The Great Tit commonly mimics other species’ voice. Here, we report the putative case of a Great Tit mimicking the call of a Western Bonelli’s Warbler in winter. Despite the fact that the bird was not seen, we reached this conclusion after analysing the sonogram and comparing it to true Bonelli’s Warbler calls and to another confirmed recording of a Great Tit mimicking Bonelli’s Warbler calls. Therefore, Bonelli’s Warbler records based on calls out of its usual dates and distribution should be regarded with caution. A review of 4,681 sound recordings of Great Tits from the xeno-canto database revealed 109 mimicry cases of at least 20 species, the commonest being Common Chiffchaff, Marsh Tit and Common Chaffinch. People participating in bird monitoring schemes should be aware of the great variability in the repertoire of the Great Tit calls (and other related mimicking species) to prevent potential misidentification.

La mallerenga carbonera imita sovint els sons d’altres espècies. En aquesta nota descrivim el possible cas d’una mallerenga carbonera imitant el reclam d’un mosquiter pàl·lid a l’hivern. Malgrat que no vam observar l’ocell, hem arribat a aquesta conclusió gràcies a un anàlisi detallat del sonograma que vam enregistrar i la seva comparació amb gravacions de mosquiter pàl·lid i d’una altre cas confirmat de mallerenga carbonera imitant-lo. Es tractaria, doncs, del segon cas on s’ha pogut enregistrar aquest comportament. En qualsevol cas, les identificacions de mosquiters pàl·lids basades només en el seu reclam fora de les dates i llocs habituals de l’espècie caldria enregistrar-los i sotmetre’ls a un anàlisi exhaustiu, ja que les diferències de freqüència i durada del reclam imitat vers el real van ser indistingibles per a l’oïda humana. Una revisió dels enregistraments de xeno-canto demostra que les mallerengues carbones poden imitar almenys 20 espècies, essent les més comunes el mosquiter comú, la mallerenga d’aigua i el pinsà. Els ornitòlegs que col·laboren en els censos d’ocells haurien de ser conscients de l’elevada variabilitat en el repertori de la mallerenga carbonera per no identificar erròniament aquesta espècie durant el mostrejos de camp.

El carbonero común imita a menudo los sonidos de otras especies. En esta nota describimos el posible caso de un carbonero imitando el reclamo de un mosquitero papialbo en invierno. A pesar de que no observamos el ave, hemos llegado a esta conclusión gracias a un análisis detallado del sonograma grabado y su comparación con grabaciones de mosquitero pálido y de otro caso confirmado de carbonero imitándolo. Se trataría, por tanto, del segundo caso donde se ha podido registrar este comportamiento. En cualquier caso, las identificaciones de mosquiteros pálidos basadas sólo en su reclamo fuera de las fechas y lugares habituales de la especie deberían registrarse y someterse a un análisis exhaustivo, ya que las diferencias de frecuencia y duración del reclamo imitado con el real fueron indistinguibles para el oído humano. Una revisión de las grabaciones de xeno-canto demuestra que los carboneros comunes pueden imitar al menos 20 especies, siendo las más comunes el mosquitero común, el carbonero palustre y el pinzón. Los ornitólogos que colaboran en los censos de aves deberían ser conscientes de la elevada variabilidad en el repertorio del carbonero para no identificar erróneamente esta especie durante los muestreos de campo.