Pel que fa als ambients naturals (o semi-naturals) més àmpliament distribuïts per Catalunya, les espècies pròpies de zones humides mostren una clara tendència regressiva. En canvi les espècies d'ambients oberts que tradicionalment havient mostrat una clara tendència a la diminució en els darrers anys mostren indicis de recuperació. Finalment, es detecta un cert increment en les espècies d'ambients més forestals.

Les línies continues mostren la tendència de l’indicador i l’ombrejat l’interval de confiança al 95%. Ambdós paràmetres s’han calculat seguint la metodologia proposada per Soldaat et al. (2016). L’indicador d’ocells forestals està composat per la tendència conjunta de 26 espècies, el d’ambients oberts per 11 espècies i el de zones humides per 29 espècies.

Respecte als espais agricoles en conjunt mostren una lleugera davallada, però hi ha un grup en concret on aquesta davallada en les seves poblacions és especialment important: els ocells dels secans de caire estèpic.

Les línies continues mostren la tendència de l’indicador i l’ombrejat l’interval de confiança al 95%. Ambdós paràmetres s’han calculat seguint la metodologia proposada per Soldaat et al. (2016). L’indicador d’ocells d’ambients agrícoles està composat per la tendència conjunta de 42 espècies, mentre que el de secans de caire estèpic, només agrupa la tendència de 11 espècies.