Les dades de reproducció que ens proporciona el projecte Sylvia ens indiquen que aquest 2024 és una de les pitjors temporades de cria dels darrers 23 anys.

Comparant els índexs de reproducció de les 20 espècies més ben representades veiem que totes, excepte dues, tenen valors força inferiors als de la mitjana dels darrers 23 anys. Només la mallerenga blava i la carbonera tenen valors superiors a la mitjana.

Es fa difícil interpretar aquests resultats tenint en compte que la mala reproducció és general per la majoria d’espècies, ja siguin de cria primerenca o tardana, més o menys migradores o sedentàries i d’hàbitats i tipologies de niu ben diversos.

A dia d'avui no podem trobar un motiu clar que expliqui aquesta situació. És ben sabut que les condicions meteorològiques durant la temporada de cria poden afectar de manera considerable la reproducció dels passeriformes, però precisament la primavera d'enguany ha sigut aparentment força adient. Potser encara observem efectes derivats de la sequera dels darrers anys, en combinació amb alguns episodis de tempesta puntuals d'aquest any. En qualsevol cas, caldrà esperar a tenir les dades definitives al final de la temporada per veure si realment aquesta temporada segueix malament o millora, ni que sigui lleugerament.
Agraïm a tot el col·lectiu d'anelladors i anelladores del projecte Sylvia el seu esforç al camp i amb l'enviament de dades preliminars per tal de poder entendre com avança la temporada de reproducció.

A finals d'abril, els voluntaris de l'Estació Biològica del Montseny van posar en marxa per segon any un projecte amb còlit gris. Aquest passeriforme insectívor cria en algunes zones del Montseny, i es considera un bioindicador important de l'hàbitat alpí i subalpí, que està amenaçat a causa del canvi climàtic i dels canvis en l'ús del sòl.

Els objectius d'aquest projecte són:

Amb les primeres comprovacions, els voluntaris van poder identificar els possibles territoris de cria i van trobar 11 territoris. No va ser una tasca fàcil, ja que enguany els còlits estan tenint un comportament més erràtic que l'any passat, per la qual cosa els territoris semblen més amplis i més difícils de definir. A partir de mitjans de maig els voluntaris i Carles Durà van intentar anellar alguns individus agafant-los amb trampes de tipus ballesta: han anat a Matagalls un cop per setmana durant 4 setmanes, però només van tenir sort dues vegades, amb un mascle i una femella capturats i anellats. En les properes setmanes seguiran intentant anellar-los i també buscant possibles nius, per tal de fer-ne un seguiment i conèixer l'èxit de la cria. A més, durant les sortides setmanals al Matagalls s'han trobat 2 mascles i 1 femella anellats l'any anterior, dels quals l'anella era llegible per a 2 d'ells. L'última setmana de juny, van començar les captures d'insectes. Els voluntaris utilitzen 2 mètodes de captura: un amb salabret (tipus caçapapallones), ​​amb el qual s'identificaran els insectes al camp, i l'altre amb trampes de caiguda col·locades a cada territori durant un dia, i els insectes caiguts a les trampes seran analitzats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb els quals col·laboren en el seu equip Wildlife Conservation Medicine (@WildCoM_bcn).

Finalment, els mesos de setembre i octubre, segons el temps disponible per altres projectes, EB Montseny intentarà anellar individus migratoris. Podeu seguir el desenvolupament d'aquest projecte a les xarxes socials de l'Estació Biològica del Montseny (@EBMontseny_ICO).