Les jornades Sylvia es realitzen amb l’objectiu de consolidar el projecte mitjançant un punt de trobada per als participants, tot explicant resultats, compartint experiències, resolent dubtes i avançant en la formació dels interessats.
Acta IV Jornada Sylvia, la Seu d'Urgell 25 de març de 2012
Programa
10:00h. Presentació monografia Piccole Isole
12:00h. Pausa-cafè
12:15h. Presentació dels projectes CES del nostre entorn més proper:
12:00h. Pausa-cafè
12:15h. Presentació dels projectes CES del nostre entorn més proper:
- El PEES portuguès, a càrrec de Ricardo Jorge Lopes de la APAA.
- El PASSER espanyol, a càrrec de Arantza Leal de SEO/BirdLife.
- El CES del país vasc, a càrrec de Juan Arizaga i Ariñe Crespo d'Aranzadi.
- El CES de Mallorca, a càrrec de Manolo Suárez, del GOB-Mallorca.
- El CES de Menorca, a càrrec de Xavi Méndez i Oscar Garcia de la SOM.
12:45h. Estat actual dels projectes Sylvia i Migració
13:00h. Presentació dels primers anàlisis demogràfics Sylvia
13:20h. Ús de la productivitat com a indicador de canvi fenològic de la nidificació, a càrrec d'Alazne Díez.
14:30h. Dinar.
15:15h. Repàs metodològic i canvis del projecte Sylvia.
16:00h. El projecte Sylvia a Europa
Assistents a la IV jornada Sylvia: Gabriel Gargallo, Oriol Clarabuch, Raül Aymí, Eladi Ribes, Joan Carles Abella, Òscar Pérez, Pere Josa, Lucía Soliño, Gerard Bota, Jordi Dalmau, Raül Calderón, Dolores Cuevas, José Manuel Martínez, Roger Sanmartí, Anna Dalmau, Joan Aymerich, Sarah Althaus, Ricardo Jorge Lopes, Arantza Leal, Juan Arizaga, Ariñe Crespo, Xavi Méndez, Oscar Garcia, Alazne Díez, Miguel Cativiela i Oriol Baltà.
A primera hora en Gabriel Gargallo va fer la presentació de la nova monografia sobre els resultats del projecte Piccole Isole a l'oest de la Mediterrània: Spring migration in the western Mediterranean and NW Africa: results from 16 years of the Piccole Isole project on es presenten els principals resultats obtinguts per la xarxa d’estacions d’anellament que han participat en el projecte Piccole Isole entre 1992 i 2007 al sud-oest d’Europa i el Marroc.
Aquesta xarxa ha proporcionat, per primera vegada, l’oportunitat d’estudiar al mateix temps la migració primaveral d’aus en tota la conca mediterrània: tant a les zones des d’on procedeixen els migrants (nord-oest d’Àfrica), com en les àrees on les aus paren mentre realitzen la travessia pel mar (illes de la Mediterrània) o quan segueixen rutes continentals menys exigents energèticament (costa d’Espanya).
El treball es basa fonamentalment en els resultats obtinguts per a un conjunt de 30 espècies, totes elles tractades àmpliament en els capítols específics que formen el gruix d’aquesta monografia. Aquestes espècies inclouen 26 migradors transaharians (tots excepte tres passeriformes), dues espècies que hivernen al nord del Sàhara (tord comú i pit-roig) i dos amb patrons migratoris mixtos (tallarol de casquet i mosquiter comú).
Entre altres coses, l’estudi posa de manifest que cal tenir en compte les característiques geogràfiques i d’hàbitat específiques de cada lloc a l’hora d’estudiar la condició física d’arribada i el comportament d’aturada i alimentació (stopover) dels ocells migradors. No obstant això, s’han observat alguns patrons generals molt evidents. El temps d’estada i el guany de pes són generalment més alts al nord-oest d’Àfrica, on els ocells poden recuperar una part significativa de les reserves energètiques perdudes al creuar el Sàhara. Un cop a Europa, els ocells que migren a través del continent, en general, es mouen mitjançant una combinació de vols curts i escales breus que els permeten mantenir en equilibri les seves reserves energètiques. En canvi, els que migren per les illes estan exposats a vols sense escales molt més exigents energèticament i, excepte quan fan ús de les poques zones humides disponibles, tenen menys oportunitats per reposar energies. Malgrat aquests problemes, entre els migradors de llarga distància que passen per l’oest de la Mediterrània, una major proporció ho fa directament a través del mar a la primavera que a la tardor; d’aquesta manera seleccionen la ruta més curta, directa i ràpida.
El projecte Piccole Isole se centra en l’estudi de la migració de primavera a través de la Mediterrània. Amb dotzenes d’estacions d’anellament situades al voltant de la Mediterrània i a punt d’acomplir els 25 anys d’història, és un dels projectes d’anellament més importants que es realitzen a tot el món. L’ICO hi participa des de 1992 coordinant totes les estacions de l’oest de la Mediterrània i el nord d’Àfrica amb estreta col•laboració amb el GOB-Mallorca, la Societat Ornitològica de Menorca, el Grup AU d’Ornitologia i la Université Chouaib Doukkali.
El funcionament de les estacions catalanes incloses en el projecte és possible gràcies al suport i interès continu que han rebut des del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i l’Obra Social de Catalunya Caixa.
El llibre es pot descarregar gratuïtament en format pdf des del següent enllaç: http://www.bcn.cat/mciencies/publicacions/monografies/Volum_6.pdf
A segona hora els representants dels projectes CES del nostre entorn més proper van fer una petita presentació de l'estat dels seus projectes:
• El PEES portuguès, a càrrec de Ricardo Jorge Lopes de la APAA.
• El PASSER espanyol, a càrrec de Arantza Leal de SEO/BirdLife.
• El CES del país vasc, a càrrec de Juan Arizaga i Ariñe Crespo d'Aranzadi.
• El CES de Mallorca, a càrrec de Manolo Suárez, del GOB-Mallorca.
• El CES de Menorca, a càrrec de Xavi Méndez i Oscar Garcia de la SOM.
Després l'Oriol Baltà va fer una presentació sobre l'estat actual dels projectes Sylvia i Migració (vegeu pdf), i una presentació dels primers anàlisis del projecte Sylvia (vegeu pdf). L'Alazne Díez va fer la presentació Ús de la productivitat com a indicador de canvi fenològic de la nidificació (vegeu pdf).
Després de dinar es va fer el repàs metodològic del projecte Sylvia a càrrec de l'Oriol Baltà (vegeu pdf) i, finalment, Gabriel Gargallo va fer la presentació del Sylvia en el marc europeu.
Participants a la jornada Sylvia la Seu d'Urgell 25 de març de 2012.
Participants a la jornada Sylvia la Seu d'Urgell 25 de març de 2012.
Responsables dels CES de la península ibèrica, la Seu d'Urgell 25 de març de 2012.
13:20h. Ús de la productivitat com a indicador de canvi fenològic de la nidificació, a càrrec d'Alazne Díez.
14:30h. Dinar.
15:15h. Repàs metodològic i canvis del projecte Sylvia.
16:00h. El projecte Sylvia a Europa
Assistents a la IV jornada Sylvia: Gabriel Gargallo, Oriol Clarabuch, Raül Aymí, Eladi Ribes, Joan Carles Abella, Òscar Pérez, Pere Josa, Lucía Soliño, Gerard Bota, Jordi Dalmau, Raül Calderón, Dolores Cuevas, José Manuel Martínez, Roger Sanmartí, Anna Dalmau, Joan Aymerich, Sarah Althaus, Ricardo Jorge Lopes, Arantza Leal, Juan Arizaga, Ariñe Crespo, Xavi Méndez, Oscar Garcia, Alazne Díez, Miguel Cativiela i Oriol Baltà.
A primera hora en Gabriel Gargallo va fer la presentació de la nova monografia sobre els resultats del projecte Piccole Isole a l'oest de la Mediterrània: Spring migration in the western Mediterranean and NW Africa: results from 16 years of the Piccole Isole project on es presenten els principals resultats obtinguts per la xarxa d’estacions d’anellament que han participat en el projecte Piccole Isole entre 1992 i 2007 al sud-oest d’Europa i el Marroc.
Aquesta xarxa ha proporcionat, per primera vegada, l’oportunitat d’estudiar al mateix temps la migració primaveral d’aus en tota la conca mediterrània: tant a les zones des d’on procedeixen els migrants (nord-oest d’Àfrica), com en les àrees on les aus paren mentre realitzen la travessia pel mar (illes de la Mediterrània) o quan segueixen rutes continentals menys exigents energèticament (costa d’Espanya).
El treball es basa fonamentalment en els resultats obtinguts per a un conjunt de 30 espècies, totes elles tractades àmpliament en els capítols específics que formen el gruix d’aquesta monografia. Aquestes espècies inclouen 26 migradors transaharians (tots excepte tres passeriformes), dues espècies que hivernen al nord del Sàhara (tord comú i pit-roig) i dos amb patrons migratoris mixtos (tallarol de casquet i mosquiter comú).
Entre altres coses, l’estudi posa de manifest que cal tenir en compte les característiques geogràfiques i d’hàbitat específiques de cada lloc a l’hora d’estudiar la condició física d’arribada i el comportament d’aturada i alimentació (stopover) dels ocells migradors. No obstant això, s’han observat alguns patrons generals molt evidents. El temps d’estada i el guany de pes són generalment més alts al nord-oest d’Àfrica, on els ocells poden recuperar una part significativa de les reserves energètiques perdudes al creuar el Sàhara. Un cop a Europa, els ocells que migren a través del continent, en general, es mouen mitjançant una combinació de vols curts i escales breus que els permeten mantenir en equilibri les seves reserves energètiques. En canvi, els que migren per les illes estan exposats a vols sense escales molt més exigents energèticament i, excepte quan fan ús de les poques zones humides disponibles, tenen menys oportunitats per reposar energies. Malgrat aquests problemes, entre els migradors de llarga distància que passen per l’oest de la Mediterrània, una major proporció ho fa directament a través del mar a la primavera que a la tardor; d’aquesta manera seleccionen la ruta més curta, directa i ràpida.
El projecte Piccole Isole se centra en l’estudi de la migració de primavera a través de la Mediterrània. Amb dotzenes d’estacions d’anellament situades al voltant de la Mediterrània i a punt d’acomplir els 25 anys d’història, és un dels projectes d’anellament més importants que es realitzen a tot el món. L’ICO hi participa des de 1992 coordinant totes les estacions de l’oest de la Mediterrània i el nord d’Àfrica amb estreta col•laboració amb el GOB-Mallorca, la Societat Ornitològica de Menorca, el Grup AU d’Ornitologia i la Université Chouaib Doukkali.
El funcionament de les estacions catalanes incloses en el projecte és possible gràcies al suport i interès continu que han rebut des del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i l’Obra Social de Catalunya Caixa.
El llibre es pot descarregar gratuïtament en format pdf des del següent enllaç: http://www.bcn.cat/mciencies/publicacions/monografies/Volum_6.pdf
A segona hora els representants dels projectes CES del nostre entorn més proper van fer una petita presentació de l'estat dels seus projectes:
• El PEES portuguès, a càrrec de Ricardo Jorge Lopes de la APAA.
• El PASSER espanyol, a càrrec de Arantza Leal de SEO/BirdLife.
• El CES del país vasc, a càrrec de Juan Arizaga i Ariñe Crespo d'Aranzadi.
• El CES de Mallorca, a càrrec de Manolo Suárez, del GOB-Mallorca.
• El CES de Menorca, a càrrec de Xavi Méndez i Oscar Garcia de la SOM.
Després l'Oriol Baltà va fer una presentació sobre l'estat actual dels projectes Sylvia i Migració (vegeu pdf), i una presentació dels primers anàlisis del projecte Sylvia (vegeu pdf). L'Alazne Díez va fer la presentació Ús de la productivitat com a indicador de canvi fenològic de la nidificació (vegeu pdf).
Després de dinar es va fer el repàs metodològic del projecte Sylvia a càrrec de l'Oriol Baltà (vegeu pdf) i, finalment, Gabriel Gargallo va fer la presentació del Sylvia en el marc europeu.
Participants a la jornada Sylvia la Seu d'Urgell 25 de març de 2012.
Participants a la jornada Sylvia la Seu d'Urgell 25 de març de 2012.
Responsables dels CES de la península ibèrica, la Seu d'Urgell 25 de març de 2012.