Carl von Linné established a univocal and unambiguous classification of living beings by a binomial nomenclature in the middle of the eighteenth century. This system was based on a hierarchical structure, in which the species assumed a central role. Species are agglutinated in genera and these in families and higher levels, while intraspecific variability is distributed into subspecies. Linné’s nomenclature was based on the language of the science at the moment, Latin, and also on classic Greek. He used Latin to define the names of the species and to describe them. More than two centuries later, Latin and classic Greek continue being the language used to classify organisms. This article analyses the names that have served to nourish the nomenclature system in the specific case of the birds in Catalonia and seeks their origin in the languages from which they come, mostly Latin and Greek, but also different languages such as French, Italian, Norwegian, Occitan, Russian and those of Mexican Indians. Finally, this study studies the motivation that gave rise to the name of the species. For example, if its origin is in its morphological characteristics, in the original native names, in the associated mythology or in its distribution.

Després de segles d'intents d'establir una classificació unívoca i inequívoca dels organismes vius, Carl von Linné va definir el seu sistema de nomenclatura binomial a mitjan segle XVIII. Aquest es basà en un sistema jeràrquic i ben organitzat on s’estructuraren els diferents organismes a partir del nucli que suposaven les espècies. Aquestes s’aglutinaven en gèneres i aquests en famílies, i la variabilitat intraespecífica es distribuí en subespècies. Linné va establir una nomenclatura per aquest sistema que es basà en la llengua de la ciència del moment, el llatí, i també del grec clàssic. Fou en llatí que definí els noms del seu sistema i en descrigué les espècies. Més de dos segles més tard, avui en dia aquest sistema continua plenament vigent en la classificació del món animal, vegetal i fúngic i, fins i tot, s’ha aplicat a d’altres camps com es la nefologia. Aquest article analitza els noms que han servit per nodrir el sistema de nomenclatura en el cas concret dels ocells de Catalunya i en cerca l’origen pel que fa a les llengües d’on provenen, majoritàriament el llatí i el grec clàssic, però també el francès, l’italià, el noruec, l’occità, el rus i les llengües dels indis mexicans. Finalment, aquest treball estudia la motivació que va donar lloc al nom de les espècies. Per exemple, si es van anomenar per característiques morfològiques, a partir de noms autòctons originals, per la mitologia associada o bé a partir de la seva distribució.

Después de siglos en los que se intentó establecer una clasificación unívoca e inequívoca de los seres vivos, Carl von Linné definió su sistema de nomenclatura binomial a medianos del siglo XVIII. Éste se basó en un sistema jerárquico y bien organizado en el cual se estructuraron los diferentes organismos a partir del núcleo que supusieron las especies. Éstas se aglutinaban en géneros y éstos en familias, y la variabilidad intraespecífica se distribuyó en subespecies. Linné estableció una nomenclatura para este sistema que se basó en la lengua de la ciencia del momento, el latín, y también del griego clásico. Fue en latín que definió los nombres de las especies y que las describió. Más de dos siglos más tarde, hoy en día continúa plenamente vigente en la clasificación del mundo animal, vegetal y de los hongos y también es de aplicación en la nefología. Este artículo analiza los nombres que han servido para nutrir el sistema de nomenclatura en el caso concreto de las aves de Catalunya y busca su origen en lo relativo a las lenguas de las cuales provienen, en su mayoría el latín y el griego clásico, pero también el francés, el italiano, el noruego, el occitano, el ruso y las lenguas de los indios mexicanos. Finalmente, este trabajo estudia la motivación que dio lugar al nombre de las especies. Por ejemplo, si su origen se encuentra en sus características morfológicas, en los nombres autóctonos originales, en la mitología asociada o en su distribución.