The Dupont’s Lark is a one of the most iconic steppe-bird in Spain, where occurs the whole European population, because of its extremely shy and secretive behaviour. Here, we review the advances in the knowledge on the basic biology and ecology of this species during the last decade, with special focus on some studies carried out in the peripheral populations located in Rincón de Ademuz (Valencia). The species has undergone a severe population decline throughout the whole Spanish distribution range, with a mean annual decline between 5-10%. Survey method was a key factor to get accurate estimates of population size. Finnish line transects and point counts should not be used for this species. Mapping method, based on four visits, or the line transect (with inner belt of 500 m) are the most suitable counting methods. The right period for surveying the species is between April and June. An analysis of habitat selection at three spatial scales showed that individuals choose flat areas without trees and with large cover of small scrubs (< 40 cm) at micro and macrohabitat scales. At larger scales, patch size seemed the only factor to determine probability of occurrence of the species. Our models of habitat selection predicted successfully species occurrence among sites and years, which suggest that conservation measures proposed for the populations of Rincón de Ademuz may be transferred over larger geographic areas. Fire had a devastating effect on populations. We recorded the species almost extinction in a burnt area within the Layna moorlands (Soria) during the first two years subsequent to a fire that burnt the scrub cover in this area, one of the most relevant for the species in Spain. However, seven years after the fire habitat structure and Dupont’s Lark abundance were almost fully recovered. Our long-term monitoring of the Layna population suggests that fire should not be used as a management tool for reducing scrub cover in patches where the species is already occurring. However, prescribed burning could be indeed integrated into habitat management actions for reducing scrub cover in flat and unoccupied areas to promote spreading from close populations. Dupont’s Lark song in Rincón de Ademuz is strongly influenced by habitat fragmentation, because we found poor repertoires, dialects in each of the studied populations and a decreasing number of songs shared among males over larger distances. These findings suggest that there is no interchange of adult males among populations and that the species might be suffering cultural erosion due to the heavy fragmentation of its populations. During our studies in Rincón de Ademuz and Layna, we also gathered information on the breeding biology and behaviour of the species by monitoring nests, including videomonitoring. Reproductive phenology (end of March to beginning of July) and parameters (clutches of 3-5 eggs, 12 days of incubation, chicks fledge when they are 8 days old, up to three clutches per year) were similar to those previously reported for other Spanish populations. However, we found a relatively high breeding success (40-60%) that suggests that reproductive success would not be leading populations declines in this species. In this work, we provide some recommendations for habitat management and species’ conservation, which can be useful to managers and authorities related to this lark conservation.

L’alosa becuda és una de les aus estepàries més icòniques d’Espanya, on es concentra la totalitat de la població europea. En aquest treball revisem els darrers avenços en el coneixement de la seva biologia i ecologia durant l’última dècada, amb especial atenció als treballs desenvolupats a les poblacions perifèriques del Racó d’Ademús (València). L’espècie ha patit un greu declivi al llarg del seu rang de distribució a Espanya, amb un declivi mitjà anual entre el 5 i 10%. El mètode de cens és un factor clau per obtenir estimes poblacions fiables de les poblacions estudiades. El mètode del transecte finlandès i les estacions d’escolta no s’han d’emprar en aquesta espècie. El mètode del mapeig, basat almenys en quatre visites, o el transecte lineal (amb ample de banda de 500 m) són els mètodes més fiables per censar-la, la qual cosa s’ha de fer entre els mesos d’abril i juny. Un estudi de selecció d’hàbitat realitzat a tres escales va mostrar que els individus trien àrees planes sense arbres i amb una elevada cobertura de matolls de port baix (< 40 cm) a escales locals. A una major escala, la mida del fragment sembla ser l’únic factor que influeix en la probabilitat d’ocupació. Els models d’hàbitat creats es van transferir de manera satisfactòria entre poblacions i anys, el que indica que les mesures de conservació proposades per a la població del Racó d’Ademús podrien extrapolar-se a d’altres regions. El foc va tenir un efecte devastador en la distribució de l’alosa becuda. Vam detectar la pràctica desaparició de l’espècie en una zona incendiada en l’erm de Layna (Sòria) durant els dos primers anys després de l’incendi. El foc va cremar la cobertura de matolls de gran part d’aquest erm, un dels més importants per a l’espècie a Espanya. No obstant això, set anys després de l’incendi l’estructura de l’hàbitat i l’abundància de l’alosa becuda a l’àrea incendiada gairebé s’havien recuperat i van ser similars a les obtingudes a l’àrea control. Aquest estudi suggereix que el foc no hauria de fer-se servir com una mesura de maneig d’hàbitat per reduir la cobertura de matoll en àrees on habita l’espècie. Per contra, el foc controlat podria integrar-se dintre de les mesures de maneig d’hàbitat per reduir la cobertura de matoll a zones planes i no ocupades per l’espècie, per tal de promoure la dispersió de poblacions properes. El cant de l’alosa becuda al Racó d’Ademús va estar fortament influït per la fragmentació de l’hàbitat, ja que trobem repertoris de cant reduïts, dialectes en cadascuna de les poblacions estudiades i com el nombre de cants compartits entre mascles decreixia amb la distància. Aquests resultats suggereixen que no hi ha intercanvi d’aus adultes entre les poblacions d’estudi i que l’espècie podria estar patint un greu procés d’erosió cultural, a causa de l’elevada fragmentació de les seves poblacions. Durant els nostres estudis al Racó d’Ademús i Layna, també vam recopilar informació sobre la biologia i comportament reproductor de l’espècie a través del monitoratge de nius, incloent-hi l’ús de càmeres de vídeo. La fenologia reproductora (des de finals de març fins a principis de juliol) i paràmetres (postes de 3-5 ous, 12 dies d’incubació, 8 dies d’estada a niu i fins a tres postes per any) van ser similars a aquells prèviament trobats en d’altres poblacions espanyoles. En canvi, nosaltres vam trobar un elevat èxit reproductor (40-60%), el que suggereix que l’èxit reproductor no és al darrere del declivi detectat en l’espècie. En aquest treball presentem algunes recomanacions per a la gestió de l’hàbitat i conservació de l’espècie, que puguin ser útils als gestors i òrgans competents per a conservar l’espècie.

La alondra ricotí es una de las aves esteparias más icónicas de España, donde se concentra la totalidad de la población europea. En este trabajo revisamos los últimos avances en el conocimiento de la biología y ecología de esta especie durante la última década, con especial atención a los trabajos desarrollados en las poblaciones periféricas del Rincón de Ademuz (Valencia). La especie ha sufrido un grave declive a lo largo de su rango de distribución en España, con un declive medio anual entre el 5 y 10%. El método de censo es un factor clave para obtener estimas poblaciones fiables de las poblaciones estudiadas. El método del transecto finlandés y las estaciones de escucha no deben emplearse en esta especie. El método el mapeo, basado al menos en cuatro visitas, o el transecto lineal (con ancho de banda de 500 m) son los métodos más fiables para censarla, lo cual debe hacerse entre los meses de abril y junio. Un estudio de selección de hábitat realizado a tres escalas mostró que los individuos eligen áreas llanas sin árboles y con una elevada cobertura de matorrales de bajo porte (< 40 cm) a escalas locales. A una mayor escala, el tamaño del parche parece ser el único factor que influye en la probabilidad de ocupación. Los modelos de hábitat creados se transfirieron de manera satisfactoria entre poblaciones y años, lo que indica que las medidas de conservación propuestas para la población del Rincón de Ademuz podrían extrapolarse a otras regiones. El fuego tuvo un efecto devastador en la distribución de la Alondra Ricotí. Detectamos la práctica desaparición de la especie en una zona incendiada en el páramo de Layna (Soria) durante los dos primeros años tras el incendio. El fuego calcinó la cobertura matorral de gran parte de este páramo, uno de los más importantes para la especie en España. Sa peiete años tras el incendio la estructura del hábitat y la abundancia de la Alondra Ricotí en el área incendiada casi se habían recuperado y fueron similares a las obtenidas en el área control. Este estudio sugiere que el fuego no debería usarse como una medida de manejo de hábitat para reducir la cobertura de matorral en áreas donde habita la especie. En cambio, el fuego controlado podría integrarse dentro de las medidas de manejo de hábitat para recudir la cobertura de matorral en zonas llanas y no ocupadas por la especie, con el fin de promover la dispersión de poblaciones cercanas. El canto de la Alondra Ricotí en el Rincón de Ademuz estuvo fuertemente influido por la fragmentación del hábitat, ya que encontramos repertorios de canto reducidos, dialectos en cada una de las poblaciones estudiadas y como el número de cantos compartidos entre machos decrecía con la distancia. Estos resultados sugieren que no hay intercambio de aves adultas entre las poblaciones de estudio y que la especie podría estar sufriendo un grave proceso de erosión cultural, debido a la elevada fragmentación de sus poblaciones. Durante nuestros estudios en el Rincón de Ademuz y Layna, también recopilamos información sobre la biología y comportamiento reproductor de la especie a través del monitoreo de nidos, incluyendo el uso de videocámaras. La fenología reproductora (desde finales de marzo hasta principios de julio) y parámetros (puestas de 3-5 huevos, 12 días de incubación, 8 días de estancia en nido y hasta tres puestas por año) fueron similares a aquellos previamente reportados para otras poblaciones españolas. Sin embargo, nosotros encontramos un elevado éxito reproductor (40-60%), lo que sugiere que el éxito reproductor no está detrás del declive detectado en la especie. En este trabajo presentamos unas recomendaciones para la gestión del hábitat y conservación de la especie, que puedan ser útiles a los gestores y órganos competentes para conservar esta alondra.