El projecte de l'Atles de Mamífers de Catalunya, té com a objectiu dibuixar la distribució de les espècies de mamífers, en les que s'inclouen els petits mamífers insectívors i rosegadors. L'Atles està pensat per obtenir dades durant tres anys de mostreig (2022-2024) i tenir una fotografia actual de la distribució d'aquestes.
Dins de l'Atles s'han emprat diferents metodologies de mostreig, una de les quals, destinada només a petits mamífers. Però aquests continuen sent de difícil detecció. 
Tot i això, l'Atles es planteja com un projecte que no només es nodreix de les dades que recullen els voluntaris, sinó també d'altres projectes paral·lels. En el cas dels petits mamífers, les egagròpiles son claus per poder obtenir informació més detallada de la presència d'aquests.
Des de la Coordinació de l'Atles fan una crida per fer-los arribar egagròpiles que datin d'entre el 2020 i 2025 (per coincidir amb el període de mostreig de l'Atles). 

Les egagròpiles que es fessin arribar haurien de tenir data i la localitat a on es van recollir (UTM o LatLong), i enviar-les a la següent direcció:

Atles de Mamífers de Catalunya
Museu de Ciències Naturals de Granollers
Av. Francesc Macià, 51, 08401, Granollers (Barcelona)

Per altra banda, si algú ja té les egagròpiles analitzades i vol col·laborar amb el projecte, pot fer-los arribar la informació (data o any, UTM o Latlong, i espècie de mamífer) a atlesmamifers@observatorinatura.cat

20-23 de març del 2025 a Vic, Barcelona

El comitè organitzador convida investigadors i entusiastes del mussol comú a participar en una nova trobada internacional. Aquest esdeveniment té diversos propòsits: és una oportunitat de fer visibles les iniciatives més recents portades a terme a casa nostra, conèixer els darrers treballs realitzats a prop d’una desena de països europeus, celebrar el 25è aniversari del grup internacional d’estudi del mussol (International Little Owl Working Group) i també promoure el debat sobre les estratègies per encarar els reptes de conservació i recerca. La trobada tindrà una durada de quatre dies. Començarà la tarda del dijous 20 de març, moment en què es rebrà els assistents internacionals i s’acabarà de formalitzar la inscripció. Les sessions del divendres i dissabte seran de presentacions orals a la Universitat de Vic.

Diumenge dia 23 es farà una sortida amb autobús a la reserva de mussols d’Osona per conèixer in situ les millores de conservació aplicades i, finalment, es clourà la trobada amb un dinar per a tots els participants.

La inscripció és parcialment subvencionada. El cost de 130 euros cobreix els àpats principals dels quatre dies més despeses logístiques i de materials (allotjament a part). S’ofereix un preu especial de 65 euros per a qui assisteixi només un dia al simposi. L’esdeveniment compta amb el suport de l’Ajuntament de Vic, el Grup de Naturalistes d’Osona i l’Institut Català d’Ornitologia.

Formulari de registre: https://forms.gle/gi1dxn6w3kpVcMJf6

Les presentacions seran en anglès i no es comptarà amb traducció simultània.

Si teniu qualsevol consulta, podeu contactar amb Jordi Baucells (jbaucells@biodiversitat.cat) o Hugo Framis (hugoframis@gmail.com).

Comitè organitzador: Jordi Baucells, Dries Van Nieuwenhuyse i Hugo Framis.

Ja podeu consultar el número 61 (hivern 2024-25) de l’Abellerol:
https://ornitologia.org/mm/file/queoferim/divulgacio/publicacions/abellerol/abellerol61.pdf

Conté un article sobre la conservació de l’arpella cendrosa, un reportatge sobre una estació d’anellament en una finca d’oliveres a les Garrigues i un llarg obituari sobre el nostre company David Bigas, a més de la secció de ressenyes bibliogràfiques.
La versió en paper d’aquest número ja s’ha enviat als socis i sòcies que el van demanar i el rebreu durant aquests dies.

Pel que fa a la Revista Catalana d’Ornitologia, lamentem comunicar-vos que arrosseguem un endarreriment i el volum 40 (2024) no estarà disponible fins a finals de febrer. Aprofitem l’ocasió per informar-vos que aquest volum és el darrer que publiquem en paper, ja que a partir de 2025 la revista passa a ser només d’edició electrònica.

El cercavores prefereix viure als cims de les muntanyes i en espais oberts. Per aquest motiu, el Projecte Cercavores centra la seva activitat en dos cims del Parc Natural del Montseny: el Turó de l’Home i les Agudes. El projecte va començar a mitjans de novembre i finalitzarà a mitjans de febrer.

Monitorització i anellament: entendre les seves migracions hivernals

L’objectiu principal del projecte és monitoritzar el nombre de cercavores al Turó de l’Home i a les Agudes, buscar els ocells anellats per saber durant quants anys tornen. La monitorització ens ajuda a comprendre quants individus passen l’hivern a la zona, mentre que l’anellament permet identificar si es tracta dels mateixos individus que tornen any rere any. A més, s’estudia el seu comportament alimentari comptant les vegades que picotegen diverses fonts d’aliment, com plantes, roques, terra, insectes, llavors, excrements de cabra i ovella, o fonts d’aliment humanes. Aquestes dades ens ajuden a identificar els seus requisits per a l'alimentació i quines són les seves fonts d’aliment durant l’hivern. En conjunt, aquestes informacions proporcionen dades clau sobre la qualitat i la idoneïtat del seu hàbitat.

Observació d’altres espècies rares a la zona

A banda d’estudiar els cercavores, també es presta atenció a altres espècies d’ocells que podrien ser observades a la zona, com el pardal d'ala blanca, el sit blanc, la merla de pit blanc, el tord ala-roig i la griva cerdana.

Primeres troballes

Com que el projecte encara està en curs, no disposem de resultats definitius. Tot i això, les primeres troballes indiquen que s’han registrat més cercavores al Turó de l’Home que a les Agudes. Només s’ha observat un individu anellat fins ara: el 06J, anellat el 2019, que ha tornat durant cinc anys consecutius. Curiosament, les observacions inicials mostren que els cercavores passen la major part del temps picotejant plantes, roques o a terra, més que excrements o fonts d'aliments més artificials (com molles d'entrepans). Tot i que és difícil determinar exactament què mengen, registrar on passen el temps i la quantitat de temps que dediquen a picotejar proporciona informació valuosa sobre el seu comportament alimentari i l’ús de l’hàbitat.

Foto: Karlis Janis