Els atles són un dels productes més valuosos que generen les entitats ornitològiques. A Catalunya el primer atles d’ocells nidificants es va publicar l’any 1984 i va suposar el primer gran pilar de l‘ornitologia del país. Amb ell es van conèixer per primera vegada la pràctica totalitat de les espècies que s’hi reproduïen i es va determinar la seva distribució a una resolució de 10x10 km. L’any 2004, vint anys més tard, l’Institut Català d’Ornitologia publicava un segon atles de nidificants i l’any 2011, el primer atles d’ocells a l’hivern. Actualment es realitza el treball de camp del tercer atles de nidificants que permetrà estudiar els canvis de distribució dels darrers 15 anys.
L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 va permetre actualitzar la distribució de les espècies i va aportar diverses novetats entre les quals, sens dubte, caldria destacar l’elaboració de mapes d’abundància d’alta resolució, un tret característics dels anomenats atles de segona generació. En aquest atles, a més, s’hi incloïa per primer cop dades sobre les preferències d’hàbitat de les espècies, els canvis de distribució observats en relació a l’atles de 1984 i, gràcies a la integració de tota aquesta informació, el seu estatus d’amenaça.
L’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 es va pensar com una obra essencialment continuista respecte els continguts i formats de l’anterior, per bé que una gran novetat metodològica, la incorporació dels projectes de seguiment pre-existents en el disseny del propi atles, li va valer el qualificatiu d’atles de tercera generació. A més, per primera vegada s’incorporava informació sobre els ocells mar endins i sobre la procedència dels ocells hivernals gràcies a l’esforç de dècades d’anellament. Els resultats d’aquest treball ens descobreixen, per primer cop, aspectes molt interessants sobre la biologia hivernal dels ocells i ens ajuden a completar el divers i canviant escenari ornitològic del nostre país.
El nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya actualitzarà novament la distribució de les espècies, i també els mapes d’abundància d’alta resolució. Aquest nou atles permetrà analitzar de manera sistemàtica els canvis en la distribució dels ocells nidificants de Catalunya en els darrers quinze anys, aportant per primera vegada informació comparable sobre les tendècies poblacionals d’una part important de les espècies nidificants.
Cal destacar que l'Institut Català d'Ornitologia participa en el desenvolupament d'altres tipus d'atles, com ara l'Atles del Parc Natural del Montseny o del Parc Natural de S'Albufera des Grau.
La feina dels atles s'ha d'anar revisant amb el temps i pot abastar àmbits territorials diferents. En l'actualitat l'Institut Català d'Ornitologia està inmers en diferents programes d'estudi de la distribució territorial dels ocells a escales geogràfiques diverses.