Continuen endavant les campanyes d'anellament de primavera dels Aiguamolls de l'Empordà i de Yasmina a Merzouga (Marroc). Durant el mes d’abril les captures han estat per sota de la mitjana històrica en les dues estacions, encara que a Yasmina s’han recuperat una mica amb jornades al voltant de les 50 captures.

Les cueretes grogues (Motacilla flava) ja passen de 100 al total de primeres captures d’enguany com a espècie més anellada en aquesta estació, fet poc habitual i relacionat amb la presència d'aigua al llac durant bona part de la campanya. Amb 89 exemplars, la bosqueta pàl·lida occidental és la segona espècie més capturada, seguida pel mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), amb 87. Curiosament, el tallarol de garriga (Curruca iberiae) i el capsigrany (Lanius senator), habitualment comuns, enguany s'han capturat molt per sota la mitjana.
 
Al Barracot, PN dels Aiguamolls de l’Empordà, també s’han obtingut xifres diàries força modestes, però amb una forta recuperació els dies 27 i 28 d’abril i també el 2 de maig i el total de primeres captures fins ara ja supera les 2.000. Pel que fa a recuperacions estrangeres, cal esmentar una oreneta de ribera amb anella de Dinamarca, una boscarla de canyar d’Hongria i un rossinyol de Suïssa.

Com sempre, podeu revisar les captures d’aquestes campanyes en aquest enllaç:

https://apps.ornitologia.org/anella/migra
https://yasminaprimavera.wordpress.com/

L’any 2005, quan s’acabava de construir l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) des de la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el mateix Parc es va gestar la idea del Premi PRBB. Es tracta d’un guardó destinat a premiar els treballs de recerca més destacats en ciències de la vida fets per adolescents.

Aquest any s’ha celebrat la XX edició amb una participació rècord on prop de 340 alumnes de secundària i cicles formatius han presentat els seus treballs de recerca.

La merla d’aigua és la protagonista del treball de Jordina Baucells de l’Institut de Taradell, que s’ha endut el primer premi amb un treball basat en anellament. La Jordina és anelladora auxiliar de l’ICO i el seu projecte s’ha enfocat en les poblacions de Viladrau, quantificant-ne els individus, realitzant un estudi biomètric d’aquests i analitzant els requeriments ecològics i amenaces de l’espècie per prendre les mesures de conservació més adients.

El treball de recerca forma part del currículum, tant de batxillerat com de cicles formatius de grau superior, i és indispensable per obtenir el títol. Aquest projecte és el moment on l’alumnat pot aplicar els coneixements adquirits al llarg dels seus estudis per tal de desenvolupar les seves habilitats de recerca i el pensament crític. Cada persona pot triar la temàtica que més l’interessi, però el Premi PRBB se centra en aquells que es focalitzen en la biomedicina i les ciències de la vida.

En aquests 20 anys s’han rebut més de 3.200 treballs fets per prop de 3.500 alumnes que han demostrat la seva passió per la recerca. Els seus projectes són, a més, un reflex del seu esforç i la curiositat pel món que els envolta. Treballs que versen sobre temes ben diversos, però que, any rere any, sorprenen el jurat per la seva originalitat i qualitat.

L’investigador del CREAF i director científic de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), Sergi Herrando, ha estat escollit com a nou president de l’European Bird Census Council (EBCC), en substitució de Verena Keller, que n’ha estat la presidenta en els darrers anys. L’elecció es va formalitzar durant l’assemblea general de l’entitat, que agrupa representants de 48 països implicats en el seguiment i recerca sobre les aus europees.

Com a nou president, Herrando assumeix la representació legal de l’entitat i la coordinació del consell directiu. Entre les seves tasques, destaca l’impuls dels projectes científics estratègics, l’organització de l’assemblea anual i el congrés triennal de l’EBCC, i el reforç de la cooperació entre països.

L’EBCC és una entitat científica de referència a Europa que impulsa la recollida, anàlisi i integració de dades ornitològiques per informar les polítiques de conservació i gestió de la biodiversitat. Entre les seves iniciatives més destacades hi ha el seguiment paneuropeu d’ocells comuns (PECBMS) i l’Atles dels ocells nidficants d’Europa (EBBA). Aquests dos projectes recullen dades sobre les tendències poblacionals de les espècies nidificants a Europa i sobre les seves distribucions i el seu canvi al llarg del temps. Tot plegat gràcies al treball de més de 100.000 persones voluntàries coordinades per desenes de centres de recerca, ONG i Museus d’arreu d’Europa. Un altre projecte emblemàtic és l’EuroBird Portal, que permet consultar en temps real l’evolució de les observacions d’ocells a tot Europa, a partir de la integració de portals nacionals i que cada dia actualitza milions d’observacions, fruit d’un esforç col·lectiu i voluntari arreu del continent.

Aquestes iniciatives compten també amb la participació del Lluís Brotons, la Sara Fraixedas o el David Martí del CREAF, i del Gabriel Gargallo i el Marc Anton de l’ICO, entre moltes altres persones.

Una presidència amb nous reptes

Com a president de l’EBCC, Herrando assumeix les seves responsabilitats en un marc geopolític canviant que suposa un repte per la continuïtat dels nous projectes existents i l’impuls de noves iniciatives.

“És un honor rebre aquest suport per part de les delegacions nacionals. L’EBCC és una xarxa de persones i organitzacions compromeses amb la natura sense fronteres”, afirma Herrando. “Davant un context polític no sempre favorable per a les polítiques ambientals crec que haurem de fer un esforç per demostrar que el coneixement generat per l’EBCC i totes les institucions col·laboradores és clau en el coneixement i la conservació de la biodiversitat a Europa.”

Entre els grans reptes de futur, Herrando destaca la continuïtat del seguiment paneuropeu i de l’EuroBirdPortal en els propers anys, amb la necessitat de convèncer les institucions europees del valor estratègic d’aquests sistemes d’informació. També subratlla la importància de millorar la cobertura geogràfica en regions com els Balcans occidentals, el sud-est d’Europa o territoris en conflicte com Ucraïna o Rússia. “Els ocells i la natura no tenen fronteres, i la nostra resposta als reptes ambientals tampoc no hauria de tenir-ne. La comprensió de la diversitat de cultures i situacions és el nostre punt de partida per fer possible aquesta tasca.”, afegeix.

Un altre objectiu clau és ampliar la representació d’espècies i hàbitats: “Encara hi ha molts forats, tant taxonòmics com ecològics. Necessitem incorporar dades fins ara poc integrades a sistemes d’observació europeus, com ara les d’ocells marins o aquàtics. És imprescindible buscar nous fluxos d’informació i incentivar que es comparteixin dades que encara no s’han integrat”.

Indicadors per a les polítiques europees

El seguiment paneuropeu ha demostrat ser fonamental per generar indicadors clau, com l’índex d’ocells agrícoles, que alerta sobre l’impacte de l’agricultura intensiva, o indicadors nous com el de restauració urbana, vinculat a la recent Llei de restauració de la natura. També s’està treballant en un indicador per al medi alpí, basat en les tendències de les poblacions d’ocells d’alta muntanya.

“Els ocells ens expliquen molt sobre l’estat dels ecosistemes, i tenim l’oportunitat de convertir aquest coneixement en eines per a la presa de decisions”, conclou Herrando.

Com en tota associació, la tasca com a president de l’EBCC no és remunerada i es combinarà amb la seva activitat científica al CREAF i a l’ICO, dues institucions catalanes que han esdevingut clau en l’ornitologia europea.