Els permisos especials que afecten espècies sensibles o molt sensibles o l'ús de marques especials cal renovar-los cada any.

Per això, cal enviar la documentació següent:

D’altra banda, cal recordar que és necessari un permís especial per a l’anellament d’espècies exòtiques invasores.

Us recordem que la data de lliurament dels balanços d'anellament de 2019 és el 10 de gener de 2020.

Tots els anelladors, tant experts com auxiliars, que vulgueu anellar durant l’any 2020 cal que demaneu la renovació del vostre permís omplint un formulari que trobareu al següent enllaç. En aquest formulari heu de fer constar el projecte d'anellament pel qual demaneu la renovació (Sylvia, Migració, Estàndards ICO). Si es tracta d'algun projecte particular, podeu esmentar-lo. No heu de posar altres projectes que no són d'anellament (com ara el SOCC); el formulari es refereix exclusivament a projectes d'anellament!

Què passa amb els anelladors que no renoven el permís? Aquests continuen sent anelladors de l’ICO (no actius) i poden renovar el permís en anys successius, però no tenen permís durant l’any en curs.

Recordeu que tots els permisos s’han de renovar; el fet de tenir-lo l’any anterior no pressuposa que no calgui renovar-lo.

El nostre company Oriol Baltà està disponible per ajudar-vos a resoldre tots aquells problemes derivats de l’ús correcte del programari NouBio i de la compatibilitat dels ordinadors de cadascú (info@ornitologia.org / tf 93 458 78 93).

Finalment, volem remarcar la importància de lliurar puntualment els balanços d’anellament. Cal tenir molt present que no es renovarà l’autorització d’anellament als anelladors experts que no hagin lliurat el balanç i el formulari de renovació del permís a 10 de gener de 2020. El permís vigent actualment caduca el 15 de març de 2020, justament per poder vincular la renovació dels permisos a la deguda complementació del balanç i la resta de requisits formals.

A la conca Mediterrània hi ha diverses espècies de plantes que produeixen petits fruits que maduren a la tardor i hivern. Aquests fruits són un aliment important per a diverses espècies d'ocells, els quals en dispersen les seves llavors i afavoreixen d'aquesta forma el procés d'assentament de nous plançons. Els ullastres (la varietat salvatge de l'olivera), els llentiscles o les esparregueres i diverses espècies d'ocells com ara el pit-roig, el tallarol capnegre o el tallarol de casquet porten centenars de milers d'anys beneficiant-se mútuament. Les oliveres i les seves olives són, per tant, fruit d'una llarga història d'evolució amb els ocells frugívors. Sense ells potser ara no tindríem ni olives ni oli. Molts ocells continuen també beneficiant-se de les oliveres i d'altres plantes i sovint dormen a les seves branques. La portada de l'Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009 mostrava, ara fa uns anys, la importància cabdal dels oliverars per a tantes espècies d'ocells. Ha estat probablement així des de que aquest conreu s'estengué per la mediterrània a l'edat Antiga.

Les tècniques de conreu de l'olivera han variat relativament poc al llarg dels segles i han permès que milions d'ocells europeus passin l'hivern a la Mediterrània, però recentment i en determinades circumstàncies, hi ha hagut un canvi radical. En efecte, el sistema de plantació d'oliveres anomenat superintensiu, que consisteix en realitzar una plantació lineal i densa per tal que pugui ser feta la collita per una màquina específica està comportant un impacte molt negatiu sobre les poblacions d'aquests ocells, molt especialment quan es recol·lecta durant la nit i es maten els ocells que romanen dormint als arbres. Al maig de 2019 uns investigadors portuguesos publicaven a la prestigiosa revista Nature una carta titulada "Stop harvesting olives at night — it kills millions of songbirds", i des de diversos altres àmbits es reconeixia també la mortalitat de milions d'ocells. A Catalunya, una molt bona part de conreus d'olivera són en format tradicional però també s'hi han implantat aquestes noves tècniques, amb el conseqüent impacte sobre les poblacions dels ocells que van coevolucionar amb les oliveres per fer possible l'oli. Afortunadament, el passat 11 de desembre de 2019 el Departament de Territori i Sostenibilitat emetia una resolució per la qual s’adoptava la mesura preventiva de suspensió de la recol·lecció mecanitzada nocturna en oliverars ubicats a Catalunya per possible dany als ocells silvestres. Des de l'Institut Català d'Ornitologia ens felicitem per la mesura adoptada i continuem apostant pels sistemes de seguiment d'ocells amb el darrer objectiu de comprendre i protegir millor el nostre entorn natural.

El diccionari en línia publicat el 2017, i actualitzat el mes de febrer d’aquest mateix any, es torna a renovar amb la incorporació de 1.355 noves denominacions catalanes relatives a espècies d’ocells passeriformes.

El TERMCAT actualitza per segona vegada aquest any el Diccionari dels ocells del món. L’obra, elaborada per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, incorpora en aquesta actualització 1.355 denominacions catalanes noves relatives a espècies d’ocells passeriformes.

Es tracta d’un projecte en curs d’elaboració disponible des de l’any 2017 en format de diccionari en línia, inicialment amb 4.510 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes. Durant el 2019 s’han incorporat a la consulta de l’obra un total de 2.125 nous termes, pertanyents a 45 famílies d’ocells passeriformes (del total de 138 famílies que s’inclouen dins d’aquest ordre).

Amb aquesta nova actualització, que es preveu anar ampliant a mesura que avanci el treball de revisió de les denominacions catalanes relatives a les 93 famílies de passeriformes pendents de validació, el diccionari permet ara la consulta de 6.633 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells de tot el món. Cada fitxa inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. El diccionari també inclou il·lustracions i, quan s’ha cregut convenient, notes amb informació complementària sobre els termes.

El diccionari s’ha elaborat sota la coordinació científica dels especialistes iniciadors d’aquest projecte, Raül Aymí, Rafel Cebrian, Jordi Clavell, Manuel-Enric Giménez i Àlex Mascarell, i dels que, com Ponç Feliu, s’hi han incorporat posteriorment, vinculats majoritàriament a la Fundació Barcelona Zoo i a l’Institut Català d’Ornitologia amb l’ajut i assessorament lingüístic de Glòria Fontova del TERMCAT. El diccionari conté un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació, com ara anaireta becgroc, batis del Cap, cuaespinós de Casaldàliga, eptianura roja, grimpa-soques xiulador, tiranet reietó o vireó capblau, entre d’altres, que han estat proposades seguint els Criteris per a la denominació catalana dels ocells, elaborats pel TERMCAT i aprovats pel Consell Supervisor.

El Diccionari dels ocells del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment 150 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.