Per tant, en primer lloc, va caldre dissenyar un mostratge de camp que tingués en compte aquests impediments, disposés d’una cobertura geogràfica prou amplia i permetés assolir els objectius inicials. En aquest sentit, l’atles d’hivern va incorporar diverses fonts de dades que es van recollit tant a partir de sistemes de monitoratge preexistents (SOCC, censos d’ocells aquàtics hivernants,...) com a través de mostratges dissenyat ad-hoc.

En segon lloc, es van haver de realitzar anàlisi de dades molt acurades amb l’ús de tècniques molt diverses. Com a exemple, per a la realització de mapes de distribució d’alta resolució es van utilitzar des de simples representacions gràfiques de polígons de censos realitzats al camp, fins a les més modernes eines de modelització de distribució. O les estimes de població es van realitzar tant a partir de senzilles enumeracions de recomptes directes com utilitzant sofisticades tècniques de càlcul mitjançant potents eines estadístiques (e.g. Distance-sampling).

Els detalls són molts i per a aquells que estigueu interessats en ells podeu descarregar tota la metodologia en format pdf o bé us la podeu llegir i descarregar des de ISSUU.COM.

• Metodologia (fitxer PDF; 3,3 MB)