Collision with buildings is a major threat to birds that provokes the death of millions of birds every year in built-up areas. Despite its magnitude, this phenomenon remains poorly studied in Europe. We studied bird-window collisions during postnuptial migration in the city of Tarragona (NE Spain). We surveyed a 15-m-high residential building in the city centre with a reflective façade for 189 days during postnuptial periods in 2012– 2015. We found 172 dead birds belonging to 15 species, most of them migratory. Blackcaps Sylvia atricapilla, Reed Warblers Acrocephalus scirpaceus and Pied Flycatchers Ficedula hypoleuca were the commonest casualties, representing 72% of all recovered bird corpses. Once the uneven sampling effort between days and years was corrected for, we estimated that the total number of fatalities during the study period was 350 birds (SE = 22.2). However, this figure is probably an underestimate due to certain biases in sampling carcasses in a city including collection by pedestrians or removal by cleaning services and owners. Overall, there was a patent seasonal pattern to the collisions, with a peak around 1 October, probably reflecting the timing of migration in the species present at the site. There were no differences in either age, sex or biometrics between the birds found in Tarragona and those trapped on the same days at a ringing station in the Ebro Delta, 60 km to the south-west. This suggests that the probability of collision affected all migrants in a uniform fashion. Our study demonstrates for the first time that bird collisions with buildings are a serious threat to migrants in the Mediterranean, a key area for bird migration in Europe.

La col·lisió d’ocells contra edificis és una amenaça important per als ocells, ja que provoca anualment milions de morts a les ciutats. Tot i la magnitud d’aquesta mortaldat, Europa destaca per la manca d’estudis que hagin avaluat aquest fenomen. Aquí es proporcionen els resultats d’un estudi dut a terme a Tarragona durant el període de migració postnupcial entre els anys 2012-2015. En aquest període es van fer visites durant 189 dies a un edifici residencial de 15 m d’alçada del centre de la ciutat que té la façana de vidre, fet que li confereix un efecte mirall. Es van trobar 172 ocells morts o estabornits de 15 espècies, majoritàriament migradores. Les espècies més comu nes van ser el Tallarol de casquet Sylvia atricapilla, la Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus i el Mastegatatxes Ficedula hypoleuca, que representaren el 72% dels casos. Un cop corregit el diferent esforç de mostreig dut a terme entre dies i anys, es va estimar que el total d’ocells morts per impacte amb l’edifici durant el període d’estudi va ser de 350 individus (Error Estàndard = 22.2). No obstant això, aquesta xifra segurament està subestimada a causa dels diversos biaixos que impliquen el mostreig d’ocells a la ciutat, com ara els recol·lectats pels vianants, o els eliminats pels serveis de neteja o els propietaris dels comerços del mateix edifici. El nombre total de col·lisions va mostrar un marcat patró estacional, amb un pic al voltant del primer d’octubre, el qual probablement reflecteix la fenologia de pas al lloc d’estudi de les espècies implicades en les col·lisions. No es van trobar diferències en l’edat, el sexe i la biometria dels ocells col·lisionats en comparació amb els capturats els mateixos dies a l’estació d’anellament de Canal Vell, Delta de l’Ebre, i que està a 60 km al SO. Aquest fet suggereix que la probabilitat d’estimbar-se contra l’edifici va ser igual per a tots els individus. Aquest estudi demostra per primera vegada que les col·lisions d’ocells amb edificis són també una amenaça important per als ocells migratoris a l’àrea mediterrània, una àrea clau per a la migració a Europa.

La colisión contra edificios es una amenaza importante para las aves, ya que causa millones de muertes en las ciudades. A pesar de la magnitud de esta mortandad, existen pocos estudios en Europa que hayan evaluado este fenómeno. Aquí se proporcionan los resultados de un estudio llevado a cabo en Tarragona durante el período de migración posnupcial entre los años 2012-2015. Durante este periodo se hicieron visitas durante 189 días a un edificio residencial de 15 m de altura en el centro de la ciudad que tiene una fachada acristalada, característica que le confiere un efecto espejo. Se encontraron 172 aves muertas o aturdidas de 15 especies, mayoritariamente migratorias. Las especies más comunes fueron la Curruca capirotada Sylvia atricapilla, el Carricero común Acrocephalus scirpaceus y el Papamoscas cerrojillo Ficedula hypoleuca, que representaron el 72% de la mortandad. Una vez corregido el diferente esfuerzo de muestreo realizado entre días y años, se estimó que el total de aves colisionadas contra el edificio en todo el periodo de estudio ascendió a 350 (Error Estándar = 22.2). No obstante, esta cifra posiblemente esté subestimada a causa de los sesgos que supone el muestreo de aves en ciudad, como el hecho de que algunos ejemplares sean recogidos por los transeúntes o que otros sean eliminados por los servicios municipales de limpieza y los propietarios de los comercios del mismo edificio. El número total de colisiones mostró un marcado patrón estacional, con un pico en torno al uno de octubre, reflejando probablemente la fenología de paso en la localidad de estudio de las especies implicadas en las colisiones. No se encontraron diferencias en la edad, el sexo y la biometría de las aves colisionadas y las capturadas en la estación de anillamiento de Canal Vell, Delta del Ebro, a 60 km al SO. Este resultado sugiere que la probabilidad de estrellarse contra el edificio fue igual para todos los individuos. Este estudio demuestra por primera vez que las colisiones de aves contra edificios también son una amenaza importante para las aves migratorias en el área mediterránea, una zona clave para la migración en Europa.