.png)
El cercavores prefereix viure als cims de les muntanyes i en espais oberts. Per aquest motiu, el Projecte Cercavores centra la seva activitat en dos cims del Parc Natural del Montseny: el Turó de l’Home i les Agudes. El projecte va començar a mitjans de novembre i finalitzarà a mitjans de febrer.Monitorització i anellament: entendre les seves migracions hivernals
L’objectiu principal del projecte és monitoritzar el nombre de cercavores al Turó de l’Home i a les Agudes, buscar els ocells anellats per saber durant quants anys tornen. La monitorització ens ajuda a comprendre quants individus passen l’hivern a la zona, mentre que l’anellament permet identificar si es tracta dels mateixos individus que tornen any rere any. A més, s’estudia el seu comportament alimentari comptant les vegades que picotegen diverses fonts d’aliment, com plantes, roques, terra, insectes, llavors, excrements de cabra i ovella, o fonts d’aliment humanes. Aquestes dades ens ajuden a identificar els seus requisits per a l'alimentació i quines són les seves fonts d’aliment durant l’hivern. En conjunt, aquestes informacions proporcionen dades clau sobre la qualitat i la idoneïtat del seu hàbitat.
Observació d’altres espècies rares a la zona
A banda d’estudiar els cercavores, també es presta atenció a altres espècies d’ocells que podrien ser observades a la zona, com el pardal d'ala blanca, el sit blanc, la merla de pit blanc, el tord ala-roig i la griva cerdana.
Primeres troballes
Com que el projecte encara està en curs, no disposem de resultats definitius. Tot i això, les primeres troballes indiquen que s’han registrat més cercavores al Turó de l’Home que a les Agudes. Només s’ha observat un individu anellat fins ara: el 06J, anellat el 2019, que ha tornat durant cinc anys consecutius. Curiosament, les observacions inicials mostren que els cercavores passen la major part del temps picotejant plantes, roques o a terra, més que excrements o fonts d'aliments més artificials (com molles d'entrepans). Tot i que és difícil determinar exactament què mengen, registrar on passen el temps i la quantitat de temps que dediquen a picotejar proporciona informació valuosa sobre el seu comportament alimentari i l’ús de l’hàbitat.
Foto: Karlis Janis
