunya. Enguany es va anellar una cotxa cua-roja, un còlit gris, una boscarla de canyar, un tallarol gros, un mosquiter de passa i dos mastegatatxes. Moltes gràcies a tots els anelladors voluntaris i col·laboradors que fan possible l’activitat i que prenen tantes dades perquè siguin útils per a aquest estudi.
Divendres 11 Novembre 2022
Segueix endavant la campanya d’anellament per al seguiment de la migració postnupcial de passeriformes de canyissar que duu a terme l’ICO a l’estació de Canal Vell en col·laboració amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre i que va començar el passat 4 d’agost. Suposa la 31a campanya anual des de l’inici el 1992 i un total acumulat de més de 160.000 ocells anellats. Les xifres obtingudes fins al 10 de novembre són modestes en comparació amb anys anteriors amb un total de 3.424 primeres captures. La boscarla de canyar, com és habitual, és l’espècie més abundant amb 1371 exemplars, xifra per sota de la mitjana dels darrers anys. El balquer, en canvi, ha augmentat lleugerament i amb més de 100 exemplars suposa la millor xifra dels darrers sis anys. També són acceptables les xifres del boscaler comú (45) i de la boscarla dels joncs (52) i la recuperació del blauet (120) després de la forta davallada de 2021 amb només 60 exs. D’altra banda, enguany s’han obtingut les pitjors xifres dels darrers 10 anys del mosquiter de passa amb només 48 exs. Com a espècies rares o escasses podem esmentar un mosquiter de doble ratlla anellat el 9 d’octubre.
Pel que fa a recuperacions estrangeres, fins ara s’han capturat dues boscarles de canyar de Bèlgica i Bòsnia Hercegovina, una boscarla dels joncs amb anella d’Holanda i una cotxa blava d’Alemanya.
Com sempre, podeu seguir els resultats d’aquesta campanya a:
https://apps.ornitologia.org/anella/migra/M001/charts
Pel que fa a recuperacions estrangeres, fins ara s’han capturat dues boscarles de canyar de Bèlgica i Bòsnia Hercegovina, una boscarla dels joncs amb anella d’Holanda i una cotxa blava d’Alemanya.
Com sempre, podeu seguir els resultats d’aquesta campanya a:
https://apps.ornitologia.org/anella/migra/M001/charts
Divendres 11 Novembre 2022
Els dies 29-31 d’octubre es va celebrar a València el tercer congrés d’ornitologia de les terres de parla catalana (COTPC 2022) amb l’assistència de més de 100 inscrits i la presentació de diverses xerrades plenàries, taules rodones, tallers, més de 30 presentacions orals i pòsters de temàtiques molt variades. La trobada va servir per contactar entre companys de Balears, València, l’Alguer, Andorra, Catalunya Nord i Catalunya i compartir projectes, estudis i experiències en un ambient molt agradable. Cal destacar l’exquisida organització a càrrec dels membres de la Societat Valenciana d’Ornitologia.
