.png)
Una publicació de referènciaS’acaba de publicar el nou volum de la sèrie monogràfica del Museu de Ciències Naturals: Spring migration in the western Mediterranean and NW Africa: results from 16 years of the Piccole Isole project, on es presenten els principals resultats obtinguts per la xarxa d’estacions d’anellament que han participat en el projecte Piccole Isole entre 1992 i 2007 al sud-oest d’Europa i el Marroc.
Aquesta xarxa ha proporcionat, per primera vegada, l’oportunitat d’estudiar al mateix temps la migració primaveral d’aus en tota la conca mediterrània: tant a les zones des d’on procedeixen els migrants (nord-oest d’Àfrica), com en les àrees on les aus paren mentre realitzen la travessia pel mar (illes de la Mediterrània) o quan segueixen rutes continentals menys exigents energèticament (costa d’Espanya).
El treball es basa fonamentalment en els resultats obtinguts per a un conjunt de 30 espècies, totes elles tractades àmpliament en els capítols específics que formen el gruix d’aquesta monografia. Aquestes espècies inclouen 26 migradors transaharians (tots excepte tres passeriformes), dues espècies que hivernen al nord del Sàhara (Tord comú i Pit-roig) i dos amb patrons migratoris mixtos (Tallarol de casquet i Mosquiter comú).
Entre altres coses, l’estudi posa de manifest que cal tenir en compte les característiques geogràfiques i d’hàbitat específiques de cada lloc a l’hora d’estudiar la condició física d’arribada i el comportament d’aturada i alimentació (stopover) dels ocells migradors. No obstant això, s’han observat alguns patrons generals molt evidents. El temps d’estada i el guany de pes són generalment més alts al nord-oest d’Àfrica, on els ocells poden recuperar una part significativa de les reserves energètiques perdudes al creuar el Sàhara. Un cop a Europa, els ocells que migren a través del continent, en general, es mouen mitjançant una combinació de vols curts i escales breus que els permeten mantenir en equilibri les seves reserves energètiques. En canvi, els que migren per les illes estan exposats a vols sense escales molt més exigents energèticament i, excepte quan fan ús de les poques zones humides disponibles, tenen menys oportunitats per reposar energies. Malgrat aquests problemes, entre els migradors de llarga distància que passen per l’oest de la Mediterrània, una major proporció ho fa directament a través del mar a la primavera que a la tardor; d’aquesta manera seleccionen la ruta més curta, directa i ràpida.
El projecte Piccole Isole
El projecte Piccole Isole se centra en l’estudi de la migració de primavera a través de la Mediterrània. Amb dotzenes d’estacions d’anellament situades al voltant de la Mediterrània i a punt d’acomplir els 25 anys d’història, és un dels projectes d’anellament més importants que es realitzen a tot el món. L’ICO hi participa des de 1992 coordinant totes les estacions de l’oest de la Mediterrània i el nord d’Àfrica amb estreta col·laboració amb el GOB-Mallorca, la Societat Ornitològica de Menorca, el Grup AU d’Ornitologia i la Université Chouaib Doukkali.
El funcionament de les estacions catalanes incloses en el projecte és possible gràcies al suport i interès continu que han rebut des del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i l’Obra Social de Catalunya Caixa.
Com aconseguir el llibre?
El llibre es pot descarregar gratuïtament en format pdf des del següent enllaç.
