Com ja sabeu, el passat  20 de febrer de 2017 la Generalitat va confirmar la detecció del virus de la Influença Aviària d’Alta Patogenicitat (IAAP), H5N8, en una cigonya salvatge, trobada morta al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. D’altra banda, el dimecres 22 de febrer es va confirmar un focus d’influença aviària, del tipus H5N8, en una granja de recria d’ànecs a l’aire lliure destinats a l’engreix del municipi de Sant Gregori, al Gironès.

Des del Departament d’Agricultura es recorda que la influença aviària és una malaltia que afecta les aus i que el subtipus H5N8 no es transmet a les persones.

Tot i això,  a les zones de protecció i vigilància per focus confirmats (vegeu l’enllaç per accedir al mapa més avall) NO ES POT ANELLAR.

D’altra banda, la campanya d’anellament per al seguiment de la migració prenupcial dels Aiguamolls (Piccole Isole) que havia de començar el dia 2 de març queda suspesa momentàniament per acomplir amb els protocols sanitaris de seguretat.

Fora de les zones de protecció i vigilància es pot seguir anellant, tot i que s’aconsella extremar les mesures d’higiene segons els punts que s’esmenten a continuació.
Recomanacions per als anelladors com a precaució davant la influença aviària
 
En primer lloc, cal assenyalar que no existeix en l’actualitat cap cas documentat de transmissió directa de la influença aviària d’ocells salvatges a persones. No obstant això, existeixen d’altres malalties en els ocells contra les quals les mesures que s’esmenten a continuació s’haurien  d’aplicar en tot moment.
 

 
Què podem fer davant la troballa d’ocells ?
 
Els ornitòlegs podem ser un col·lectiu de gran importància a l’hora de detectar algun focus de la malaltia davant la troballa d’ocells morts o malalts. És important que tots estiguem vigilants davant l’aparició de casos sospitosos d’ocells morts o malalts. Els ocells aquàtics (anàtides i limícoles) estan entre els ocells salvatges més vulnerables a aquesta malaltia. És obvi que davant la troballa d’ocells morts s’ha d’emprar el sentit comú, ja que no és rar trobar ocells morts per causes naturals (ocells atropellats, ofegats en una bassa, electrocutats, etc.).. De tota manera, es recomana a tothom que es trobi amb algun episodi que sembli fora del que es pugui considerar normal, que ho comuniqui als responsables dels espais naturals o en el seu defecte a la Generalitat o autoritats competents.

Informació general:
ttp://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/sanitat-animal/dar_programes_sanitaris_aviram/dar_influenca_aviaria/
 
Situació a Catalunya:
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/sanitat-animal/dar_programes_sanitaris_aviram/dar_influenca_aviaria/dar_situacio_actual/dar_situacio_catalunya/
 
Zones de protecció i vigilància per focus confirmats o sospites d’influença aviària:
http://agricultura.gencat.cat/web/.content/07-ramaderia/sanitat-animal/influenca-aviaria/imatges/fitxers-binaris/170224-focus-confirmats-o-sospites-dIA-Catalunya.jpg

Municipis inclosos en les zones de protecció i vigilància establerts amb motiu de la influença aviària H5N8:
http://agricultura.gencat.cat/web/.content/07-ramaderia/sanitat-animal/influenca-aviaria/enllacos-documents/fitxers-binaris/municipis-inclosos-zones-proteccio-vigilancia-establertes-motiu-influenca-aviaria-h5n8.pdf


La cigonya PARIS CK3280

La cigonya que es va trobar morta als Aiguamolls per grip aviar estava anellada (anella PARIS CK3280 / AWXB) i probablement va arribar a Cataluña durant el mes de setembre o octubre.

Sabem que aquesta cigonya es va anellar a Alsàcia, França, com a poll el 2008 i gràcies al portal de marques especials, tenim coneixement d’alguns moviments. Així, hi ha observacions a Cataluña el 2009 a Lleida, tant en el centre urbà com a l’abocador de Montoliu.

Durant 2017 no hi ha observacions a Lleida, encara que el patró observat anteriorment ens podria fer sospitar que hi hagi estat durant novembre i desembre.

En canvi, hi ha una observació d’aquesta cigonya el 2017 als Aiguamolls el 18 de gener i, per tant, sembla que podria haver passat l’hivern aquesta zona  junt amb els prop de 900 exemplars censats al Parc.

Aquest exemple i el fet de poder interpretar el seu historial ha estat molt útil per conèixer el desplaçament d’aquesta cigonya i ens dóna una idea de la importància de fer lectures regulars dels ocells amb anelles de color i entrar-les al portal de marques especials (http://marques.ornitologia.org/).

Dimarts passat es va fer lliurament del xec per valor de 5000 € dels beneficis obtinguts durant el Delta Birding Festival de l'any passat. Aquests diners es destinaran a finançar expedicions per recollir dades per al nou Atles dels ocells nidificants d'Europa (EBBA2).

Hi ha llocs a Europa de molt difícil accés on la cobertura és deficient; a més, en molts d'aquests països la presència d'ornitòlegs és molt més escassa que a Europa Occidental. La combinació d’aquests dos factors fa que el coneixement de l'avifauna d'aquestes zones sigui molt deficient.

La primera d'aquestes expedicions estarà composta per ornitòlegs russos que tenen previst arribar a llocs tan remots com la península de Kola o el cap de Kanin, al nord de Rússia, prop del cercle Polar Àrtic. La segona expedició té previst compilar dades per l'EBBA2 en zones muntanyoses de Grècia.
 
Els respectius coordinadors de l'EBBA2 de Rússia i Grècia, Mikhail Kalyakin i Danae Portolou, han expressat la seva gratitud per aquesta aportació ja que altrament hauria estat molt difícil cobrir aquestes zones.

El Delta Birding Festival és un esdeveniment organitzat conjuntament per la botiga Oryx, la Fundació Catalunya la Pedrera i l'Institut Català d'Ornitologia i el seu objectiu és el de reunir als ornitòlegs i amants de la natura en un entorn únic per compartir coneixements i experiències i recaptar fons per contribuir en la conservació i recerca dels ocells.

Arriba el curs que sempre havies estat esperant, un curs d'identificació avançada d'ocells per perfeccionar les teves habilitats en identificació.

El curs es divideix en dues parts:

A la primera es requereixen uns coneixements previs sobre l'avifauna catalana i té com a objectiu presentar els casos conflictius que ens trobem en l'àmbit català i mostrar les darreres tècniques per a resoldre'ls. 

La segona part, requereix uns coneixements previs en les espècies rares que es presenten de forma més o menys habitual al nostre país i té com a objectiu introduir els temes de debat clàssics sobre identificació d'ocells al paleàrtic occidental, tot i que també en el marc de Catalunya. 

Podeu fer el curs sencer o només una de les dues parts. Les classes s'impartiran entre el 3 i el  28 d'abril al Laboratori de Natura del Museu de Zoologia de Barcelona de 19:00 a 21:30 h.

Trobareu tota la informació en el següent enllaç: http://www.ornitologia.org/ca/queoferim/formacio/cursos_identificacio_avancada.html

Les aus carronyaires, i especialment algunes espècies de voltors, són extremadament sensibles als efectes tòxics de fàrmacs antiinflamatoris no esteroides, com el diclofenac, que poden ingerir accidentalment a partir dels cadàvers del bestiar domèstic tractat amb aquests productes. En els anys 90, el diclofenac va causar una mortalitat catastròfica en les poblacions de voltors del subcontinent indi a causa del consum dels cadàvers del bestiar tractat amb aquest medicament. S'ha calculat que amb tan sols un 0.8% de les canals de bestiar amb residus de diclofenac ja es podria haver causat aquesta mortalitat massiva, estimada en més de 40 milions de voltors morts, el que representa al voltant del 99% de la població, amenaçant d'extinció a diverses espècies.

L’any 2013, la comunitat conservacionista i científica va quedar consternada al produir-se la concessió de llicència del diclofenac per a ús veterinari en alguns països europeus, entre ells Espanya. Aquesta situació suposa un gravíssim risc per a la conservació de les aus carronyaires, especialment per a la península Ibèrica, on hi habita el 95% de la població de voltors d'Europa.

La fundació nord-americana "Morris Animal Foundation" és una organització sense ànim de lucre que inverteix en investigació per promoure la salut animal, inclosa la fauna salvatge. Recentment, aquesta fundació ha concedit un projecte d'investigació a un equip de diverses institucions espanyoles (Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos, Universitat de Lleida) i portugueses (Universitat d'Aveiro), així com el "Raptor Center" de la Universitat de Minnesota, per estudiar l'exposició de les aus carronyaires al diclofenac i a d’altres fàrmacs antiinflamatoris a la península Ibèrica. Aquest estudi té com a objectius investigar la presència de residus i de toxicitat d'aquests fàrmacs en les aus carronyaires ibèriques i detectar la possible presència d'aquests fàrmacs en les canals d'animals domèstics que s'utilitzen en punts d'alimentació controlats. A més, es realitzarà una anàlisi de riscos mitjançant enquestes a veterinaris i personal responsable dels punts d'alimentació d'aus carronyaires, per avaluar l'ús que s'està fent d'aquests fàrmacs i l'impacte que pot tenir en les poblacions ibèriques.

Els resultats que s'obtinguin serviran per informar les autoritats veterinàries espanyoles per regular l'ús d'aquests fàrmacs i eventualment conduir a la seva prohibició, tal com han fet ja diversos països asiàtics des de 2006. A més, s’encoratjarà l'ús d'altres fàrmacs alternatius disponibles que se sap que són segurs per als voltors i aus carronyaires en general.


Ignasi Marco. Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS), Departament de Medicina i Cirurgia Animals, Universitat Autònoma de Barcelona.

Rafael Mateo, Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC), Universidad de Castilla-La Mancha, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
 
Adreça de contacte: Ignasi.Marco@uab.ca