La població hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre ha estat de 244.707 ocells, valor que se situa un 7% per sota de la mitjana dels darrers 10 anys. Els diversos grups d’ocells han respost de manera molt desigual a la disminució de la superfície inundada d’arrossars i a la excepcional benignitat climatològica d’aquest hivern.
 
El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins del International Waterbird Census (IWC), el qual té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtides, limícoles, ardeids, fotges, etc.) que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del territori. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha portat a terme entre el 7 i el 28 de gener, gràcies a la participació de 27 observadors, entre tècnics del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i voluntaris. La realització d’aquest cens al delta de l’Ebre, la principal zona humida de Catalunya, comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells.
 
Més informació: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Cens-hivernants-2016

Qué és millor, dir ocell o au? Respon el TERMCAT.
 
El català disposa de dues denominacions sinònimes, ocells i aus, per a fer referència a la classe d’animals vertebrats que en llatí es denomina Aves. La coexistència d’aquestes dues formes, però, ha produït de vegades una certa confusió, especialment quan se les ha volgut comparar amb les denominacions castellanes pájaro i ave.
 

En castellà, s’utilitza aves per a designar totes les espècies de la classe, mentre que pájaros es reserva per a fer referència exclusivament als ocells petits. Per mimetisme, en català s’ha adoptat sovint aquesta mateixa norma de distribució semàntica exclusivament pròpia del castellà, és a dir, s’ha tendit a preferir aus per a fer referència a la classe de vertebrats i a les espècies que l’integren, i a rebutjar, indegudament, l’ús de la forma ocells com a designació general o dels ocells grossos.

En altres llengües, com ara l’anglès o el francès, no es produeix aquesta vacil·lació, atès que tenen una única denominació genèrica —birds i oiseaux, respectivament— per a fer referència a aquesta classe de vertebrats.

Per tradició, i d’acord amb la prioritat establerta pel diccionari normatiu català, la denominació ocell s’ha de considerar la preferent en tots els casos, mentre que au es reserva com una forma secundària. En general, doncs, i sobretot en contextos d’especialitat, utilitzarem la denominació ocell com a genèric de qualsevol espècie, petita o grossa, de la classe ocells.

En el llenguatge comú, cal tenir en compte també l’existència de variants lingüístiques, com ara aucell, pròpia de Mallorca i d’algunes zones de Catalunya; pardal, usada al País Valencià, Eivissa i l’Alguer com a genèric, fins i tot per a designar els ocells més grossos; o moixó, usada ocasionalment per a designar els ocells més petits, i, en algunes contrades, també com a denominació general, encara que no se sol aplicar a les espècies més grosses.
 
http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/267/