The diet of the Bittern Botaurus stellaris in the Ebro valley (Aragon and Navarre) was studied between 2003 and 2008. Its diet was quantified by direct field observations of birds in its main feeding habitats (rice fields, wetlands and rivers). The capture of more than 2,300 prey items (85% identified to specific level) belonging to five major taxa – fish, crustaceans, amphibians, reptiles and insects – was noted. Crustaceans (represented only by the invasive red swamp crayfish Procambarus clarkii) were the main prey species (39%), followed by fish (22%), frogs (19%) and insects (17%). There were marked differences in diet composition between sites and between spring-summer and autumn-winter. Fish were the main prey species on both the Flumen and Ebro rivers and in the wetland of Sariñena, but only in spring-summer. In autumn-winter, fish disappeared from the Bittern’s diet on rivers and fell notably in ponds. This seasonal change was probably due to the tendency of cyprinids to move to deeper waters in the cold season where they are out of reach of Bitterns. In the other studied wetlands, crayfish and amphibians were the main prey items throughout the year. Spatial and temporal variation in the diet of the studied Bitterns were determined above all by prey availability and so this species can be considered to be an opportunistic predator, able to adapt to the wide range of trophic resources available in Ebro valley wetlands.

Es va estudiar la dieta del bitó comú Botaurus stellaris a vuit localitats de la vall de l'Ebre (Navarra i Aragó) entre 2003 i 2008. La dieta es va quantificar mitjançant observacions directes de les aus alimentant-se en diferents hàbitats (arrossars, rius i llacunes). Es van registrar més de 2.300 preses (85% identificades a nivell específic), que s'han agrupat en cinc grans grups taxonòmics: peixos, crustacis, amfibis, rèptils i insectes. La dieta està dominada per crustacis (39%; representats únicament pel cranc de riu americà Procambarus clarkii), seguida de peixos (22%), amfibis (19%) i insectes (17%). Es van donar importants diferències en la composició de la dieta tant entre localitats com entre el període primavera-estiu i tardor-hivern, en gran mesura com a resultat de la variació espacial i temporal en la disponibilitat de preses. Els peixos van dominar la dieta en els rius Flumen i Ebre així com a la llacuna de Sariñena, però únicament durant la primavera-estiu. La reducció de peixos a la tardor-hivern probablement va ser deguda a la tendència dels ciprínids a passar aquesta època de l'any en aigües profundes, fora de l'abast dels bitons. A la resta de zones humides de la vall de l'Ebre (llacunes, basses i arrossars), els crustacis i els amfibis van dominar la dieta. Els canvis temporals i espacials en la dieta van ser deguts en gran mesura a la disponibilitat de preses, posant de manifest que el bitó és un depredador oportunista capaç d'adaptar-se a l'ampli ventall de recursos tròfics que ofereixen les zones humides de la vall de l'Ebre.

Se estudió la dieta del avetoro común Botaurus stellaris en 8 localidades del valle del Ebro (Navarra y Aragón) entre 2003 y 2008. La dieta se cuantificó mediante observaciones directas de las aves alimentándose en diferentes hábitats (arrozales, ríos y lagunas). Se registraron más de 2.300 presas (85% identificadas a nivel específico), que se han agrupado en cinco grandes grupos taxonómicos: peces, crustáceos, anfibios, reptiles e insectos. La dieta está dominada por crustáceos (39%; representados únicamente por el cangrejo rojo americano Procambarus clarkii), seguida de peces (22%), anfibios (19%) e insectos (17%). Se dieron importantes diferencies en la composición de la dieta tanto entre localidades como entre el periodo primavera-verano y otoño-invierno. Los peces dominaron la dieta en los ríos Flumen y Ebro así como en la laguna de Sariñena, pero únicamente durante la primavera-verano. La reducción de peces en otoño-invierno probablemente fue debida a la tendencia de los ciprínidos a pasar esta época del año en aguas profundas, fuera del alcance de los avetoros. En el resto de humedales del Valle del Ebro (lagunas, balsas y arrozales), los crustáceos y los anfibios dominaron la dieta. Los cambios temporales y espaciales en la dieta se debieron en gran medida a la disponibilidad de presas, poniendo de manifiesto que el avetoro es un depredador oportunista capaz de adaptarse al amplio abanico de recursos tróficos que ofrecen los humedales del valle del Ebro.