.png)
Quan publiquem imatges d’ocells anellats en mà, hem de tenir en compte que algunes persones que les veuen poden no entendre el context implicat i poden estar preocupades pel benestar de qualsevol ocell que es mostra; les fotografies amb males postures també poden ser utilitzades per a aquells que busquen difondre informació errònia. És essencial contextualitzar les imatges a través del text que l'acompanya, i parar molta atenció a com es poden interpretar i sobretot publicar només les fotos adequades.
- Les fotografies capturen un breu moment en el temps, durant el qual un ocell pot tancar els ulls per parpellejar o una ploma es pot desplaçar breument. Tot i que és evident per als assistents a l’activitat que es tracta d'un esdeveniment momentani i que no hi ha cap problema de benestar pels ocells, els que vegin la imatge de manera aïllada no tindran el benefici d'aquest coneixement, per la qual cosa és important seleccionar les imatges acuradament per evitar que es generin suposicions incorrectes d’aquestes imatges.
- Les fotografies d'activitats d'anellament (per exemple, posant una anella, una marca especial, la presa de biometria) també poden ser extremadament valuoses per a finalitats educatives, però és vital assegurar-se que l'ocell no sembli que es manipula de forma inadequada, i per això s'ha de tenir especial cura en la selecció d’aquestes imatges.
- Les imatges d'ocells a la mà poden ser educatives, i també són útils per il·lustrar xerrades i articles que permetin identificar els ocells. Recordeu que la manera d’agafar-los ha de ser correcta i d’acord amb les instruccions que es proporcionen als anelladors, i l'ocell ha d’estar de la manera més natural i tranquil·la possible. Els limícoles són un grup especialment sensible i cal reduir al màxim la manipulació de les potes (especialment per a les espècies més grans). També cal ser especialment curós amb altres espècies sensibles a la manipulació, com per exemple passeriformes amb potes molt petites i cos gran (orenetes i papamosques) i alguns no passeriformes com els enganyapastors. En aquests casos, la manipulació s'ha de fer sempre que es pugui evitant agafar l'ocell només de les potes. Això no vol dir que no es puguin fer fotos en aquests ocells, sinó que cal ser particularment primmirat amb la manipulació i sempre prioritzar el benestar de l'ocell per sobre de la imatge. El mateix passa amb les espècies d'ocells rars: és important documentar-les correctament, però sense comprometre el seu estat (en alguns casos han arribat a casa nostra a causa de fenòmens meteorològics adversos i poden tenir una mala condició física).
- En el cas d'imatges d'ocells i persones, és comprensible tenir un registre fotogràfic de captures inusuals o apassionants amb anellador i ocell. Si això es pot aconseguir ràpidament i no té cap impacte en el benestar de l’ocell, no hi ha cap raó per restringir-ne la pràctica. Hem de ser conscients, però, que aquestes fotografies es poden comparar amb els tipus de fotografies fetes per pescadors o caçadors, on una persona posa amb la seva ‘captura’. Aquestes comparacions devaluen la important tasca que estan realitzant els nostres voluntaris i, per tant, demanem que no es publiqui cap fotografia oberta a aquesta interpretació.
Molts dels anelladors i anelladores en formació o aficionats als ocells que ens acompanyen en alguna sortida de camp per primera vegada acostumen a fotografiar tots els ocells i penjar-los al portal www.ornitho.cat o a les xarxes socials. Cal explicar amb detall que no és convenient publicar-les si no són imatges ben preses, com s’ha comentat anteriorment.
A la darrera assemblea general d’EURING celebrada a França l’octubre passat es va parlar d’aquesta problemàtica i de la necessitat de comunicar als anelladors l’ús responsable de fotografies d’ocells anellats a les xarxes socials.
A la darrera assemblea general d’EURING celebrada a França l’octubre passat es va parlar d’aquesta problemàtica i de la necessitat de comunicar als anelladors l’ús responsable de fotografies d’ocells anellats a les xarxes socials.
