El 1r Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 2018 al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Durant el mes de setembre s’ha assolit el nombre màxim d’inscripcions al congrés (185) i, per tant, s’han exhaurit les places per assistir-hi. Hem creat una llista d’espera per a les persones que s’han quedat sense plaça, si és el vostre cas dirigiu-vos a la secretaria del congrés marina.cuito@ornitologia.org.

D’altra banda, us volem informar d’un error en el formulari d’inscripció: fins ara no hi apareixia el camp “afiliació” i per això no tenim aquesta informació d’alguns dels autors. Us demanem si us plau que entreu a l’apartat “contribucions” dins del vostre perfil al web cotpc2018.org i ompliu l’apartat “afiliació” de cada autor abans del 30 de setembre. (Vegeu exemples a l’arxiu “llibre exemple”).

També volem fer una crida a tots aquells que disposeu de domicili i espai per allotjar convidats a Barcelona o rodalies. Són bastantes les persones que es desplacen de lluny de Barcelona i han demanat l’opció d’allotjar-se amb congressistes voluntaris però no s’han inscrit voluntaris suficients per cobrir-les totes. Per últim, us comuniquem que hores d’ara ja s’ha comunicat als participants quines han estat les contribucions acceptades com a orals i quines passaran a pòster. Aquells que per algun motiu no ho hagueu rebut, podeu consultar-ho directament a la web del congrés.

Contribucions
El comitè científic va avaluar les contribucions proposades a orals mitjançant un procés semblant al que es fan les revistes científiques amb la qual cosa es va realitzar una classificació. Tanmateix, i donat que  els lema del Congrés es “L'ornitologia a casa nostra: què s'està fent al territori?” el Comitè organitzador va optar per donar una representació més gran aquells territoris que havien fet poques contribucions o havien estat perjudicats pel sistema d’avaluació científica per tal de mantenir l’esperit del congrés.

Podeu veure totes les contribucions en aquest link.
 
El Comitè Organitzador

Atenent-nos al nombre de joves de les 35 espècies més abundants del projecte SYLVIA nascuts aquest 2018, les dades ens indiquen que la productivitat general ha baixat un 13% respecte de la mitjana dels 17 anys anteriors.
 
Aquesta davallada pot ser un reflex del que ja intuíem al principi de la temporada de nidificació: les baixes temperatures i les elevades precipitacions a l'inici de la primavera han afectat sensiblement les espècies que fan postes primerenques com el cas del blauet, el cargolet, el bitxac comú o la mallerenga cuallarga, i també a les espècies que nidifiquen a l'estatge subalpí com el pardal de bardissa o la mallerenga petita. Per altra banda, hem tingut una primavera amb fred i tempestes que sembla ha afectat algunes espècies migradores de llarga distància que han arribat en menor nombre i tard a les àrees de nidificació com és el cas del rossinyol, el balquer o el tallarol de garriga.
 
Les espècies que s'han vist beneficiades per les condicions ambientals d'aquesta primavera han estat el pit-roig, la merla, el tord comú o el pardal comú, de les quals ja és conegut que treuen profit d'una elevada pluviositat durant la primavera que possibilita una major disponibilitat i accés als insectes i altres fons d'aliment. 

Resultats per sota de la mitjana històrica
 
S’han assolit gairebé dos mesos de la campanya de seguiment de la migració postnupcial de passeriformes de canyar a l’estació de Canal Vell, Deltebre, des que va començar el passat 4 d’agost. Amb prop de 50 jornades d’anellament s’han aconseguit resultats força discrets amb totals per sota de la mitjana històrica per pèntada. Hores d’ara s’han anellat prop de 1800 ocells  amb la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) com a espècie més anellada amb més de 1059 exemplars seguint la tendència positiva de l’espècie dels darrers anys. El nombre de blauets (Alcedo atthis), continua sent destacable amb 76 exemplars però queda lluny de les xifres rècord obtingudes els darrers anys. Pel que fa a les espècies capturades en menor nombre, cal destacar el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) amb 83 anellaments. De la resta d’espècies habituals a la zona com el balquer, la boscarla dels joncs, el boscaler comú, els tallarols, etc. totes es troben en xifres inferiors a la mitjana dels totals assolits en altres anys. Com a captures interessants destacar dues bosquetes icterines. Fins ara s’han efectuat cinc recuperacions d’ocells estrangers: un blauet de Polònia, dues boscarles de canyar, una de Txèquia i una altra de França, un boscaler comú també de França i una cotxa blava de Bèlgica. Podeu veure els totals parcials i comparació de les captures respecte altres anys a: http://apps.ornitologia.org/anella/migra

Des del Parc Natural del Delta de l’Ebre agraeixen la participació dels col·laboradors en l’anellament dels polls de flamenc 2018, sense la qual hagués estat impossible realitzar-lo. Les dades que s’obtindran arreu de la Mediterrània a partir de les lectures de les anelles de PVC aportaran, ben segur, una informació molt valuosa per a la conservació d’aquesta espècie tan emblemàtica.
 
Una col·lecció molt completa de fotos de tota l’operació del tancament i l’anellament està disponible a l’apartat de “Àlbum de fotos” del web www.picampall.org. Finalment, us encoratgem a apadrinar un flamenc i així facilitar l’observació de flamencs al sud de la Mediterrània. Si hi esteu interessats, podreu trobar més informació a www.picampall.org/flamencs.htm o enviar un correu a info@picampall.org.

Ja s'ha acabat el període de camp per als mostratges estandarditzats del Nou Atles. Ara ja hem recopilat quasi totes les dades de 2015-2018 i les comencem a preparar per analitzar-les. Els nous mapes de distribució i els anàlisis dels canvis ja estan més a prop!
 
Mentrestant, encara es detecten molts ocells nidificants arreu de Catalunya i és un moment molt bo per detectar joves recentment envolats. A tall d'exemple, les darreres setmanes s'han trobat noves localitats de nidificants escassos com el mussol banyut, el tallarol trencamates, la cotxa cua-roja o la cuereta groga. Cal vigilar de no confondre els joves dispersius que poden haver nascut a d’altres quadrats: molts joves d'espècies aquàtiques, per exemple, apareixen lluny d'on han nascut, però també els de molts passeriformes. Si observem els adults alimentant els joves (excepte en els xatracs i les gavines!) o joves que encara no volen podem assignar el codi C12.
 
Els mesos de juliol i agost són molt bons per confirmar la nidificació de moltes espècies. Aprofita aquesta oportunitat i no deixis d'anotar a ornitho.cat les teves observacions amb codi atles! Fins i tot les observacions d'espècies comunes poden aportar noves espècies a molts quadrats 10x10, així que t'animem a reportar totes les que puguis.
 
Pots consultar les dades que s'estan recopilant des del mòdul Nou Atles a ornitho.cat (cal estar registrat per veure l'enllaç), i mirar quines espècies encara no s'han detectat a qualsevol quadrat 10x10.
 
Moltes gràcies per col·laborar en el Nou Atles!