Les dades de reproducció que ens proporciona el projecte Sylvia ens indiquen que aquest 2024 és una de les pitjors temporades de cria dels darrers 23 anys.

Comparant els índexs de reproducció de les 20 espècies més ben representades veiem que totes, excepte dues, tenen valors força inferiors als de la mitjana dels darrers 23 anys. Només la mallerenga blava i la carbonera tenen valors superiors a la mitjana.

Es fa difícil interpretar aquests resultats tenint en compte que la mala reproducció és general per la majoria d’espècies, ja siguin de cria primerenca o tardana, més o menys migradores o sedentàries i d’hàbitats i tipologies de niu ben diversos.

A dia d'avui no podem trobar un motiu clar que expliqui aquesta situació. És ben sabut que les condicions meteorològiques durant la temporada de cria poden afectar de manera considerable la reproducció dels passeriformes, però precisament la primavera d'enguany ha sigut aparentment força adient. Potser encara observem efectes derivats de la sequera dels darrers anys, en combinació amb alguns episodis de tempesta puntuals d'aquest any. En qualsevol cas, caldrà esperar a tenir les dades definitives al final de la temporada per veure si realment aquesta temporada segueix malament o millora, ni que sigui lleugerament.
Agraïm a tot el col·lectiu d'anelladors i anelladores del projecte Sylvia el seu esforç al camp i amb l'enviament de dades preliminars per tal de poder entendre com avança la temporada de reproducció.

A finals d'abril, els voluntaris de l'Estació Biològica del Montseny van posar en marxa per segon any un projecte amb còlit gris. Aquest passeriforme insectívor cria en algunes zones del Montseny, i es considera un bioindicador important de l'hàbitat alpí i subalpí, que està amenaçat a causa del canvi climàtic i dels canvis en l'ús del sòl.

Els objectius d'aquest projecte són:

Amb les primeres comprovacions, els voluntaris van poder identificar els possibles territoris de cria i van trobar 11 territoris. No va ser una tasca fàcil, ja que enguany els còlits estan tenint un comportament més erràtic que l'any passat, per la qual cosa els territoris semblen més amplis i més difícils de definir. A partir de mitjans de maig els voluntaris i Carles Durà van intentar anellar alguns individus agafant-los amb trampes de tipus ballesta: han anat a Matagalls un cop per setmana durant 4 setmanes, però només van tenir sort dues vegades, amb un mascle i una femella capturats i anellats. En les properes setmanes seguiran intentant anellar-los i també buscant possibles nius, per tal de fer-ne un seguiment i conèixer l'èxit de la cria. A més, durant les sortides setmanals al Matagalls s'han trobat 2 mascles i 1 femella anellats l'any anterior, dels quals l'anella era llegible per a 2 d'ells. L'última setmana de juny, van començar les captures d'insectes. Els voluntaris utilitzen 2 mètodes de captura: un amb salabret (tipus caçapapallones), ​​amb el qual s'identificaran els insectes al camp, i l'altre amb trampes de caiguda col·locades a cada territori durant un dia, i els insectes caiguts a les trampes seran analitzats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb els quals col·laboren en el seu equip Wildlife Conservation Medicine (@WildCoM_bcn).

Finalment, els mesos de setembre i octubre, segons el temps disponible per altres projectes, EB Montseny intentarà anellar individus migratoris. Podeu seguir el desenvolupament d'aquest projecte a les xarxes socials de l'Estació Biològica del Montseny (@EBMontseny_ICO).

Aquest mes d'abril s'ha tornat a iniciar el Projecte ForestLab de l’Estació Biològica del Montseny. L'objectiu principal d'aquest projecte és entendre la fenologia de la cria dels ocells i la seva biologia reproductiva, això demana entendre si hi ha algun factor que influeixi en la ubicació escollida per als nius, l'inici de la reproducció, la mida de la posta (nombre d’ous que han post), el temps d'incubació, etc. Les cinc espècies focals del projecte són el pica-soques blau (Sitta europaea) i quatre espècies de mallerengues: mallerenga carbonera (Parus major), mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), mallerenga petita (Periparus ater) i mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus). En total hi ha 176 caixes niu repartides pel Montseny en 6 tipus d'hàbitats diferents. Aquests hàbitats es divideixen en 3 tipus de bosc: bosc caducifoli, que està format per faigs, roures o castanyers; bosc de coníferes, que inclou avets i pins i, finalment, bosc d'esclerofil·les, format per alzines o oliveres. També es divideixen en 3 tipus diferents d'altures: alta, si el bosc es troba a 1600 m sobre el nivell del mar; mitjana, si està al voltant de 900 m sobre el nivell del mar i baixa, si està al voltant de 250 m sobre el nivell del mar.

Aquestes caixes seran controlades regularment durant els propers mesos. En funció de si es troba o no material de niu en aquestes visites, les caixes es poden considerar:
1) buides, si no hi ha material present;
2) mica, si hi ha una mica de molsa o un altre material de niu;
3) fons, si la major part del fons està ple de material de niu;
4) tassa, si el material del niu mostra una forma de copa a la part superior;
5) folre, si hi ha material de revestiment a l'interior, com plomes d’altres ocells o pels de mamífers.

Si es troba material de niu dins de les caixes, es revisarà un cop a la setmana fins que es trobin els ous i un cop iniciat el procés d'incubació, es revisarà la caixa en dues setmanes per trobar el dia d'eclosió dels pollets. Es registraran dades com quan es va pondre el primer ou, quants ous es van pondre, els temps d'incubació, quants ous van eclosionar, etc. També es registrarà el resultat dels nius i els pollets, és a dir, si va tenir èxit, i els pollets van sobreviure i van volar del niu, o si va fallar i els nius van ser depredats o abandonats.

Per a aquest any, gràcies a la Patricia Teixera, una estudiant en pràctiques de la universitat d’Aveiro (Portugal) que recentment s’ha unit a l’equip de Fontmartina, s'ha afegit un nou objectiu a aquest projecte: construir una clau d'identificació d'edat per a les quatre espècies de mallerengues. Un cop eclosionen els ous, els pollets seran visitats cada dia, si la meteorologia ho permet, per tal de poder-los fer fotos. Les fotos es faran des de dos angles diferents, un des de dalt i un altre de lateral, de manera que en un futur sigui possible identificar la seva edat a través del seu desenvolupament, com ara, el creixement dels raquis de les plomes primàries, quan aquests raquis treuen barbes i quan comencen a obrir els ulls. A més, cada vegada que es manipulin els pollets per a les fotos, també es registrarà el seu pes. Aquesta clau d’identificació d’edat ajudarà al projecte PARUS, un nou projecte de l’ICO enfocat als anelladors científics que treballen amb caixes niu o pollets que encara estan al niu.

Des de l'inici del projecte, hem tingut un total de 63 caixes ocupades, de les quals 22 tenen ous, 20 tenen pollets i a 21 d’elles, els pollets ja han envolat. Les espècies més comunes que es troben són la mallerenga blava, amb 15 nius i la mallerenga carbonera amb 12 nius, seguides per la mallerenga petita, amb 9 nius, del pica-soques blau amb 6 nius, la mallerenga emplomallada, amb 3 nius i amb només 2 nius confirmats tenim el raspinell.

Podeu seguir els resultats d'aquest projecte al web: Nius.cat i a les xarxes socials de l’estació biològica del Montseny (@EBMontseny_ICO).