The breeding biology of a White-throated Dipper Cinclus cinclus population in the Atlantic region of the Iberian Peninsula was studied. Breeding was monitored in February–May 2015 at 215 nest-boxes and naturally occurring nests along 28 rivers in the five main river basins (Oiartzun, Urumea, Igara, Oria and Urola) in Gipuzkoa (N Spain). Of the 65 recorded nesting attempts, the average laying date was late March, average (±SD) clutch size was 4.3 ± 0.8 eggs, average productivity was 3.8 ± 1.0 chicks, and breeding success was 72%. In 18.5% of nest boxes, there were second clutches. The causes of nesting failure included predation, human disturbance and flooding. In 22 randomly selected occupied nest-boxes, we also studied the effect of food availability on breeding performance by assessing the macroinvertebrate communities in the nesting territories. The amount of macroinvertebrates had no significant effect on clutch size or productivity. Compared to other European populations, Dippers in Gipuzkoa had smaller clutches, which was compensated for by greater breeding success. This suggests that this population breeds in a relatively favourable environment that allows for higher survival rates, thereby reducing pressure on offspring clutch size.

L’objectiu d’aquest treball és descriure la biologia reproductiva d’una població de merla d'aigua Cinclus cinclus de la regió atlàntica de la península Ibèrica. La reproducció es va estudiar de febrer a maig de 2014 i 2015 en 215 caixes nius i nius naturals en 28 rius de les cinc conques principals de Guipúscoa (Oiartzun, Urumea, Igara, Oria i Urola). En els 65 intents de nidificació registrats, la data mitjana de posta va ser a finals de març, la mitjana de la posta (± DE) va ser de 4,3 ± 0,8 ous, la productivitat mitjana va ser de 3,8 ± 1,0 pollets i l’èxit reproductiu va assolir el 72%. En el 18,5% de les caixes niu, hi va haver segones postes. Les causes del fracàs de les postes van incloure la depredació, les molèsties humanes o les inundacions. En 22 nius ocupats seleccionats a l’atzar, també vam estudiar l’efecte de la disponibilitat d’aliment en el rendiment de la reproducció mitjançant l’avaluació de la comunitat de macroinvertebrats en els territoris de cria. La quantitat de macroinvertebrats no va tenir un efecte significatiu sobre la mida de posta o la productivitat. En comparació amb altres poblacions europees, les merles aquàtiques a Guipúscoa van mostrar niuades més petites, compensades per un major èxit reproductiu. Això suggeriria que aquesta població es reprodueix en un entorn (comparativament) més favorable, fet que permetria majors taxes de supervivència i, per tant, reduiria la pressió sobre la mida de la posta.

El objetivo de este estudio es describir la biología reproductiva en una población de mirlo acuático Cinclus cinclus de la región atlántica de la península ibérica. La reproducción se monitoreó de febrero a mayo de 2014 y 2015 en 215 cajas nido y nidos naturales en 28 ríos de las cinco cuencas principales de Guipúzcoa (Oiartzun, Urumea, Igara, Oria y Urola). En los 65 intentos de nidificación registrados, las puestas se realizaron en promedio a finales de marzo, el tamaño promedio de la nidada (± DE) fue de 4.3 ± 0.8 huevos, la productividad promedio fue de 3.8 ± 1.0 pollos y el éxito reproductivo alcanzó el 72%. En el 18,5% de las cajas nido hubo segundas puestas. Las causas del fracaso de las puestas incluyeron depredación, molestias humanas o inundaciones. En 22 nidos ocupados seleccionados al azar, también estudiamos el efecto de la disponibilidad de alimento en el rendimiento de la reproducción mediante la evaluación de la comunidad de macroinvertebrados en los territorios de cría. La cantidad de macroinvertebrados no tuvo ningún efecto significativo sobre el tamaño de puesta o la productividad. En comparación con otras poblaciones europeas, los mirlos acuáticos en Guipúzcoa mostraron nidadas más pequeñas, aunque compensadas por un mayor éxito reproductivo. Esto sugeriría que esta población se reproduce en un entorno (comparativamente) más favorable, lo que permitiría mayores tasas de supervivencia y, por lo tanto, reduciría la presión sobre el tamaño de la puesta.