.png)
Aquest dimecres dia 9 de desembre, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Institut Ciències del Mar i l’Institut Català d’Ornitologia han presentat l'informe "Estat de la Natura a Catalunya 2020". L’informe recull tot el coneixement generat en les darreres dècades a Catalunya, l’analitza i l’estructura en un document que avalua l’estat actual de la biodiversitat catalana. Aquest informe ha estat elaborat amb la col·laboració de més de 40 entitats i hi han participat centenars de persones.El document posa en evidència que les poblacions de vertebrats (peixos, rèptils, amfibis, ocells i mamífers) i d’invertebrats (papallones) sobre les que es tenen dades de seguiment a llarg termini han perdut, de mitjana, un de cada quatre individus (un 25%) els darrers 18 anys.
L’informe demostra que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual en els diversos ambients o hàbitats: és d’un 54% per a les espècies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, un 34% per a les d’ambients agrícoles i prats i un 12% per a les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no són prou completes.
Aquesta pèrdua d’animals al territori català està directament relacionada amb l’alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l’explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. El motiu de fons d’aquesta tendència és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.
Aquest informe entronca amb informes d’abast internacional i europeu, com els que avaluen el compliment dels objectius d’Aichi, el Living Planet Index 2020, l’State of Nature EU o d’altres a escala regional i els aterra a Catalunya. Permet posar en context la situació particular del nostre país i ens situa al mateix nivell dels països més avançats en termes d’identificació de prioritats de conservació.
