Us recordem que la data de lliurament dels balanços d'anellament de 2019 és el 10 de gener de 2020.

Tots els anelladors, tant experts com auxiliars, que vulgueu anellar durant l’any 2020 cal que demaneu la renovació del vostre permís omplint un formulari que trobareu al següent enllaç. En aquest formulari heu de fer constar el projecte d'anellament pel qual demaneu la renovació (Sylvia, Migració, Estàndards ICO). Si es tracta d'algun projecte particular, podeu esmentar-lo. No heu de posar altres projectes que no són d'anellament (com ara el SOCC); el formulari es refereix exclusivament a projectes d'anellament!

Què passa amb els anelladors que no renoven el permís? Aquests continuen sent anelladors de l’ICO (no actius) i poden renovar el permís en anys successius, però no tenen permís durant l’any en curs.

Recordeu que tots els permisos s’han de renovar; el fet de tenir-lo l’any anterior no pressuposa que no calgui renovar-lo.

El nostre company Oriol Baltà està disponible per ajudar-vos a resoldre tots aquells problemes derivats de l’ús correcte del programari NouBio i de la compatibilitat dels ordinadors de cadascú (info@ornitologia.org / tf 93 458 78 93).

Finalment, volem remarcar la importància de lliurar puntualment els balanços d’anellament. Cal tenir molt present que no es renovarà l’autorització d’anellament als anelladors experts que no hagin lliurat el balanç i el formulari de renovació del permís a 10 de gener de 2020. El permís vigent actualment caduca el 15 de març de 2020, justament per poder vincular la renovació dels permisos a la deguda complementació del balanç i la resta de requisits formals.

A la conca Mediterrània hi ha diverses espècies de plantes que produeixen petits fruits que maduren a la tardor i hivern. Aquests fruits són un aliment important per a diverses espècies d'ocells, els quals en dispersen les seves llavors i afavoreixen d'aquesta forma el procés d'assentament de nous plançons. Els ullastres (la varietat salvatge de l'olivera), els llentiscles o les esparregueres i diverses espècies d'ocells com ara el pit-roig, el tallarol capnegre o el tallarol de casquet porten centenars de milers d'anys beneficiant-se mútuament. Les oliveres i les seves olives són, per tant, fruit d'una llarga història d'evolució amb els ocells frugívors. Sense ells potser ara no tindríem ni olives ni oli. Molts ocells continuen també beneficiant-se de les oliveres i d'altres plantes i sovint dormen a les seves branques. La portada de l'Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009 mostrava, ara fa uns anys, la importància cabdal dels oliverars per a tantes espècies d'ocells. Ha estat probablement així des de que aquest conreu s'estengué per la mediterrània a l'edat Antiga.

Les tècniques de conreu de l'olivera han variat relativament poc al llarg dels segles i han permès que milions d'ocells europeus passin l'hivern a la Mediterrània, però recentment i en determinades circumstàncies, hi ha hagut un canvi radical. En efecte, el sistema de plantació d'oliveres anomenat superintensiu, que consisteix en realitzar una plantació lineal i densa per tal que pugui ser feta la collita per una màquina específica està comportant un impacte molt negatiu sobre les poblacions d'aquests ocells, molt especialment quan es recol·lecta durant la nit i es maten els ocells que romanen dormint als arbres. Al maig de 2019 uns investigadors portuguesos publicaven a la prestigiosa revista Nature una carta titulada "Stop harvesting olives at night — it kills millions of songbirds", i des de diversos altres àmbits es reconeixia també la mortalitat de milions d'ocells. A Catalunya, una molt bona part de conreus d'olivera són en format tradicional però també s'hi han implantat aquestes noves tècniques, amb el conseqüent impacte sobre les poblacions dels ocells que van coevolucionar amb les oliveres per fer possible l'oli. Afortunadament, el passat 11 de desembre de 2019 el Departament de Territori i Sostenibilitat emetia una resolució per la qual s’adoptava la mesura preventiva de suspensió de la recol·lecció mecanitzada nocturna en oliverars ubicats a Catalunya per possible dany als ocells silvestres. Des de l'Institut Català d'Ornitologia ens felicitem per la mesura adoptada i continuem apostant pels sistemes de seguiment d'ocells amb el darrer objectiu de comprendre i protegir millor el nostre entorn natural.

El diccionari en línia publicat el 2017, i actualitzat el mes de febrer d’aquest mateix any, es torna a renovar amb la incorporació de 1.355 noves denominacions catalanes relatives a espècies d’ocells passeriformes.

El TERMCAT actualitza per segona vegada aquest any el Diccionari dels ocells del món. L’obra, elaborada per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, incorpora en aquesta actualització 1.355 denominacions catalanes noves relatives a espècies d’ocells passeriformes.

Es tracta d’un projecte en curs d’elaboració disponible des de l’any 2017 en format de diccionari en línia, inicialment amb 4.510 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes. Durant el 2019 s’han incorporat a la consulta de l’obra un total de 2.125 nous termes, pertanyents a 45 famílies d’ocells passeriformes (del total de 138 famílies que s’inclouen dins d’aquest ordre).

Amb aquesta nova actualització, que es preveu anar ampliant a mesura que avanci el treball de revisió de les denominacions catalanes relatives a les 93 famílies de passeriformes pendents de validació, el diccionari permet ara la consulta de 6.633 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells de tot el món. Cada fitxa inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. El diccionari també inclou il·lustracions i, quan s’ha cregut convenient, notes amb informació complementària sobre els termes.

El diccionari s’ha elaborat sota la coordinació científica dels especialistes iniciadors d’aquest projecte, Raül Aymí, Rafel Cebrian, Jordi Clavell, Manuel-Enric Giménez i Àlex Mascarell, i dels que, com Ponç Feliu, s’hi han incorporat posteriorment, vinculats majoritàriament a la Fundació Barcelona Zoo i a l’Institut Català d’Ornitologia amb l’ajut i assessorament lingüístic de Glòria Fontova del TERMCAT. El diccionari conté un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació, com ara anaireta becgroc, batis del Cap, cuaespinós de Casaldàliga, eptianura roja, grimpa-soques xiulador, tiranet reietó o vireó capblau, entre d’altres, que han estat proposades seguint els Criteris per a la denominació catalana dels ocells, elaborats pel TERMCAT i aprovats pel Consell Supervisor.

El Diccionari dels ocells del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment 150 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

Com ja ve sent habitual en els darrers anys, la SOM (Societat Ornitològica de Menorca) organitza una campanya d’anellament durant la migració primaveral, emmarcada al projecte Piccole Isole. El lloc on es durà a terme serà l’illa de l’Aire, una estació que està operativa a la primavera des de l’any 1993. Les dates de la campanya seran des de l’1 d’abril fins al 15 de maig.

Aquesta campanya comptarà amb la presència d’un anellador expert, que és el responsable de l’estació, dels anellaments i en resum de tota la feina que es desenvolupa al voltant d’aquesta campanya. Les responsabilitats de l’anellador encarregat són, bàsicament, les tasques d’anellament, emplenar correctament els fulls de camp i estar pendent dels anellaments dels col·laboradors.

Com s’ha vingut fent des de l’inici del projecte la SOM ofereix la possibilitat de participar com a voluntari en aquestes campanyes. La presència d’anelladors, auxiliars i ajudants voluntaris en general és bàsica per a poder dur a terme aquest projecte. La manca de finançament fa que no es pugui oferir la manutenció gratuïta ni tampoc els trasllats a l’illot. En concret TOTS els participants (exceptuant l’anellador expert encarregat de l’estació) hauran de pagar 10 € diaris per poder fer front a les despeses de manutenció i trasllats a l’illot de cada participant, en cas contrari seria impossible dur a terme aquesta campanya.

Els dies que està previst hi hagi trasllat són en general els diumenges o dilluns, viatges que ens fan voluntaris, per tant és molt difícil poder triar dies d’entrada a l’illa. Si les condicions meteorològiques són adverses i no es pot fer el trasllat a l’Aire, s’intentarà fer-ho en dies posteriors. Els organitzadors no ens fem responsables dels retards en entrar o sortir de l’illa. És molt important que abans de comprar bitllets es confirmin dates d’entrada i sortida amb el coordinador del calendari (Santi Catchot, 649868695 o scatchot@gmail.com). És important saber que la responsabilitat de participar en aquesta campanya és de cadascun dels participants, l’organització no es fa responsable de cap possible accident durant els trasllats o bé durant l’estància a l’illa de l’Aire. Les inscripcions es faran per rigorós ordre d’arribada de les peticions, així com també equilibrant els equips (quatre persones màxim) en funció de l’experiència dels col·laboradors.

A l'illa solem "viure" en una petita cotxeria que ens deixa autoritat portuària, allà és on feim tota la feina, dormir, cuinar, etc. (no s'entra i es surt a diari de l'illa, vivim allà). No hi ha WC, però l’illa és prou gran per tenir intimitat. Els organitzadors de la campanya aportaran el bàsic per arribar i viure durant la campanya: menjar i beure a més del transport fins l’illa de l’Aire. Si per alguna raó els col·laboradors han de fer nit a Menorca, intentarem aconseguir un lloc per dormir, però no ens podem comprometre 100%.

Necessitaríeu dur el bàsic, sac de dormir, calçat adient per caminar damunt roques, etc. Tot el material d'anellament i de cuina ja es a la caseta. No heu de portar res de plats, gots,.....Les feines de cuina i neteja de l’espai seran responsabilitat de tots els assistents.

Durant les darreres campanyes s’han anellat a l’illa de l’Aire una mitjana de més 3000 ocells per any, destacant sempre algunes captures d’espècies rares com Sylvia curruca, Ficedula albicollis, o altres no tant rares però que s’anellen amb números prou interessants (Hippolais icterina, Phylloscopus sibilatrix, Emberiza hortulana,...), així com també dies de captures molt abundants (s’han arribat a capturar més de 600 ocells en una sola jornada).

També són interessants les poblacions d’altres espècies que nidifiquen a l’illot. Durant la campanya aprofitem per fer un seguiment de les mateixes. Podeu fer-vos una idea del que és l’illa clicant els següents enllaços:

https://bit.ly/35QO0ro

https://bit.ly/2MpGHiO

També podeu veure alguna memòria de resultats en bloc de campanya: https://bit.ly/373zE7m

El calendari per apuntar-se ja està obert, podeu demanar més informació o confirmar estades a Santi Catchot, 649868695 o al correu electrònic: scatchot@gmail.com