.png)
La primavera del 2004 la universitat de Groningen, (Països Baixos), va començar un projecte de recerca a llarg termini sobre la relació entre la cria i la gamma de patrons de migració en limícoles. Sembla que hi ha un patró general en el que les espècies que nien a l'Àrtic passen l'hivern principalment en hàbitats marins, mentre que les espècies que nien al sud de la tundra tendeixen a passar l'hivern en hàbitats d'aigua dolça. La força que impulsa aquest comportament es creu que és la capacitat en la qual el sistema immunològic d'una espècie es pot ocupar de les malalties que són més probables que passin sota condicions càlides en ambients d'aigua dolça. El Corriol gros (Calidris canutus) i el Tètol cuabarrat (Limosa lapponica) són exemples del grup/espècies artico/marines, mentre que les espècies com el Batallaire (Philomachus pugnax) i el Tètol cuangere (Limosa limosa) són representants de l'estratègia oposada.Tètol cuanegre
El Tètol cuanegre és una de les poques espècies d'ocells amb la qual els Països Baixos tenen una gran responsabilitat internacional; això és perquè prop del 80% de la població europea cria en aquesta zona. El nombre d'individus d'aquesta espècie ha davallat molt durant les dècades passades, principalment a causa de la intensificació agrícola. Es disposa d'una gran quantitat d'informació sobre les tendències de la població en diverses parts del país, però de banda d'alguns aspectes, la major part de la seva ecologia no es coneix prou bé. Estem interessats en conèixer la sincronització i transició de la migració a la cria, la variació en el plomatge de cria, la selecció de la parella, la supervivència dels polls i dels adults, etc.. Esperem que els resultats de la nostra recerca també contribueixin a la conservació d'aquesta espècie.
Batallaire
Els batallaires estan a prop d'extingir-se com a espècie reproductora als Països Baixos, a pesar del gran nombre d'individus que fan escala en els prats holandesos durant la migració des del nord cap al sud. Encara que es coneix bé el contingent que s'hi para, tenim poca informació sobre el temps de les seves escales. Això fa difícil d'estimar la mida total de la població que utilitzen els prats holandesos durant la migració de primavera. Els batallaires que trobem als Païses Baixos procedeixen d'un ampli rang de cria boreal que s'estén a regions tan llunyanes como Sibèria de l'est. La majoria dels batallaires passen l'hivern a l'oest d'Àfrica, però alguns passen l'hivern més al nord en llocs com els Països Baixos. Encara que hi ha evidència que els mascles i les femelles utilitzen diferents vies de migració, no existeix cap evidència per a l'estructuració de la població coneguda que sigui comparable a la d'altres limícoles migratoris. Això és sorprenent, ja que la sincronització de la migració i de la reproducció varia considerablement entre diverses parts del seu rang de distribució. A més, intentarem desemmascarar la misteriosa estratègia reproductora de (triangle amorós) del batallaire: el faeder (mascles que amaguen la seva identitat).
Per poder respondre totes aquestes preguntes, vam iniciar un programa de marcatge amb anelles de color el 2004. Des de llavors, hem anellat més de 7400 batallaires, i 3500 adults i 4500 polls de Tètol cuangere, la majoria al sud-oest de Frisia, una província del nord dels Països Baixos. El nostre objectiu és continuar marcant ocells en els pròxims anys. El febrer de 2013 i 2014 a Extremadura també vam marcar 30 tètols cuanegres amb un transmissor durant la seva migració cap al nord. És possible seguir-los a través del web volg.keningfanegreide.nl/?lang=en
Ambdues espècies porten una anella metàl·lica, 4 anelles de color (2 a cada pota) i una bandera de color addicional (les anelles de color i la bandera no porten cap codi). Els colors emprats són: groc, blau, vermell i blanc. La posició de l'anella metàl·lica no forma part del codi de marcatge i, per tant, no té cap importància.
Desitgem que molts ornitòlegs ens enviïn les seves observacions d'aus marcades a les adreces de contacte següents (preferiblement per correu electrònic). A canvi, us informarem un cop a l'any amb els historials dels ocells que hagueu vist. A més de la posició exacta de la bandera i de les anelles, també estem interessats en saber la data i el lloc on s'ha observat l'ocell (si és possible amb les coordenades). La informació suplementària sobre la mida del grup, comportament, hàbitat i el nombre d'exemplars observats per saber si estaven marcats també es molt benvinguda!
Adreça de contacte: Jos Hooijmeijer, P.O. BOX 11103. 9700CC Groningen, Holanda.
Tel.: +31 6 2013 6604 / Email: j.c.hooijmeijer@rug.nl
Per a més informació: http://www.rug.nl/research/animal-ecology/research/piersma-lab/go
PD. Es prega, igualment, enviar còpia dels vostres avistaments d'ocells marcats a ico@ornitologia.org
