El cercavores prefereix viure als cims de les muntanyes i en espais oberts. Per aquest motiu, el Projecte Cercavores centra la seva activitat en dos cims del Parc Natural del Montseny: el Turó de l’Home i les Agudes. El projecte va començar a mitjans de novembre i finalitzarà a mitjans de febrer.

Monitorització i anellament: entendre les seves migracions hivernals

L’objectiu principal del projecte és monitoritzar el nombre de cercavores al Turó de l’Home i a les Agudes, buscar els ocells anellats per saber durant quants anys tornen. La monitorització ens ajuda a comprendre quants individus passen l’hivern a la zona, mentre que l’anellament permet identificar si es tracta dels mateixos individus que tornen any rere any. A més, s’estudia el seu comportament alimentari comptant les vegades que picotegen diverses fonts d’aliment, com plantes, roques, terra, insectes, llavors, excrements de cabra i ovella, o fonts d’aliment humanes. Aquestes dades ens ajuden a identificar els seus requisits per a l'alimentació i quines són les seves fonts d’aliment durant l’hivern. En conjunt, aquestes informacions proporcionen dades clau sobre la qualitat i la idoneïtat del seu hàbitat.

Observació d’altres espècies rares a la zona

A banda d’estudiar els cercavores, també es presta atenció a altres espècies d’ocells que podrien ser observades a la zona, com el pardal d'ala blanca, el sit blanc, la merla de pit blanc, el tord ala-roig i la griva cerdana.

Primeres troballes

Com que el projecte encara està en curs, no disposem de resultats definitius. Tot i això, les primeres troballes indiquen que s’han registrat més cercavores al Turó de l’Home que a les Agudes. Només s’ha observat un individu anellat fins ara: el 06J, anellat el 2019, que ha tornat durant cinc anys consecutius. Curiosament, les observacions inicials mostren que els cercavores passen la major part del temps picotejant plantes, roques o a terra, més que excrements o fonts d'aliments més artificials (com molles d'entrepans). Tot i que és difícil determinar exactament què mengen, registrar on passen el temps i la quantitat de temps que dediquen a picotejar proporciona informació valuosa sobre el seu comportament alimentari i l’ús de l’hàbitat.

Foto: Karlis Janis

És habitual que alguns hiverns observem increments importants en les poblacions d’algunes espècies d’ocells. Frases com “Aquest hivern és molt bo per lluers” o “Aquest hivern han baixat molts tords ala-rojos” són familiars per a qualsevol ornitòleg. Això sovint es deu a factors com les temperatures del nord d’Europa o a la producció d’aliment en els seus llocs d’origen.

Aquest any, el protagonisme se l’enduen els durbecs! A partir de l’octubre, hem detectat una entrada important d’aquesta espècie a Catalunya. Utilitzant el portal OrnithoLlistes, alimentat amb les dades que aporteu vosaltres a ornitho.cat i ornitho.ad, hem pogut observar com el percentatge de llistes completes amb durbecs va arribar a un màxim del 10,3% a mitjans d’octubre, superant clarament la mitjana habitual. Tot i que després va baixar fins al 5,3%, encara es manté per sobre de la mitjana d’altres hiverns.

Aquest patró no és nou: l’hivern 2017-2018 va ser una temporada excepcional per als durbecs, amb valors mitjans setmanals superant el 20% de les llistes. També hi ha hagut hiverns destacats com el 2019-2020 i el 2021-2022, que mostren la variabilitat típica d’aquesta espècie irruptiva. Si consulteu el gràfic de freqüència d’observació al portal, podreu explorar aquestes dades amb detall i comparar-les per anys i comarques!





Pel que fa als lluers i tords ala-rojos, aquest hivern sembla ser més aviat normal, amb xifres semblants a la mitjana dels darrers anys, o fins i tot lleugerament per sota.
​Una altra espècie que destaca aquesta tardor és el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), un petit passeriforme que cria a Sibèria i hiverna principalment al sud-est asiàtic. Tot i que fa una dècada era molt rar a la Península Ibèrica, ara s’ha convertit en un visitant regular a la tardor. El 2016 es va registrar un màxim de 160 individus diferents a Catalunya, però en anys posteriors les xifres van baixar fins a estabilitzar-se entre 20 i 40 exemplars. Aquest 2024, però, ja portem almenys 31 individus detectats i reportats a ornitho.cat, cosa que indica que podria ser un any destacat!
Per què hi ha anys més bons que altres per aquesta espècie? Encara és un misteri, però estudis recents apunten que la majoria d’individus detectats a Europa són joves de l’any, fet que ajuda a refinar teories sobre el seu comportament migratori. Podeu llegir un article en el qual es descriuen els patrons d’aparició a Catalunya i s’esmenten les teories principals en aquest enllaç. És interessant destacar que les observacions catalanes es concentren en zones amb arbres caducifolis com els àlbers, pollancres o salzes, sovint en parcs urbans o plantacions de ribera.

Finalment, també val la pena destaca que aquesta tardor 2024 ha recollit un major nombre d'exemplars diferents de falcó cama-roig, pel que sembla que va ser una tardor especialment bona per detectar aquesta espècie. 

La gran majoria dels exemplars detectats a Catalunya durant el pas postnupcial són joves de l'any, que poden ser més difícils d'identificar amb seguretat dels joves de falcó mostatxut (Falco subbuteo), per la qual cosa cal prestar atenció. 
Voleu saber més? Al portal ornitho.cat i a OrnithoLlistes, trobareu gràfics i mapes interactius que mostren la distribució d’aquestes i altres espècies en temps real. Gràcies a les vostres dades, podem entendre millor aquests fenòmens i contribuir al coneixement i conservació de la nostra avifauna.

Entre el 22 de juliol i el 29 d’octubre el nostre company Pere Josa ha fet una nova campanya de seguiment de la migració postnupcial a la Vall Fosca (Pallars Jussà) cobrint un període de 100 dies. Aquesta campanya forma part del projecte MigraVallFosca dut a terme per part de l’Estació Biològica del Pallars Jussà. En total s’han anellat 2.025 ocells de 54 espècies. Les espècies més anellades han estat el pit-roig (362) el tallarol de casquet (286) el mosquiter comú (200) la mallerenga carbonera (146) i l’escorxador (127). Cal destacar que una de les espècies més anellades sigui l’escorxador, els anellaments en aquest estudi representen un percentatge molt alt del total anual d’anellaments a Catalunya. El boscaler pintat gros també és una altra de les espècies més interessants anellades en aquest estudi, ja que és detecta molt poc a Catalunya en el pas postnupcial. En la campanya d’enguany s’han anellat 15 exemplars, amb dos anellaments a finals de juliol, en dates força primerenques. El nombre de captures de tallarol de casquet aquest any ha estat per sobre de la mitjana històrica, en canvi cal destacar les baixes xifres d’algunes espècies com el mosquiter de passa o la tallareta vulgar. S’han fet dues recuperacions estrangeres, les dues de Bèlgica, un tallarol de casquet i un mosquiter de passa. Per primer cop a l’estació s’ha anellat la boscarla dels joncs, el picot garser petit i la merla de pit blanc. Un cop acabada la campanya d’anellament toca analitzar les dades i aprofundir en aspectes poc coneguts de la migració de passeriformes pels Pirineus i l’ús que fan dels prats de dall i les zones de pastura extensiva. Des de 2010 en les campanyes de seguiment de la migració postnupcial a la Vall Fosca s’han fet 17.205 captures per a l’anellament, de 89 espècies. Aquestes xifres fan d’aquest estudi tot un referent en l’estudi de la migració als Pirineus.

El departament de divulgació de l’ICO ha estat treballant juntament amb el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica  i el departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya en un projecte que té l’objectiu d’acostar l’ornitologia a tots els estudiants de secundària del país.

La situació d’aprenentatge plantejada gira al voltant de la participació en el projecte Ocells dels Jardins i inclou gran quantitat de material i activitats dissenyades perquè els alumnes adquireixin nous coneixements en ornitologia. 
 
Durant aquest any, s’ha dissenyat la primera fase del projecte per tal d’implementar-lo en forma de prova pilot a 13 centres seleccionats de la Xarxa d’Escoles Verdes. Està previst que la prova pilot es dugui a terme en el curs escolar 2024-2025, moment en el qual els centres ens transmetran quina ha sigut la seva experiència per tal de millorar la proposta educativa.  Al mes de setembre de 2025 està previst que tots els centres educatius puguin accedir al projecte i implementar-lo en el seu currículum.
 
Actualment, el programa està dissenyat per a un públic objectiu d’estudiants de 1r i 3r d’ESO  Estem treballant per adaptar la situació d’aprenentatge a Primària.
 
Esperem que amb aquest projecte l’estudi dels ocells arribi a un públic més jove i permeti ampliar la base de futurs ornitòlegs que mantinguin aquesta ciència ben viva.