Robin populations in Catalonia exhibit different types of migratory behaviour; the most migrant populations have larger and more pointed wings, and more convex wing tips. In the Catalan Coastal Range, birds are sedentary breeders, while in the Pyrenees breeders perform short-distance altitudinal migrations during the winter to escape harsh weather conditions. In addition, Catalonia also harbours important wintering populations of Robins from Europe, i.e. latitudinal migrants that move large distances. To understand variation in wing morphology in populations with different migratory strategies, we studied juvenile Robins from the following populations in different seasons: Catalan Coastal Range during the breeding season and in winter, the Pyrenees during the breeding season, and Illa de l’Aire (Balearic Islands) and Kvismaren (Sweden) during post-nuptial migration. We characterized these populations using the C2 (degree of wing pointedness) and the C3 (degree of wing-tip convexity) indices. We found statistically significant differences in wing morphology and, in agreement with our predictions, resident breeders had more rounded wings and more concave wing tips, while migrants from Illa de l’Aire and Kvismaren – as well as wintering birds in Catalonia – had more pointed and more convex wing tips. The latter result suggests that northern European Robins outnumber Mediterranean residents during the winter. Despite being geographically close to one another, breeders from the Catalan Coastal Range and the Pyrenees were also different, which suggests that even short migrations promote a degree of phenotypic differentiation. In conclusion, migration imposes strong selective pressures that shape wing morphology.

Les ales tendeixen a ser més llargues, més apuntades i amb la punta més convexa com més migratòria és una població. A Catalunya, hi ha poblacions de pit-roig amb diferent comportament migratori. A la Serralada Litoral Central hi ha poblacions reproductores residents, mentre que les poblacions reproductores dels Pirineus fan petits moviments altitudinals durant l’hivern per fugir de les condicions rigoroses a alta muntanya. Al mateix temps, Catalunya acull una important població hivernal provinent d’Europa; migrants latitudinals de llarga distància. Per entendre la variació en la morfologia alar de poblacions amb diferent estratègia migratòria, vam estudiar pit-rojos de primer any capturats a diferents poblacions i moments de l’any: Serralada Litoral Central en època reproductora i hivernal, Pirineus en reproducció, i a l’Illa de l’Aire (Illes Balears) i a Suècia (Kvismaren) durant la migració post-nupcial. Vam caracteritzar les poblacions mitjançant dues variables: l’índex C2 (quantifica com de punxeguda és l’ala) i l’índex C3 (quantifica el grau de convexitat de la punta de l’ala). Vam trobar diferències estadísticament significatives en els patrons de la morfologia alar entre poblacions. D’acord amb les nostres prediccions, els reproductors residents van mostrar ales més arrodonides i còncaves, mentre que els hivernants i els capturats a l’Illa de l’Aire i Suècia presentaven ales més allargades i convexes. Aquest resultats suggereixen que els individus provinents del nord d’Europa superen en nombre a l’hivern als residents en la conca mediterrània. Els reproductors de la Serralada Litoral Central i els Pirineus també mostraren diferències significatives malgrat que totes dues poblacions es troben molt a prop. Per tant, fins i tot migracions curtes altitudinals poden promoure diferències fenotípiques detectables. En conclusió, la migració imposa fortes pressions que modulen de manera acurada la morfologia de les ales dels ocells en funció del seu comportament migratori.

Las alas tienden a ser más largas, más puntiagudas y con su punta más convexa cuanto más migrante es una población. En Cataluña hay poblaciones de petirrojos con un comportamiento migratorio diferenciado. En la Cordillera Litoral Central hay poblaciones reproductoras residentes, mientras que las poblaciones que crían en los Pirineos realizan cortos movimientos altitudinales durante el inverno para huir de las condiciones rigurosas en la alta montaña. Al mismo tiempo, Cataluña acoge una importante población invernal que proviene de Europa; se trata de migrantes latitudinales de larga distancia. Para entender la variación en la morfología alar de poblaciones con diferente estrategia migratoria, estudiamos petirrojos de primer año capturados en diferentes localidades y momentos del año: Cordillera Litoral Central en época reproductora y en invierno, Pirineos) durante la época de cría, y en la Illa de l'Aire (Islas Baleares) y Suecia (Kvismaren) durante la migración post-nupcial. Caracterizamos las poblaciones por dos variables: el índice C2 (muestra cuan puntiaguda es un ala) y el índice C3 (que marca el grado de convexidad de la punta del ala). Existieron diferencias estadísticamente significativas en los patrones de la morfología alar entre las poblaciones. En línea con nuestras predicciones, los reproductores residentes mostraron alas más redondeadas y cóncavas, mientras que los capturados en la Illa de l’Aire y Suecia presentaron alas más largas y convexas. Esto sugiere que los individuos que provienen del norte de Europa superarían en número durante el inverno a los residentes en la cuenca mediterránea. Los reproductores de la Cordillera Litoral Central y de los Pirineos también mostraron diferencias significativas, aunque las dos poblaciones se encuentran muy cerca entre sí, sugiriendo que incluso cortas migraciones altitudinales pueden promover diferencias fenotípicas. En resumen, la migración impone fuertes presiones que modulan de manera precisa la morfología de las alas de las aves en función de su comportamiento migratorio.