.png)
Introducció
La migració dels ocells és un fenomen extraordinari. És increïble pensar que milions d'ocells viatgen des de les seves àrees d'hivernada fins a les seves zones de cria, només per retornar-hi pocs mesos més tard. Com un tallarol de garriga és capaç de retornar a la mateixa localitat de cria situada a prop de Vacarisses igual que l'any anterior, havent passat l'hivern a l'Àfrica subsahariana és realment sorprenent!
La Migració significa el moviment de les poblacions d'ocells que ocorren en èpoques determinades cada any, entre les zones de cria i d'hivernada. No només migren els ocells, sinó que els peixos, les papallones i les balenes, entre d'altres, també ho fan. Els ocells migren per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor; es mouen cap a llocs on poden criar més polls que si es quedessin com a residents. Les espècies que migren ho fan perquè el clima ofereix millors ambients per alimentar-se, i en les zones de cria millors condicions per criar els polls.
Hi ha diferents tipus de migradors i de nivells de migració, cadascun d'ells adaptats als diferents tipus d'ocells. Espècies com el falciot que tornen a Catalunya cada primavera s'anomenen migradors estivals. Aquestes espècies s'estan i crien aquí durant el nostre estiu. A finals d'estiu o principis de tardor marxen per passar l'hivern a altres bandes.
Alguns ocells trien passar l'hivern a Catalunya. Espècies com el tord ala-roig i la griva cerdana crien al nord d'Europa i a la tardor migren cap al sud o l'oest d'Europa on el clima és més suau i el menjar més accessible. Aquests s'anomenen migradors hivernals i marxen cap a les seves zones de cria a la primavera. En algunes poblacions d'ocells, només una part d'aquestes migra. Aquest s'anomenen migradors parcials i la cadernera n'és un clàssic exemple. Els estudis d'anellament han mostrat que una proporció de les poblacions de cadernera d'Anglaterra i Irlanda es mouen cap al sud de França i Espanya per passar l'hivern.
No sempre és necessari pels ocells de fer grans trajectes. Algunes espècies poden trobar millors condicions per alimentar-se simplement desplaçant-se muntanya avall. Aquest tipus de migració s'anomena migració altitudinal i el grasset de muntanya n'és un bon exemple. Els grassets de muntanya que crien als prats alpins del Pirineu baixen cap avall a l'hivern, i alguns van simplement fins a la costa. A les seves zones de cria, cobertes de neu durant l'hivern, és molt complicat trobar-hi aliment. Les fredelugues es coneixen pel seu costum de desplaçar-se des de les seves àrees de cria al final de l'estació cap a les zones planeres de la terra baixa. A vegades, quan el temps és molt fred i la neu impedeix de trobar aliment suficient es mouran fora d'aquestes àrees per buscar millors condicions. Aquests desplaçaments es coneixen per moviments causats pel fred. Tots els ocells necessiten renovar les seves plomes, algunes espècies ho fan esglaonadament, canviant 1 o 2 plomes en cada pas, mentre que d'altres perden totes les plomes de cop de manera que perden temporalment la capacitat de volar. Abans de la muda, aquests ocells es mouen cap a zones tranquil·les lliures de depredadors i amb abundància d'aliments. Els ànecs i les oques duen a terme aquesta migració de muda. Antigament, els ànec migraven per mudar a Helgoland Bight al nord-oest d'Alemanya. Recentment, les oques han format una nova àrea de muda a Bridgewater Bay a Sommerset (Anglaterra).
Les migracions són molt costoses per totes les espècies d'ocells. No només les llargues distàncies sinó que hi ha altres inconvenients. Mal temps durant el viatge, escassetat d'aliments durant la ruta, depredadors, problemes de navegació i interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui dificultós. Per moltes espècies, com el petit insectívor Tallarol de garriga, el passar l'hivern a Catalunya és simplement massa fred per sobreviure. Algunes espècies són més dures i s'han adaptat a les condicions existents i ara els mosquiters comuns i els tallarols de casquet passen l'hivern regularment a Anglaterra i Irlanda.
Els ocells que migren cap als països nòrdics per nidificar tenen més hores de llum per alimentar i criar els seus polls, i es beneficien de les explosions temporals d'insectes i de la menor presència de depredadors que caracteritzen aquestes zones. Tot això són raons suficients per migrar?
L'Anellament Científic d'Ocells ens brinda una oportunitat inmillorable de testar totes aquestes hipòtesis relacionades amb la migració dels ocells.
En el marc del Projecte MIGRACIÓ, L'Institut Català d'Ornitologia organitza anualment vàries campanyes d'anellament d'ocells durant l'època favorable en localitats especialment adequades pels ocells migradors.
La Migració significa el moviment de les poblacions d'ocells que ocorren en èpoques determinades cada any, entre les zones de cria i d'hivernada. No només migren els ocells, sinó que els peixos, les papallones i les balenes, entre d'altres, també ho fan. Els ocells migren per millorar les seves oportunitats de supervivència i també per millorar el seu èxit reproductor; es mouen cap a llocs on poden criar més polls que si es quedessin com a residents. Les espècies que migren ho fan perquè el clima ofereix millors ambients per alimentar-se, i en les zones de cria millors condicions per criar els polls.
Hi ha diferents tipus de migradors i de nivells de migració, cadascun d'ells adaptats als diferents tipus d'ocells. Espècies com el falciot que tornen a Catalunya cada primavera s'anomenen migradors estivals. Aquestes espècies s'estan i crien aquí durant el nostre estiu. A finals d'estiu o principis de tardor marxen per passar l'hivern a altres bandes.
Alguns ocells trien passar l'hivern a Catalunya. Espècies com el tord ala-roig i la griva cerdana crien al nord d'Europa i a la tardor migren cap al sud o l'oest d'Europa on el clima és més suau i el menjar més accessible. Aquests s'anomenen migradors hivernals i marxen cap a les seves zones de cria a la primavera. En algunes poblacions d'ocells, només una part d'aquestes migra. Aquest s'anomenen migradors parcials i la cadernera n'és un clàssic exemple. Els estudis d'anellament han mostrat que una proporció de les poblacions de cadernera d'Anglaterra i Irlanda es mouen cap al sud de França i Espanya per passar l'hivern.
No sempre és necessari pels ocells de fer grans trajectes. Algunes espècies poden trobar millors condicions per alimentar-se simplement desplaçant-se muntanya avall. Aquest tipus de migració s'anomena migració altitudinal i el grasset de muntanya n'és un bon exemple. Els grassets de muntanya que crien als prats alpins del Pirineu baixen cap avall a l'hivern, i alguns van simplement fins a la costa. A les seves zones de cria, cobertes de neu durant l'hivern, és molt complicat trobar-hi aliment. Les fredelugues es coneixen pel seu costum de desplaçar-se des de les seves àrees de cria al final de l'estació cap a les zones planeres de la terra baixa. A vegades, quan el temps és molt fred i la neu impedeix de trobar aliment suficient es mouran fora d'aquestes àrees per buscar millors condicions. Aquests desplaçaments es coneixen per moviments causats pel fred. Tots els ocells necessiten renovar les seves plomes, algunes espècies ho fan esglaonadament, canviant 1 o 2 plomes en cada pas, mentre que d'altres perden totes les plomes de cop de manera que perden temporalment la capacitat de volar. Abans de la muda, aquests ocells es mouen cap a zones tranquil·les lliures de depredadors i amb abundància d'aliments. Els ànecs i les oques duen a terme aquesta migració de muda. Antigament, els ànec migraven per mudar a Helgoland Bight al nord-oest d'Alemanya. Recentment, les oques han format una nova àrea de muda a Bridgewater Bay a Sommerset (Anglaterra).
Les migracions són molt costoses per totes les espècies d'ocells. No només les llargues distàncies sinó que hi ha altres inconvenients. Mal temps durant el viatge, escassetat d'aliments durant la ruta, depredadors, problemes de navegació i interferències humanes; tots ells fan que el viatge sigui dificultós. Per moltes espècies, com el petit insectívor Tallarol de garriga, el passar l'hivern a Catalunya és simplement massa fred per sobreviure. Algunes espècies són més dures i s'han adaptat a les condicions existents i ara els mosquiters comuns i els tallarols de casquet passen l'hivern regularment a Anglaterra i Irlanda.
Els ocells que migren cap als països nòrdics per nidificar tenen més hores de llum per alimentar i criar els seus polls, i es beneficien de les explosions temporals d'insectes i de la menor presència de depredadors que caracteritzen aquestes zones. Tot això són raons suficients per migrar?
L'Anellament Científic d'Ocells ens brinda una oportunitat inmillorable de testar totes aquestes hipòtesis relacionades amb la migració dels ocells.
En el marc del Projecte MIGRACIÓ, L'Institut Català d'Ornitologia organitza anualment vàries campanyes d'anellament d'ocells durant l'època favorable en localitats especialment adequades pels ocells migradors.
