.png)
Presentació
Actualment, el Banc de dades conté més de 2.000.000 registres informatitzats procedents dels projectes de seguiment de la migració i del programa SYLVIA i dels balanços anuals des de l'any 1975.
La utilitat d'un banc de dades, sobretot a llarg termini, passa per reunir la millor informació possible i fer-la accessible. Amb la informatització, l'accessibilitat a la informació se soluciona, i, sobretot aleshores, la qualitat i homogeneïtat de la informació, un altre dels requeriments essencials, esdevé especialment important. La quantitat i qualitat de la informació que pot acollir el Banc de dades d'anellament no està excessivament limitada per qüestions d'espai o per raons tècniques. El nivell de la informació que contingui dependrà essencialment del que els anelladors hi introduïm.
L'ICO era conscient d'aquesta problemàtica des de ja fa força anys, i va treballar per donar-li solució. Per aconseguir-ho, però, hi havia dos fronts on s'havia de treballar simultàniament i de manera intensa: 1) en la difusió del procés d'informatització de dades entre el col·lectiu d'anelladors, i 2) en la creació d'uns estàndards de treball que permetessin homogeneïtzar i optimitzar fins allà on fos raonable la informació que, en última instància, hauria de formar part del banc de dades.
Pel que fa a la informatització, la seva difusió es va aconseguir en bona part mitjançant el desenvolupament del programa NouBio i la seva utilització per part dels anelladors, principalment els col·laboradors dels projectes de seguiment de l'ICO. La conseqüència és que, hores d'ara, la majoria d'anelladors utilitza aquest programa per informatitzar les seves dades i per fer el balanç anual. D'entre els que no fan servir el NouBio, una part considerable informatitza les dades amb altres sistemes (usualment l'Excel o alguna base de dades feta a nivell particular). En suma, actualment només una minoria dels anelladors de l'ICO no informatitza les seves dades de camp.
D'altra banda, la creació d'uns estàndards de treball es va anar desenvolupant durant els darrers anys a través dels projectes MIGRACIÓ i SYLVIA, els dos programes de seguiment de l'ICO que fan servir l'anellament com a mètode bàsic de treball. Aquests projectes han estat el marc perfecte on optimitzar i contrastar la utilitat dels diferents protocols de treball gràcies al constant feedback amb els responsables de les estacions d'anellament i la resta de col·laboradors. Fruit d'aquesta feina, des de 2003 tots els projectes d'anellament de l'ICO utilitzen un mateix protocol de treball: la base dels estàndards que presentem aquí.
Des de fa temps, doncs, amb la generalització de la informatització de les dades i amb prou experiència per poder establir uns protocols de treball sòlids, ja tenim el Banc de dades d'anellament convertit en un Banc de dades realment útil i eficient. Considerant aquest objectiu, i considerant també que hi havia d'haver un equilibri raonable entre el que es pot demanar als anelladors i l'esforç que això representava per a cadascun d'ells, es va fer una relectura crítica dels protocols d'intercanvi d'informació que existien fins llavors (i.e. essencialment els protocols lligats al balanç anual). Com a resultat d'aquestes consideracions, es van crear els Estàndards d'anellament, un protocol de treball que seria el marc de referència per a l'intercanvi d'informació entre els anelladors de l'ICO i el Banc de dades central de l'Oficina Catalana d'Anellament a partir d'aleshores.
Els Estàndards tenen bàsicament quatre funcions:
La utilitat d'un banc de dades, sobretot a llarg termini, passa per reunir la millor informació possible i fer-la accessible. Amb la informatització, l'accessibilitat a la informació se soluciona, i, sobretot aleshores, la qualitat i homogeneïtat de la informació, un altre dels requeriments essencials, esdevé especialment important. La quantitat i qualitat de la informació que pot acollir el Banc de dades d'anellament no està excessivament limitada per qüestions d'espai o per raons tècniques. El nivell de la informació que contingui dependrà essencialment del que els anelladors hi introduïm.
L'ICO era conscient d'aquesta problemàtica des de ja fa força anys, i va treballar per donar-li solució. Per aconseguir-ho, però, hi havia dos fronts on s'havia de treballar simultàniament i de manera intensa: 1) en la difusió del procés d'informatització de dades entre el col·lectiu d'anelladors, i 2) en la creació d'uns estàndards de treball que permetessin homogeneïtzar i optimitzar fins allà on fos raonable la informació que, en última instància, hauria de formar part del banc de dades.
Pel que fa a la informatització, la seva difusió es va aconseguir en bona part mitjançant el desenvolupament del programa NouBio i la seva utilització per part dels anelladors, principalment els col·laboradors dels projectes de seguiment de l'ICO. La conseqüència és que, hores d'ara, la majoria d'anelladors utilitza aquest programa per informatitzar les seves dades i per fer el balanç anual. D'entre els que no fan servir el NouBio, una part considerable informatitza les dades amb altres sistemes (usualment l'Excel o alguna base de dades feta a nivell particular). En suma, actualment només una minoria dels anelladors de l'ICO no informatitza les seves dades de camp.
D'altra banda, la creació d'uns estàndards de treball es va anar desenvolupant durant els darrers anys a través dels projectes MIGRACIÓ i SYLVIA, els dos programes de seguiment de l'ICO que fan servir l'anellament com a mètode bàsic de treball. Aquests projectes han estat el marc perfecte on optimitzar i contrastar la utilitat dels diferents protocols de treball gràcies al constant feedback amb els responsables de les estacions d'anellament i la resta de col·laboradors. Fruit d'aquesta feina, des de 2003 tots els projectes d'anellament de l'ICO utilitzen un mateix protocol de treball: la base dels estàndards que presentem aquí.
Des de fa temps, doncs, amb la generalització de la informatització de les dades i amb prou experiència per poder establir uns protocols de treball sòlids, ja tenim el Banc de dades d'anellament convertit en un Banc de dades realment útil i eficient. Considerant aquest objectiu, i considerant també que hi havia d'haver un equilibri raonable entre el que es pot demanar als anelladors i l'esforç que això representava per a cadascun d'ells, es va fer una relectura crítica dels protocols d'intercanvi d'informació que existien fins llavors (i.e. essencialment els protocols lligats al balanç anual). Com a resultat d'aquestes consideracions, es van crear els Estàndards d'anellament, un protocol de treball que seria el marc de referència per a l'intercanvi d'informació entre els anelladors de l'ICO i el Banc de dades central de l'Oficina Catalana d'Anellament a partir d'aleshores.
Els Estàndards tenen bàsicament quatre funcions:
- Establir quina és la informació (variables) que cal que formi part del Banc de dades de l'OCA i com cal prendre-la i codificar-la.
- Delimitar els diferents graus d'importància de cadascuna d'aquestes variables i, paral·lelament, establir diferents nivells possibles d'implicació per tal que cada anellador pugui escollir el seu.
- Establir el protocol d'intercanvi d'informació entre l'OCA i els anelladors.
- Adequar la reglamentació de l'ICO als nous protocols de funcionament.
Sinopsi
Els estàndards donen la possibilitat de treballar a tres nivells: l'obligatori, el bàsic i l'ampliat. L'estàndard obligatori fa referència a la informació que els anelladors han de facilitar a l'OCA cada any i a com l'han de facilitar: és a dir, fa referència al contingut d'allò que coneixem com a balanç d'anellament. L'estàndard bàsic inclou tota la informació de tipus obligatori i afegeix, essencialment, variables biomètriques i de condició física. Per últim, l'estàndard ampliat, és, bàsicament, l'estàndard que utilitzen els projectes de seguiment de l'ICO (MIGRACIÓ i SYLVIA), i és el més complet i extens de tots. A més d'allò que ja inclou l'estàndard bàsic, l'estàndard de treball ampliat aporta molta més informació sobre la jornada d'anellament.
Nivell de participació: quin estàndard escollir?
Tots els anelladors han de seguir els protocols establerts per l'estàndard obligatori (així com fins llavors se seguia l'estàndard mínim determinat pel contingut dels fulls roses i blaus d'ICONA), però poden escollir si volen utilitzar els estàndards superiors o no. No cal que la selecció d'un estàndard sigui per sempre ni per totes les jornades de camp. Per exemple, un anellador pot decidir seguir l'estàndard bàsic per a un estudi o un lloc concret, i utilitzar l'obligatori per a la resta de dies i llocs. Així mateix, tot i que el més recomanable seria utilitzar tots els camps que composen un estàndard, la selecció de l'estàndard bàsic o ampliat, no obliga a utilitzar sempre tots els seus camps; n'hi ha prou d'utilitzar-ne alguns (recordeu que això no és possible en el cas de l'estàndard obligatori). El que sí que cal tenir en compte és que és imprescindible seguir sempre els protocols i les codificacions de l'estàndard que s'escull i deixar en blanc o utilitzar el codi "desconegut" en els camps que no es volen utilitzar (si utilitzéssiu altres codis en aquests camps podríeu generar errors importants en el sistema). Per exemple, podeu col·laborar fent servir l'estàndard bàsic, però no emprar la variable "Múscul". En aquest cas, ompliríeu la resta de camps inclosos a l'estàndard i posaríeu un "9" al camp "Múscul" (el codi que, en aquest cas, indica que es desconeix o que no s'ha observat aquesta variable). El que no hauríeu de fer mai és utilitzar el camp "Múscul" per a una altra variable o per mesurar el múscul amb un altre sistema. Si col·laboreu en un projecte de l'ICO, l'estàndard que cal seguir sempre és l'ampliat, i, en aquest cas, sí que és imprescindible utilitzar-lo sempre en tota la seva extensió i tots els dies en què es realitza l'estudi (e.g. totes les jornades d'anellament d'una estació SYLVIA).
El balanç anual d'anellament
Tots els anellador han de fer arribar a l'Oficina de l'ICO el balanç d'anellament corresponent a les captures realitzades entre l'1 de gener i el 31 de desembre de cada any abans de l'11 de gener de l'any següent. No haver entregat el balanç abans del dia 11 de febrer de l'any següent es considerarà infracció greu (vegeu reglament intern de l'OCA). El contingut i la forma de lliurament del balanç haurà d'estar d'acord amb el que s'especifica als Estàndards d'Anellament.
Nivell de participació: quin estàndard escollir?
Tots els anelladors han de seguir els protocols establerts per l'estàndard obligatori (així com fins llavors se seguia l'estàndard mínim determinat pel contingut dels fulls roses i blaus d'ICONA), però poden escollir si volen utilitzar els estàndards superiors o no. No cal que la selecció d'un estàndard sigui per sempre ni per totes les jornades de camp. Per exemple, un anellador pot decidir seguir l'estàndard bàsic per a un estudi o un lloc concret, i utilitzar l'obligatori per a la resta de dies i llocs. Així mateix, tot i que el més recomanable seria utilitzar tots els camps que composen un estàndard, la selecció de l'estàndard bàsic o ampliat, no obliga a utilitzar sempre tots els seus camps; n'hi ha prou d'utilitzar-ne alguns (recordeu que això no és possible en el cas de l'estàndard obligatori). El que sí que cal tenir en compte és que és imprescindible seguir sempre els protocols i les codificacions de l'estàndard que s'escull i deixar en blanc o utilitzar el codi "desconegut" en els camps que no es volen utilitzar (si utilitzéssiu altres codis en aquests camps podríeu generar errors importants en el sistema). Per exemple, podeu col·laborar fent servir l'estàndard bàsic, però no emprar la variable "Múscul". En aquest cas, ompliríeu la resta de camps inclosos a l'estàndard i posaríeu un "9" al camp "Múscul" (el codi que, en aquest cas, indica que es desconeix o que no s'ha observat aquesta variable). El que no hauríeu de fer mai és utilitzar el camp "Múscul" per a una altra variable o per mesurar el múscul amb un altre sistema. Si col·laboreu en un projecte de l'ICO, l'estàndard que cal seguir sempre és l'ampliat, i, en aquest cas, sí que és imprescindible utilitzar-lo sempre en tota la seva extensió i tots els dies en què es realitza l'estudi (e.g. totes les jornades d'anellament d'una estació SYLVIA).
El balanç anual d'anellament
Tots els anellador han de fer arribar a l'Oficina de l'ICO el balanç d'anellament corresponent a les captures realitzades entre l'1 de gener i el 31 de desembre de cada any abans de l'11 de gener de l'any següent. No haver entregat el balanç abans del dia 11 de febrer de l'any següent es considerarà infracció greu (vegeu reglament intern de l'OCA). El contingut i la forma de lliurament del balanç haurà d'estar d'acord amb el que s'especifica als Estàndards d'Anellament.
Documents per descarregar
De la llista següent us podeu descarregar els documents complerts dels Estàndards d'anellament en format PDF.
Document principal
• Estàndards OCA (fitxer PDF, 2.511Kb).
• Estàndards OCA English version (fitxer PDF, 2.529Kb).
Full de camp estàndard
• cara davant (fitxer PDF, 128Kb).
• cara darrera (fitxer PDF, 33Kb).
Full de codis estàndards
• cara davant (fitxer PDF, 374Kb).
• cara darrera (fitxer PDF, 121Kb).
Document principal
• Estàndards OCA (fitxer PDF, 2.511Kb).
• Estàndards OCA English version (fitxer PDF, 2.529Kb).
Full de camp estàndard
• cara davant (fitxer PDF, 128Kb).
• cara darrera (fitxer PDF, 33Kb).
Full de codis estàndards
• cara davant (fitxer PDF, 374Kb).
• cara darrera (fitxer PDF, 121Kb).
Remitent ICO
| El remitent oficial de Catalunya és ICO-MUS. NAT. SCI BARCELONA |
 |
Trobareu tota la normativa d'anellament a Catalunya a la pàgina de l'Oficina Catalana d'Anellament.
Tots els models ICO comencen per una o dues lletres i tenen 7 dígits. L’anella més petita (mida per mosquiter i similar) comença amb la lletra A i la més gran (mida per voltor) porta la lletra Z. Les lletres del principi són les que identifiquen a cada model.
Podeu trobar un llistat d’anelles recomanades per a cada espècie i de les mides i característiques de cada model en aquest enllaç:
- models ICO (fitxer PDF, 148Kb).
Puc utilitzar anelles ICO fora de Catalunya?
Les anelles ICO només es poden posar a Catalunya i no es poden utilitzar a d’altres comunitats autònomes.
Si vull anellar fora de Catalunya, què puc fer?
Els anelladors que tinguin projectes de recerca fora de Catalunya podran utilitzar anelles Aranzadi subministrades des de l’oficina de l’ICO, tal com hem fet fina ara. S’ha arribat a un acord amb Aranzadi per poder utilitzar les seves anelles i gestionar-ho de la mateixa manera com hem fet en els darrers anys. Els anelladors que necessitin anellar fora de Catalunya, cal que ho comuniquin a ico@ornitologia.org abans d’acabar l’any.
Aconsellem que aquests anelladors no barregin anelles en les bosses i equipatge de camp, ja que pot ser molt fàcil la confusió i fer-ne un ús inadequat. Per tant, guardeu-vos les anelles en bosses totalment diferents.
Recordem que per anellar fora de Catalunya cal presentar un resum del projecte que es vol dur a terme i que inclou els apartats següents: títol, responsable principal, col·laboradors amb dades personals, àrea geogràfica, material i mètodes, període d’estudi (any o anys) i objectius. En el cas de renovacions, cal presentar un resum dels resultats assolits l’any anterior.
Com puc demanar el permís anual d’anellament?
Com és habitual, tant la renovació dels permisos d’anellament com les peticions que es fan per primera vegada, s’han de fer omplint el formulari que trobareu al web de l’ICO en aquest enllaç.
Per a les renovacions, s’aconsella no omplir el formulari fins que s’hagi lliurat del balanç de l'any anterior.
Remitent ARANZADI
Models d'anelles per espècie del remitent ARANZADI
- models ARANZADI (fitxer PDF, 56Kb).
