20-23 de març del 2025 a Vic, Barcelona

El comitè organitzador convida investigadors i entusiastes del mussol comú a participar en una nova trobada internacional. Aquest esdeveniment té diversos propòsits: és una oportunitat de fer visibles les iniciatives més recents portades a terme a casa nostra, conèixer els darrers treballs realitzats a prop d’una desena de països europeus, celebrar el 25è aniversari del grup internacional d’estudi del mussol (International Little Owl Working Group) i també promoure el debat sobre les estratègies per encarar els reptes de conservació i recerca. La trobada tindrà una durada de quatre dies. Començarà la tarda del dijous 20 de març, moment en què es rebrà els assistents internacionals i s’acabarà de formalitzar la inscripció. Les sessions del divendres i dissabte seran de presentacions orals a la Universitat de Vic.

Diumenge dia 23 es farà una sortida amb autobús a la reserva de mussols d’Osona per conèixer in situ les millores de conservació aplicades i, finalment, es clourà la trobada amb un dinar per a tots els participants.

La inscripció és parcialment subvencionada. El cost de 130 euros cobreix els àpats principals dels quatre dies més despeses logístiques i de materials (allotjament a part). S’ofereix un preu especial de 65 euros per a qui assisteixi només un dia al simposi. L’esdeveniment compta amb el suport de l’Ajuntament de Vic, el Grup de Naturalistes d’Osona i l’Institut Català d’Ornitologia.

Formulari de registre: https://forms.gle/gi1dxn6w3kpVcMJf6

Les presentacions seran en anglès i no es comptarà amb traducció simultània.

Si teniu qualsevol consulta, podeu contactar amb Jordi Baucells (jbaucells@biodiversitat.cat) o Hugo Framis (hugoframis@gmail.com).

Comitè organitzador: Jordi Baucells, Dries Van Nieuwenhuyse i Hugo Framis.

Ja podeu consultar el número 61 (hivern 2024-25) de l’Abellerol:
https://ornitologia.org/mm/file/queoferim/divulgacio/publicacions/abellerol/abellerol61.pdf

Conté un article sobre la conservació de l’arpella cendrosa, un reportatge sobre una estació d’anellament en una finca d’oliveres a les Garrigues i un llarg obituari sobre el nostre company David Bigas, a més de la secció de ressenyes bibliogràfiques.
La versió en paper d’aquest número ja s’ha enviat als socis i sòcies que el van demanar i el rebreu durant aquests dies.

Pel que fa a la Revista Catalana d’Ornitologia, lamentem comunicar-vos que arrosseguem un endarreriment i el volum 40 (2024) no estarà disponible fins a finals de febrer. Aprofitem l’ocasió per informar-vos que aquest volum és el darrer que publiquem en paper, ja que a partir de 2025 la revista passa a ser només d’edició electrònica.

El cercavores prefereix viure als cims de les muntanyes i en espais oberts. Per aquest motiu, el Projecte Cercavores centra la seva activitat en dos cims del Parc Natural del Montseny: el Turó de l’Home i les Agudes. El projecte va començar a mitjans de novembre i finalitzarà a mitjans de febrer.

Monitorització i anellament: entendre les seves migracions hivernals

L’objectiu principal del projecte és monitoritzar el nombre de cercavores al Turó de l’Home i a les Agudes, buscar els ocells anellats per saber durant quants anys tornen. La monitorització ens ajuda a comprendre quants individus passen l’hivern a la zona, mentre que l’anellament permet identificar si es tracta dels mateixos individus que tornen any rere any. A més, s’estudia el seu comportament alimentari comptant les vegades que picotegen diverses fonts d’aliment, com plantes, roques, terra, insectes, llavors, excrements de cabra i ovella, o fonts d’aliment humanes. Aquestes dades ens ajuden a identificar els seus requisits per a l'alimentació i quines són les seves fonts d’aliment durant l’hivern. En conjunt, aquestes informacions proporcionen dades clau sobre la qualitat i la idoneïtat del seu hàbitat.

Observació d’altres espècies rares a la zona

A banda d’estudiar els cercavores, també es presta atenció a altres espècies d’ocells que podrien ser observades a la zona, com el pardal d'ala blanca, el sit blanc, la merla de pit blanc, el tord ala-roig i la griva cerdana.

Primeres troballes

Com que el projecte encara està en curs, no disposem de resultats definitius. Tot i això, les primeres troballes indiquen que s’han registrat més cercavores al Turó de l’Home que a les Agudes. Només s’ha observat un individu anellat fins ara: el 06J, anellat el 2019, que ha tornat durant cinc anys consecutius. Curiosament, les observacions inicials mostren que els cercavores passen la major part del temps picotejant plantes, roques o a terra, més que excrements o fonts d'aliments més artificials (com molles d'entrepans). Tot i que és difícil determinar exactament què mengen, registrar on passen el temps i la quantitat de temps que dediquen a picotejar proporciona informació valuosa sobre el seu comportament alimentari i l’ús de l’hàbitat.

Foto: Karlis Janis

És habitual que alguns hiverns observem increments importants en les poblacions d’algunes espècies d’ocells. Frases com “Aquest hivern és molt bo per lluers” o “Aquest hivern han baixat molts tords ala-rojos” són familiars per a qualsevol ornitòleg. Això sovint es deu a factors com les temperatures del nord d’Europa o a la producció d’aliment en els seus llocs d’origen.

Aquest any, el protagonisme se l’enduen els durbecs! A partir de l’octubre, hem detectat una entrada important d’aquesta espècie a Catalunya. Utilitzant el portal OrnithoLlistes, alimentat amb les dades que aporteu vosaltres a ornitho.cat i ornitho.ad, hem pogut observar com el percentatge de llistes completes amb durbecs va arribar a un màxim del 10,3% a mitjans d’octubre, superant clarament la mitjana habitual. Tot i que després va baixar fins al 5,3%, encara es manté per sobre de la mitjana d’altres hiverns.

Aquest patró no és nou: l’hivern 2017-2018 va ser una temporada excepcional per als durbecs, amb valors mitjans setmanals superant el 20% de les llistes. També hi ha hagut hiverns destacats com el 2019-2020 i el 2021-2022, que mostren la variabilitat típica d’aquesta espècie irruptiva. Si consulteu el gràfic de freqüència d’observació al portal, podreu explorar aquestes dades amb detall i comparar-les per anys i comarques!





Pel que fa als lluers i tords ala-rojos, aquest hivern sembla ser més aviat normal, amb xifres semblants a la mitjana dels darrers anys, o fins i tot lleugerament per sota.
​Una altra espècie que destaca aquesta tardor és el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), un petit passeriforme que cria a Sibèria i hiverna principalment al sud-est asiàtic. Tot i que fa una dècada era molt rar a la Península Ibèrica, ara s’ha convertit en un visitant regular a la tardor. El 2016 es va registrar un màxim de 160 individus diferents a Catalunya, però en anys posteriors les xifres van baixar fins a estabilitzar-se entre 20 i 40 exemplars. Aquest 2024, però, ja portem almenys 31 individus detectats i reportats a ornitho.cat, cosa que indica que podria ser un any destacat!
Per què hi ha anys més bons que altres per aquesta espècie? Encara és un misteri, però estudis recents apunten que la majoria d’individus detectats a Europa són joves de l’any, fet que ajuda a refinar teories sobre el seu comportament migratori. Podeu llegir un article en el qual es descriuen els patrons d’aparició a Catalunya i s’esmenten les teories principals en aquest enllaç. És interessant destacar que les observacions catalanes es concentren en zones amb arbres caducifolis com els àlbers, pollancres o salzes, sovint en parcs urbans o plantacions de ribera.

Finalment, també val la pena destaca que aquesta tardor 2024 ha recollit un major nombre d'exemplars diferents de falcó cama-roig, pel que sembla que va ser una tardor especialment bona per detectar aquesta espècie. 

La gran majoria dels exemplars detectats a Catalunya durant el pas postnupcial són joves de l'any, que poden ser més difícils d'identificar amb seguretat dels joves de falcó mostatxut (Falco subbuteo), per la qual cosa cal prestar atenció. 
Voleu saber més? Al portal ornitho.cat i a OrnithoLlistes, trobareu gràfics i mapes interactius que mostren la distribució d’aquestes i altres espècies en temps real. Gràcies a les vostres dades, podem entendre millor aquests fenòmens i contribuir al coneixement i conservació de la nostra avifauna.