.png)
Aquest congrés serveix com a punt de trobada entre les persones que treballen a les oficines d’anellament de cada país i es debaten temes com l’intercanvi d’informació entre oficines, com analitzar les dades derivades de l’anellament amb nous programes informàtics, noves tecnologies de seguiment d’ocells, projectes internacionals, etc. A més, s’exposen resultats a través de xerrades i també, si s’escau, es fa la renovació dels membres de la Junta Directiva.L’assemblea d’enguany es va celebrar a Malta. Els participants estaven allotjats a Mount Sant Joseph, una mena de seminari jesuïta prop de la ciutat de Mosta, a uns 20 km de la capital, Valetta. Hi van participar 60 persones de 30 oficines d’anellament. El congrés va començar amb la benvinguda per part de les autoritats locals i el president de BirdLife Malta. A continuació, un dels anelladors històrics de Malta, Joe Sultana, va fer una xerrada sobre la història de l’anellament en aquest país, molt vinculada a l’ajut de la BTO. Després, John Borg va explicar la recerca feta a Malta amb les baldrigues i la problemàtica d’aquesta espècie a causa de les rates. També va explicar els resultats dels moviments d’individus marcats amb emissors. La resta de sessions van ser força tècniques i es van debatre els problemes derivats dels anelladors que comuniquen informació entre països sense que la informació passi per les centrals d’anellament, amb el perill que això suposa per la possible pèrdua d’informació. També es van exposar programaris nous per a la gestió de les dades. D’entre les xerrades destacades, cal esmentar la presentació de Chris du Feu on va explicar el funcionament de les consultes al banc de dades, que el 2011 consta de 9 milions de registres! Pel que fa a la tipologia de les consultes, la majoria són de caire acadèmic o d’estudiants i són molt poques les que arriben de l’àmbit amateur. Rob Robinson va fer una exposició dels resultats de les estacions d’esforç constant (CES) a nivell europeu, utilitzant, entre d’altres, les dades del projecte SYLVIA de Catalunya, i va parlar del seu potencial per detectar canvis poblacionals i seguir diversos paràmetres demogràfics.
A l’assemblea general es van escollir tres nous membres de la Junta Directiva d’EURING pel període 2011-2017: Boris Nikolov (Bulgària), Michael Schaub (Suïssa) i el nostre company Gabriel Gargallo. Per l’ICO això suposa una nova fita a nivell internacional, ja que en aquests moments té dos dels seus membres en els màxims òrgans de direcció de les dues institucions de referència a nivell Europeu en matèria d’anellament (EURING) i monitoratge (el Lluís Brotons es membre de la junta directiva de l’EBCC, European Bird Census Council, des de 2006). Malgrat que els membres de la junta directiva d’EURING no actuen com representants territorials, sense dubte, l’elecció del Gabriel és fruit de la bona feina feta tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, on hi ha un dels col·lectius més actius i ben preparats d’anelladors de tota Europa.
El convidat del congrés va ser l’holandès Leo Zwart, autor clau del llibre “Living on the edge”, premiat com a millor llibre de l’any 2010 per la revista British Birds. Leo va descriure la problemàtica que tenen els ocells migratoris a l’Àfrica i en especial a la zona del Sahel. Va posar alguns exemples esfereïdors com el cas del xarrasclet, que es caça de forma molt intensa en alguns països. En els anys de sequera aquests ànecs es concentren en unes poques àrees favorables on els cacen amb xarxes. Si en un any humit es cacen menys de 1000 xarrasclets, en els anys secs se n’arriben a caçar més de 70.000! Una de les xerrades del congrés va ser la que va fer Gabriel Gargallo sobre l’anellament a Catalunya i la utilització de les dades d’anellament (estàndards ICO) i la seva difusió (SIOC). El diumenge es va fer una excursió a l’illa de Gozo on hi ha diversos penya-segats on crien aus marines com les baldrigues cendroses i mediterrànies. Dissortadament l’estada a l’illa va estar protagonitzada pels trets dels caçadors que estaven arreu de l’illa i pràcticament caçant a tota hora, un problema preocupant a tot l’arxipèlag. Un dels aspectes més interessants de la trobada va ser la possibilitat de conèixer i compartir idees i experiències amb els representants de la majoria dels països i establir acords de funcionament que han de millorar l’intercanvi d’informació entre centres. Cal felicitar l’organització acurada d’aquest congrés per part de Malta BirdLife; la pròxima cita serà a Finlàndia el setembre de 2013.
