During 2015 and 2016, we conducted the first systematic study of the size of the breeding population, distribution, habitat and diet of the Barbary falcon Falco peregrinus pelegrinoides on La Palma, Canary Islands. We found a minimum of 28 territories (3.9 territories/100 km²) at an average distance of 3.6 km (range 1.7–7.7 km) from their nearest neighbours. The territories were distributed throughout the island, but there were more in the northern half, probably due to a greater availability of large cliffs. Falcons selected high cliffs situated in scrub-covered areas close to the coast with relatively high levels of human infrastructures. However, this picture could be biased due to the inherent difficulties in surveying the rugged innermost parts of the island, where some territories may not have been detected. The nine monitored nests were situated in natural cavities or ledges at heights ranging from 35 to 110 m above ground level. Egg-laying probably takes place in late March, later than in the rest of the Canarian archipelago, perhaps due to the rainier climate of this island. On average, almost two chicks fledged per nest, a similar rate to nearby populations. Diet was composed of at least seven bird species, with Columba livia being the most frequently hunted and the most important prey item (93.9% of diet biomass). As falcons prey upon domestic racing pigeons (a popular activity on the island), direct persecution could be one of the main threats for the Barbary falcons on La Palma. There is a widespread but false idea that these raptors are not native, and that their presence is due to deliberate releases of foreign falcons by local government bodies. Thus, a human-wildlife conflict has arisen with pigeon fanciers whose solution requires more reliable information on the scale of the predation on pigeons and an environmental education campaign.

En el present treball es descriuen els resultats del primer estudi sobre la mida de la població, la distribució, l’hàbitat i la dieta del falcó berber Falco peregrinus pelegrinoides a l’illa de la Palma (Illes Canàries). Durant les temporades de cria de 2015-2016 es van constatar un mínim de 28 territoris (3,9 territoris / 100 km²), amb una mitjana de 3,6 km (rang 1,7-7,7 km) de distància entre els territoris veïns més propers. Tot i que els territoris estaven distribuïts per tota la superfície insular, va ser en el sector nord on es van concentrar la major part d’ells, fet que probablement es relaciona amb una major disponibilitat de grans penya-segats. Els falcons seleccionaren les parets més altes, situades en zones amb una relativa alta concentració d’edificacions i àmpliament cobertes per matoll. Tots els nius (n = 9) van correspondre a cavitats i lleixes naturals a una alçada respecte al terreny transitable de 35 a 110 m. En comparació amb les poblacions de la resta de l’arxipèlag, les postes es van produir una mica més tard, al març, però la taxa de vol va ser similar. La dieta es va composar per almenys set espècies d’aus, essent el colom roquer Columba livia la més consumida (91,7% de la biomassa total). Malgrat que els falcons depreden freqüentment sobre coloms emprats en columbofília, un esport molt arrelat a l’illa, la seva proporció en la dieta és encara totalment desconeguda. És probable que la major amenaça pels falcons de La Palma sigui la persecució directa, atès que hi ha la creença popular que aquestes rapinyaires no són natives i que, en realitat, van ser alliberades per les autoritats locals, provocant tot plegat un conflicte de interessos. A més d’una campanya d’educació ambiental, especialment dirigida als cercles columbòfils i de caçadors, la solució d’aquest problema implicaria el desenvolupament d’estudis específics per conèixer l’abast real de la depredació exercida sobre els coloms domèstics per part dels falcons.

En el presente trabajo se describen los resultados del primer estudio sobre el tamaño de la población, la distribución, el hábitat y la dieta del halcón tagarote Falco peregrinus pelegrinoides en la isla de La Palma (islas Canarias). Durante las temporadas de cría de 2015-2016 fue constatado un mínimo de 28 territorios (3,9 territorios/100 km²), con una media de 3,6 km (rango 1,7-7,7 km) de distancia entre territorios vecinos más próximos. A pesar de que los territorios estaban distribuidos por toda la superficie insular, fue en el sector norte donde se concentró la mayor parte, lo que probablemente se relaciona con una más alta disponibilidad de grandes acantilados. Los halcones seleccionan las paredes más altas, situadas en zonas con una relativa alta concentración de edificaciones y ampliamente cubiertas por matorral. Todos los nidos (n = 9) correspondieron a cavidades y repisas naturales cuya altura con respecto al terreno transitable es de 35 a 110 m. En comparación con las poblaciones del resto del archipiélago, las puestas se produjeron un poco más tarde, en marzo, pero la tasa de vuelo fue similar. La dieta estuvo compuesta por al menos siete especies de aves, siendo la paloma bravía Columba livia la más consumida (91,7% de la biomasa total). Aunque los halcones depredan frecuentemente sobre palomas usadas en el marco de la colombofilia, un deporte muy arraigado en la isla, su proporción en la dieta es aún totalmente desconocida. Es probable que la mayor amenaza para los halcones de La Palma sea la persecución directa, dado que existe la creencia popular que considera que estas rapaces no son nativas y que, en realidad, fueron liberadas por las autoridades locales, provocado todo ello un conflicto de intereses. Además de una campaña de educación ambiental, especialmente dirigida a círculos colombófilos y de cazadores, la solución a este problema implicaría el desarrollo de estudios específicos para conocer el alcance real de la depredación ejercida sobre las palomas domésticas por parte de los halcones.