.png)
És habitual que alguns hiverns observem increments importants en les poblacions d’algunes espècies d’ocells. Frases com “Aquest hivern és molt bo per lluers” o “Aquest hivern han baixat molts tords ala-rojos” són familiars per a qualsevol ornitòleg. Això sovint es deu a factors com les temperatures del nord d’Europa o a la producció d’aliment en els seus llocs d’origen.Aquest any, el protagonisme se l’enduen els durbecs! A partir de l’octubre, hem detectat una entrada important d’aquesta espècie a Catalunya. Utilitzant el portal OrnithoLlistes, alimentat amb les dades que aporteu vosaltres a ornitho.cat i ornitho.ad, hem pogut observar com el percentatge de llistes completes amb durbecs va arribar a un màxim del 10,3% a mitjans d’octubre, superant clarament la mitjana habitual. Tot i que després va baixar fins al 5,3%, encara es manté per sobre de la mitjana d’altres hiverns.
Aquest patró no és nou: l’hivern 2017-2018 va ser una temporada excepcional per als durbecs, amb valors mitjans setmanals superant el 20% de les llistes. També hi ha hagut hiverns destacats com el 2019-2020 i el 2021-2022, que mostren la variabilitat típica d’aquesta espècie irruptiva. Si consulteu el gràfic de freqüència d’observació al portal, podreu explorar aquestes dades amb detall i comparar-les per anys i comarques!
Pel que fa als lluers i tords ala-rojos, aquest hivern sembla ser més aviat normal, amb xifres semblants a la mitjana dels darrers anys, o fins i tot lleugerament per sota.Una altra espècie que destaca aquesta tardor és el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), un petit passeriforme que cria a Sibèria i hiverna principalment al sud-est asiàtic. Tot i que fa una dècada era molt rar a la Península Ibèrica, ara s’ha convertit en un visitant regular a la tardor. El 2016 es va registrar un màxim de 160 individus diferents a Catalunya, però en anys posteriors les xifres van baixar fins a estabilitzar-se entre 20 i 40 exemplars. Aquest 2024, però, ja portem almenys 31 individus detectats i reportats a ornitho.cat, cosa que indica que podria ser un any destacat!
Per què hi ha anys més bons que altres per aquesta espècie? Encara és un misteri, però estudis recents apunten que la majoria d’individus detectats a Europa són joves de l’any, fet que ajuda a refinar teories sobre el seu comportament migratori. Podeu llegir un article en el qual es descriuen els patrons d’aparició a Catalunya i s’esmenten les teories principals en aquest enllaç. És interessant destacar que les observacions catalanes es concentren en zones amb arbres caducifolis com els àlbers, pollancres o salzes, sovint en parcs urbans o plantacions de ribera.
Finalment, també val la pena destaca que aquesta tardor 2024 ha recollit un major nombre d'exemplars diferents de falcó cama-roig, pel que sembla que va ser una tardor especialment bona per detectar aquesta espècie.
La gran majoria dels exemplars detectats a Catalunya durant el pas postnupcial són joves de l'any, que poden ser més difícils d'identificar amb seguretat dels joves de falcó mostatxut (Falco subbuteo), per la qual cosa cal prestar atenció.
Voleu saber més? Al portal ornitho.cat i a OrnithoLlistes, trobareu gràfics i mapes interactius que mostren la distribució d’aquestes i altres espècies en temps real. Gràcies a les vostres dades, podem entendre millor aquests fenòmens i contribuir al coneixement i conservació de la nostra avifauna.
