Evolution of the population of Baillon’s Crake in 150 natural or naturalized wetlands and two rice fields area in Navarra has been analysed for the period from 1998 to 2016. Most of the total potential habitat for the species has been surveyed. Territorial songs were a key to estimate the breeding population in the area of study. The method to estimate the number of breeding pairs has consisted on combining direct counts of birds with spontaneous songs records and the use of taped songs for the periods in which the birds are more secretive in their breeding grounds. This methodology has been applied from April to October. In Navarra this species lives in wetlands of fresh or brackish and shallow, semi-permanent water, with short and dense vegetation. The most appropriate habitats for the species to breed in Navarra were several types of flooded rushes with less than one meter high cover and out from dominancy of the tallest helophytes. A strong fluctuation to the breeding population for that period has been observed. The observed breeding population (maximum nine pairs in 1999 and 2000) was confined to natural or naturalized wetlands in the first years. After seven years with no records of the species, the nesting in rice fields in the south of the province has been confirmed in 2012. The recently detected population is small (one to four breeding pairs). The species showed earlier breeding phenology in natural or naturalized wetlands (recorded in April-July) than in paddies (found in July-October).

S’ha analitzat l’evolució de la població de Rasclet en 150 zones humides naturals o naturalitzats i dues zones arrossaires de Navarra durant el període 1998-2016. S’ha mostrejat la major part de l’hàbitat potencial per a l’espècie. Els cants nupcials han estat claus per a l’estima precisa de la població reproductora a l’àrea d'estudi. El mètode per estimar el nombre de parelles nidificants ha consistit en la combinació de recomptes directes d’individus, més el registre d’aus cantant espontàniament, i l’ús de cants gravats com a reclam durant els períodes en que les aus es tornen més elusives en les seves zones de cria. Aquesta metodologia es va aplicar d’abril a octubre. A Navarra aquesta espècie viu en aiguamolls semipermanents d’aigua dolça o salobre amb vegetació baixa i densa. Els hàbitats més apropiats per a la reproducció de l’espècie han estat diversos tipus de jonqueres inundades amb cobertura d’alçada inferior a un metre i sense dominància de grans helòfits. S’han observat grans fluctuacions de la població reproductora en el període d’estudi. La població reproductora (màxim de nou parelles en 1999 i 2000) va estar confinada a zones humides naturals o naturalitzats en els primers anys d'estudi. Després de set anys sense registres de l’espècie, s’ha confirmat la nidificació de la mateixa en arrossars del sud de la província. La població detectada recentment és petita (1-4 parelles nidificants). L’espècie presenta dos patrons fenològics diferents quan nidifica en aiguamolls naturals (abril-juliol) que quan ho fa en arrossars (juliol-octubre).

Se analiza la evolución de la población de Polluela Chica en 150 humedales naturales o naturalizados y dos zonas arroceras en Navarra durante el periodo 1998-2016. Se ha muestreado la mayor parte del hábitat potencial para la especie. Los cantos nupciales han sido claves para la estima precisa de la población reproductora en el área de estudio. El método para estimar el número de parejas nidificantes ha consistido en la combinación de recuentos directos de individuos más el registro de aves cantando espontáneamente y el uso de cantos grabados como reclamo durante los periodos en los que las aves se vuelven más elusivas en sus zonas de cría. Esta metodología se aplicó desde abril hasta octubre. En Navarra esta especie vive en humedales semipermanentes de agua dulce o salobre con vegetación baja y densa. Los hábitats más apropiados para la reproducción de la especie han sido varios tipos de juncales inundados con cobertura de altura inferior a un metro y sin dominancia de grandes helófitos. Se han observado grandes fluctuaciones del tamaño de la población reproductora en dicho periodo. La población reproductora (máximo de nueve parejas en 1999 y 2000) estuvo confinada a humedales naturales o naturalizados en los primeros años de estudio. Tras siete años sin registros de la especie, se ha confirmado la nidificación de la misma en arrozales del sur de la provincia. La población detectada recientemente es pequeña (1-4 parejas nidificantes). La especie presenta dos patrones fenológicos diferentes cuando nidifica en humedales naturales (abril-julio) que cuando lo hace en arrozales (julio-octubre).