A Catalunya l'anellament està organitzat principalment per l'Oficina Catalana d'Anellament de l'ICO. Actualment l'OCA disposa d'uns 200 anelladors experts, la majoria voluntaris, que anellen al voltant de 70.000 ocells cada any. De tots aquests anellaments només es tornen a recuperar amb posterioritat un de cada 100, de manera que qualsevol informació d'algun ocell anellat pot ser molt valuosa. Per saber com heu d'actuar en cas de trobar-vos amb algun ocell anellat o amb alguna anella heu de consultar la pàgina d'anella trobada.
 

S'han après moltes coses dels ocells observant-los i comptant-los, però aquests mètodes rarament permeten d'identificar-los individualment. L'anellament d'ocells és essencial si volem saber coses com quan de temps viuen, on van quan migren i quan marxen o arriben als llocs on es desplacen, temes tots ells molt importants per a la seva conservació.
Posar un anella metàl·lica lleugera i numerada a la pota dels ocells és un mètode inofensiu que permet d'identificar-los com a individus. Cada anella també té inscrita una adreça de manera que qualsevol persona que trobi un ocell anellat pot reportar la informació de la troballa. Alguns estudis d'anellament també utilitzen la col·locació d'anelles de color de manera que permeten d'identificar els ocells visualment en el camp sense la necessitat de capturar-los.

A nivell d'Europa, després de més de 100 anys d'anellament, encara avui en dia s'estan descobrint més coses de les vies migratòries dels ocells i de les seves àrees d'hivernada i nidificació. De tota manera, avui en dia, el principal interès de l'anellament d'ocells està en la monitorització de les seves poblacions. L'anellament ens permet d'estudiar quants ocells joves surten del niu i sobreviuen per convertir-se en adults, així com quants adults superen l'estrès de la cria, la migració o les condicions ambientals adverses. Els canvis en la taxa de supervivència i altres aspectes de la biologia dels ocells ens ajuden a entendre les causes del declivi de les seves poblacions. Aquesta informació és molt important per a la conservació; per això tant a Europa com als Estats Units, ja fa anys que tenen projectes especials per estudiar aquests paràmetres. Aquests projectes han permès d'esbrinar, per exemple, que el declivi progressiu de les poblacions de la boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus nidificants a Europa des de la dècada dels 70, està íntimament lligat descens en els índexs de pluviometria dels quarters d'hivernada africans de l'espècie. A Catalunya, l'Institut Català d'Ornitologia fa deu anys que ha engegat el seu propi projecte: el projecte SYLVIA.

La resposta és ben simple: no. És essencial que els ocells no es vegin afectats per la manipulació i per l'anella. Si ho fossin, l'anellament no ens seria d'utilitat per explicar-nos com actuen amb naturalitat els ocells. Molts estudis han demostrat que els ocells anellats durant l'època de cria tornen de seguida a incubar els ous o a alimentar els polls un cop alliberats després de ser anellats, o que els ocells anellats durant la migració segueixen viatjant al llarg dels milers de quilòmetres que hi ha entre les zones de cria i d'hivernada. Els ocells no es veuran afectats mentre l'anellament sigui fet per anelladors conscients que cal prioritzar la seguretat dels ocells. No és sorprenent que l'anellament tingui molt poc efecte sobre els ocells ja que una anella, en relació al pes de l'ocell, és equivalent a un rellotge de polsera per a una persona.

Els ocells són capturats per ser anellats de maneres molt diverses. Molts són anellats al niu quan són pollets, la qual cosa és molt valuosa ja que ens dóna una informació molt precisa de la seva edat i el seu origen. El mètode més utilitzat per anellar ocells completament crescuts és la xarxa japonesa, de malla molt fina que es col·loca verticalment i que és especialment dissenyada per agafar els ocells quan volen. Aquest mètode és molt efectiu, però els ocells només poden ser extrets de la xarxa amb seguretat per anelladors experimentats, que hagin rebut una formació especial.

L'anellament d'ocells implica la col·locació d'anelles metàl·liques numerades a les potes dels ocells salvatges per intentar determinar els seus moviments i obtenir informació del tipus com la seva taxa de supervivència o grau d'afinitat aper una localitat determinada. Les anelles tenen gravada una adreça postal, de manera que qualsevol persona que es trobi un ocell anellat pot reportar-ho (només cal omplir i enviar el formulari que trobareu a l'apartat d'anella trobada). Pels petits ocells, fora del cercle de l'anellament, es reporta menys del 1% del total de les anelles col·locades cada any mentre que, per altra banda, anualment, uns 200 anelladors catalans marquen uns 70.000 ocells de diferents espècies dels quals uns 800 són recuperats com a mínim una altra vegada amb posterioritat.



Els anelladors d'ocells no només estan interessats en les recuperacions posteriors dels ocells que han marcat ells. Molts estan implicats en estudis d'espècies concretes d'ocells o de la seva localitat d'anellament i només depenen de la informació sobre les captures i posteriors recaptures dels ocells que fan ells mateixos. Això inclou mesures com el pes i d'altres que prenen als ocells que anellen, així com les dades de les recuperacions dels ocells marcats amb anterioritat. Per a qualsevol d'aquests tipus d'estudi, el fet crucial és que la tècnica d'anellament sigui el més inofensiva possible pels ocells, de manera que hi ha estàndards força estrictes de formació de potencials anelladors. La preparació per ser anellador només pot ser completada treballant al camp (no n'hi ha prou amb llegir-se els llibres) i, per tant, posar-se en contacte amb els anelladors en actiu és essencial.

Així doncs, un anellador és aquella persona que té els coneixements i els permisos necessaris per tal de poder utilitzar l'anellament científic per estudiar qualsevol aspecte de la biologia dels ocells.

Hi ha dues categories d'anelladors: anellador auxiliar i anellador expert.

L'anellador auxiliar, és un anellador que està en període d'aprenentatge per tal d'accedir a la categoria d'anellador expert. Només pot anellar en companyia d'un anellador expert.
Els requeriments per obtenir el carnet d'anellador auxiliar són: haver anellat més de 300 individus de 30 espècies d'ocells diferents i superar la prova teòrica d'accés a anellador auxiliar. Cal presentar un aval firmat per dos anelladors experts que confirmi la capacitat de l'aspirant per tenir la categoria d'anellador auxiliar.

L'anellador expert és aquell anellador que té els coneixements necessaris per tal de poder exercir l'anellament. Les seves activitats com a anellador són la realització d'estudis d'ocells, la formació de futurs anelladors i la divulgació de l'interès de l'anellament com a metodologia d'estudi dels ocells. Per tal d'accedir a qualsevol de les dues categories d'anellador cal superar una prova.
Per obtenir el carnet d'anellador expert cal ser anellador auxiliar, haver anellat més de 500 individus de 50 espècies d'ocells diferents i superar les proves teòrica i pràctica d'accés a anellador expert. Cal presentar un aval firmat per dos anelladors experts que confirmi la capacitat de l'aspirant per tenir la categoria d'anellador expert.

Les estacions d'anellament són les localitats on s'hi estudia la biologia dels ocells mitjançant l'anellament científic. Es troben repartides per tot el territori de Catalunya i són representatives d'una part molt important de la diversitat d'hàbitats avifaunístics que trobem al nostre país.
 

La magnitud dels projectes d'anellament actuals de l'ICO ha permès d'estendre una xarxa d'estacions d'anellament per tot el territori que facilita l'accés al treball de camp als futurs anelladors, siguin de la comarca que siguin. En aquest sentit, només cal que contactin amb l'anellador responsable de l'estació que els interessi per tal de poder aprendre a anellar.

Es tracta d'una de les estacions d'anellament amb més activitat al llarg de l'any. S'hi desenvolupa el Programa SYLVIA durant el període reproductor (maig-agost). A la tardor, d'agost a novembre, s'hi realitza una campanya de migració postnupcial. Això vol dir, que aquesta estació està pràcticament activa durant tot l'any. A la vegada, està molt ben preparada per a l'allotjament i, per tant, és un dels millors llocs de Catalunya per formar-se com a anellador. Cal tenir present, però, que l'entrada és limitada.

En el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà s'hi desenvolupen diverses campanyes d'anellament associades als diversos projectes d'estudi de la biologia dels ocells de l'ICO. Com en el cas del delta de l'Ebre, hi ha activitat durant tot l'any. De març a maig, s'hi fa la campanya primaveral de migració prenupcial del Projecte Piccole-Isole. S'hi desenvolupa el Programa SYLVIA durant el període reproductor (maig-agost). També com l'anterior, està molt ben condicionada per a l'allotjament i, per tant, és també un dels millors llocs de Catalunya per formar-se per ser anellador. El nombre de persones que poden fer-hi estada és limitat.

Aquesta estació, situada al nord del Sàhara marroquí, està pensada per estudiar els passeriformes migradors transaharians que s'hi aturen durant el pas prenupcial. Normalment funciona de mitjans de març a mitjans de maig. En funció de les pluges a l'hivern a les muntanyes properes, la zona pot inundar-se i formar un petit llac (Llac Yasmina). La presència o no d'aigua a la zona condiciona força tant la diversitat d'espècies que hi trobem com el nombre d'individus que s'hi aturen per descansar i alimentar-se durant la migració.
 

Actualment hi ha 46 estacions d'anellament incloses en el projecte SYLVIA repartides per tot el territori català. El Programa SYLVIA funciona en els períodes estival, del 1 de maig al 8 d'agost, i hivernal, del 16 de desembre al 28 de febrer.

Estacions destacades del projecte SYLVIA

Estanys de Jordà (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa)

Ca l'Andreu (Tiana)

Reserva Natural de Sebes (Flix)

Teniu tota la informació de les estacions del programa SYLVIA al Servidor d'informació Ornitològica de Catalunya.
També trobareu informació destacada i, en temps real, del què està passant a les estacions de migració al web del sylvia.

També podeu contactar amb el coordinador del projecte, Oriol Baltà (info@ornitologia.org).