Durant els últims mesos a Alemanya s’han trobat moltes mallerengues mortes als jardins. Recentment s’ha resolt el misteri; es tracta d’una malaltia infecciosa produïda per un bacteri anomenat Suttonella ornithocola. Aquest bacteri és inofensiu per als humans, però que afecta les mallerengues, sobretot a les espècies de mida més petita, i els hi provoca pneumònia. El bacteri es va descobrir per primer cop a Anglaterra l’any 1996.  El passat mes de març es va detectar el primer cas a l’oest d’Alemanya. En dos mesos s’han detectat més de 26.000 casos a Alemanya, però la malaltia també s’ha reportat a Luxemburg, Bèlgica i l’est de França. La majoria d’ocells afectats són mallerengues blaves, però també s’han trobat casos en mallerengues carboneres (les espècies que més freqüenten les menjadores).

Com es detecta?

Els ocells afectats es detecten principalment als jardins, a prop de les menjadores, sense amagar-se ni fugir dels humans, perquè ja no reaccionen als estímuls de l’ambient. Altres símptomes de la malaltia inclouen problemes per respirar, pèrdua de les plomes del cap i parpelles tancades. Els ocells afectats ja no mengen i són incapaços d’engolir.

I a Catalunya?

El 3 de maig passat es va detectar i fotografiar la primera mallerenga blava amb aquests símptomes a Catalunya, concretament al municipi de Creixell (Tarragonès). La malaltia és contagiosa entre mallerengues, per això és necessari que si detecteu algun cas al vostre jardí, immediatament deixeu de donar menjar i aigua als ocells. A més, per a fer-ne un seguiment us demanem que apunteu tots els casos que trobeu al mòdul de mortalitat d’ornitho.cat, indicant quins símptomes heu detectat als comentaris i, si pot ser, adjuntar fotos de cada individu. En el cas dels anelladors també haureu de desinfectar les bosses col·lectores i no usar-les fins que estiguin esterilitzades, sempre que capturem mallerengues (amb símptomes o sense). Si en capturem una amb símptomes, s’han de fer fotos dels ocells afectats i també reportar-ho a ornitho.cat, a través del mòdul de mortalitat.

Com es reporta?

Per reportar la dada al mòdul de mortalitat, heu d’entrar la dada de forma normal al portal web ornitho.cat o a l’aplicació Naturalist, i clicar la casella d’animal mort o ferit. Al següent clic, se us obrirà el mòdul de mortalitat. Allí heu d’indicar "Causa natural i malaltia/paràsit". Als comentaris podeu indicar els símptomes que heu detectat. I finalment, si és possible, adjunteu fotos on es puguin apreciar els símptomes.

Gràcies a la vostra col·laboració esperem poder detectar a temps l’expansió d’aquesta malaltia infecciosa d’origen bacteriològic que afecta exclusivament les mallerengues.

Us estem molt agraïts per la vostra col·laboració,

Carles Durà
 
Per saber-ne més:

https://www.nabu.de/news/2020/04/27990.html

https://www.bto.org/community/news/202004-german-blue-tit-disease-identified

https://www.gardenwildlifehealth.org/portfolio/suttonella-ornithocola-infection-in-garden-birds/

Ja tenim els primers resultats dels possibles efectes del confinament sobre els ocells!

Hem seleccionat les 16 espècies d'aus més habituals en ambients urbans i que passen tot l'any a Catalunya i hem comparat els seus patrons d'observació diaris (des de la matinada fins al capvespre) obtinguts en medis urbans durant el moment de màxim confinament (del 15 de març al 13 d'abril) amb els obtinguts en ambients urbans i no urbans durant el mateix període de temps en anys anteriors (2009-2019).

Per fer-ho, hem analitzat gairebé 20.000 llistes completes enviades per més de 600 observadors de tota Catalunya a ornitho.cat des de 2009, 2.500 d'elles en el marc del projecte #JoEmQuedoACasa. Les llistes completes ens permeten saber la probabilitat d'observació d'una espècie en funció del lloc, l'hora i el temps d'observació.

Els resultats indiquen que durant el confinament hi ha hagut un clar augment de les observacions d'ocells durant les primeres hores del dia i que el nou patró d'observació és molt més similar al que es dona habitualment en medis no urbans més que no pas urbans. Quan mirem cadascuna de les 16 espècies estudiades per separat, veiem que aquest patró es repeteix en la gran majoria d’elles (13 de les 16 espècies).

Aquest canvi tan marcat sembla ser degut a un increment del pes relatiu de l'activitat dels ocells durant les primeres hores del dia i, sobretot en les espècies més canores, en part també a una millora en la seva detectabilitat (com menys soroll, més facilitat de detectar el so d'un ocell per part de l'observador). Tot indica que aquests canvis estan vinculats a la reducció de l'activitat humana (menys freqüentació i soroll) que hi ha hagut durant el confinament.

Per a la majoria d'ocells, les primeres hores del dia solen oferir les millors condicions per alimentar-se i comunicar-se (per exemple, cantant). És per això que els patrons d'observació d'ocells en entorns menys pertorbats per l'activitat humana mostren un clar pic durant aquesta franja horària. En medis urbans, però, durant aquestes hores del matí el soroll antropogènic sol ser molt alt i, a més, va acompanyat d’un pic molt marcat de presència de persones i cotxes als carrers. Tot això explicaria, en bona part, perquè els ocells de medis urbans usualment són relativament menys actius i detectables durant aquesta franja horària.

Quan aquestes condicions es relaxen, com durant el confinament, sembla que els ocells en saben treure profit. En diverses espècies, com ara la merla i el tudó, la reducció dràstica del soroll durant el confinament probablement els ha permès aprofitar les millors condicions que es donen durant les primeres hores del dia per cantar i marcar territori amb més intensitat, en línia amb el que fan els seus congèneres de medis no urbans. És ben sabut que els ocells poden adaptar l'hora del cant en funció del soroll i, fins i tot, cantar quan encara és de nit, molt abans de l'alba, per evitar fer-ho quan hi ha massa soroll. A més, en totes les espècies, però en especial en ocells com el gavià argentat o la garsa, animals molt intel·ligents i adaptables, la dràstica reducció del trànsit i de la presència de gent al carrer els pot haver animat a utilitzar molt més les primeres hores del matí per buscar aliment i, fins i tot, endinsar-se més als nuclis centrals dels pobles i ciutats.

La capacitat d'adaptació dels ocells no ens ha de fer passar per alt que en situacions normals els ocells que viuen en medis urbans estan sotmesos a uns nivells de soroll i pertorbació molt alts. El soroll, de manera directa o indirecta, s'ha associat amb la disminució de la densitat d'ocells en entorns urbans, així com en l'empobriment de les seves comunitats. El soroll dificulta molt la seva comunicació, els pot augmentar els nivells d’estrès i, fins i tot, accelerar el seu envelliment. Uns efectes negatius que es veuen amplificats i complementats per la gran presència de cotxes i persones que hi ha pels carrers, sobretot, en hores punta.

Els resultats d'aquest estudi suggereixen que els ocells tenen la capacitat d'aprofitar algunes de les millores ambientals que s'han donat als nostres entorns urbans durant el confinament. Però està a les nostres mans mirar de fer que els medis urbans siguin més acollidors pels ocells més enllà de la crisis del COVID-19. Els problemes que experimenten a nivell comunicatiu i de salut són, en bona part, homòlegs als que patim nosaltres mateixos, per tant, si fem els nostres pobles i cuitats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que també els farem molt millors en benefici propi.

Seguim analitzant les dades amb més detall i esperem que properament puguem tenir resultats que ens ajudin a entendre encara millor l'efecte del confinament i l'activitat humana en general sobre els ocells.
Moltes gràcies per compartir les vostres observacions a ornitho.cat! Sense elles no seria possible entendre res del que està passant.