La campanya de Yasmina (Marroc) ja ha passat el seu equador i s'acosta al tram final, ja que enguany acabarà el dia 10 de maig. Tot just s'han superat les 800 primeres captures enguany, força en línia amb els resultats dels darrers dos anys, però amb diferències significatives pel que fa a la composició d'espècies. Per exemple, aquest any està sent molt pobre en captures de mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), i les captures de rossinyol (Luscinia megarhynchos), cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) també són per sota la mitjana. En canvi, les captures d'oreneta comuna (Hirundo rustica) i de mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) són prou bones. Destaca especialment la captura de dos mascles de papamosques de collar (Ficedula albicollis) després d'un període de vent de l'est i nord-est, ideals per a portar aquestes espècies que migren típicament pel centre i est del Mediterrani. Aquestes llevantades al nord d'Àfrica podrien anar relacionades amb l'aparició d'espècies típiques de l'est del Mediterrani, com també ho és el mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix), amb un efecte semblant al que tenen les llevantades sobre el mar.

La singularitat de l'estació d'anellament fa que sigui difícil extrapolar resultats directament a escala de tot el pas migratori per l'oest del Mediterrani (així com comparar resultats directament amb el pas que observem a Catalunya), però ens aporta un punt de vista diferent sobre el viatge a través del desert de moltes espècies, aprofundint en aspectes clau com la condició física o la durada de les parades en la migració. En aquest sentit, les dades recollides de forma estandarditzada (amb els Estàndards d'Anellament de l'ICO) al llarg del temps ens estan permetent realitzar diversos estudis que esperem que aviat puguin anar-se publicant. 

Recordem que les novetats de la campanya es poden seguir al blog yasminaprimavera.wordpress.com, i que totes les persones interessades a visitar i participar en l'estació d'anellament ho poden fer, només cal posar-se en contacte amb nosaltres!

També podeu veure l’evolució de les captures de les campanyes a l’aplicació:  http://apps.ornitologia.org/anella/migra

El TERMCAT publica en línia una actualització del Diccionari dels ocells del món que incorpora els canvis taxonòmics i de nomenclatura recollits en la vuitena edició de l’obra de referència dins de l’àmbit Handbook of the Birds of the World and BirdLife - International Digital Checklist of the Birds of the World, publicada el desembre de 2023.

Els canvis més habituals, basats en els avenços dels estudis genètics, responen a la divisió d’una espècie en diverses noves espècies, com és el cas, per exemple, de la bosquerola cap-ratllada (Basileuterus tristriatus) que s’ha dividit en tres noves espècies, bosquerola d’orelles negres (Basileuterus melanotis), bosquerola del Tacarcuna (Basileuterus tacarcunae) i bosquerola dels iungues (Basileuterus punctipectus); o bé al pas del que fins ara es consideraven espècies a un rang taxonòmic inferior, com és el cas del mussolet de Califòrnia (Glaucidium gnoma californicus), el mussolet de Guatemala (Glaucidium gnoma cobaense) i el mussolet de Hoskins (Glaucidium gnoma hoskinsii), actualment classificats com a subespècies del mussolet muntanyenc (Glaucidium gnoma).

El diccionari, elaborat per l’Institut Català d’Ornitologia, la Fundació Barcelona Zoo i el TERMCAT, i publicat entre els anys 2017 i 2022, es manté permanentment actualitzat gràcies a l’equip d’especialistes assessors del diccionari, agrupats en la Comissió dels Noms dels Ocells en Català (CNOC), que revisen els canvis taxonòmics i de nomenclatura publicats anualment en la llista internacional presa com a corpus de referència.
L’obra actual inclou 11.216 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells de tot el món, classificades en 36 ordres i 246 famílies, que recullen les denominacions en català, els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, i els noms científics de cada espècie. El diccionari també inclou notes amb informació complementària sobre els termes i més de 500 il·lustracions.

El Diccionari dels ocells del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

Estudies biologia, biologia ambiental o ciències ambientals, i estàs buscant on fer les pràctiques acadèmiques? T’interessa l’ornitologia i la ciència ciutadana, però no saps si és exactament al que et vols dedicar? Estàs de sort! L’àrea de seguiments de l’ICO està obert a incorporar un estudiant en pràctiques per semestre al seu equip. Amb nosaltres treballaràs en projectes aplicats al seguiment d’ocells, des de la recollida de dades a camp, fins a l'anàlisi d’aquestes. T’ajudarem a utilitzar programaris com el QGIS o R en projectes determinats, i ens donaràs un cop de mà en el desenvolupament de noves propostes de seguiment d’ocells.
Si tens ganes de fer unes pràctiques on t’ajudem a aprendre, i tu aportes els teus coneixements a un equip motivat i amb molta feina per fer, t’esperem!
Podeu enviar el vostre CV i carta de motivació a elisenda.peris@ornitologia.org 

Durant el mes de febrer d’aquest any es va aprovar la primera llei de restauració de la natura al Parlament Europeu. Aquesta llei pretén restaurar el 30 % dels ecosistemes terrestres i marins degradats l’any 2030 i arribar al 90% l’any 2050. Tenint en compte que més del 80% dels hàbitats europeus es troben en mal estat, aquesta llei vol contribuir a assolir els objectius climàtics i de biodiversitat de la UE així com millorar la seguretat alimentària.
 
Amb la intenció de millorar l’estat general de la biodiversitat, la llei inclou un seguit de mesures molt concretes. En clau ornitològica, hi destaca la de revertir el descens continuat des del 1980 de l’indicador d’ocells agrícoles en aquelles àrees on les pèrdues siguin majors. Com bé sabeu, aquest resultat prové de dades de projectes de seguiment de la biodiversitat basats en la participació ciutadana, com el SOCC. Per aquest motiu tots els col·laboradors i col·laboradores d’aquest projecte així com els socis i sòcies de l’ICO ens hem de felicitar per contribuir amb el nostre granet de sorra en la millora de les polítiques ambientals a Europa.
 
Per primera vegada, Europa pren la decisió de passar de la protecció i conservació de la natura a la restauració, cosa que celebrem des de l’ICO.