L'ICO us desitja molt Bones Festes i bon any 2019

 
 
  Comunicació del president de l'ICO

El passat dimarts, 17 de desembre, rebíem amb molt entusiasme la resolució favorable d’Euring, la institució europea que coordina tota l’activitat de l’anellament científic,  per la qual s’accepta la incorporació de l’Institut Català d’Ornitologia com a membre de ple dret...

Més informació
 
  Balanç d’anellament 2019 i renovació de permisos

Us recordem que la data de lliurament dels balanços d'anellament de 2019 és el 10 de gener de 2020...

Més informació
 
  Renovació de permisos especials d’anellament

Els permisos especials que afecten espècies sensibles o molt sensibles o l'ús de marques especials cal renovar-los cada any...

Més informació
 
  Anellar en altres comunitats autònomes
 
Per anellar en altres comunitats autònomes cal enviar el formulari de petició, disponible aquí...

Més informació
 
  Els ocells dels oliverars, més protegits
 
A la conca Mediterrània hi ha diverses espècies de plantes que produeixen petits fruits que maduren a la tardor i hivern...

Més informació
 
  Nova actualització del Diccionari dels ocells del món
 
El diccionari en línia publicat el 2017, i actualitzat el mes de febrer d’aquest mateix any, es torna a renovar amb la incorporació de 1.355 noves denominacions catalanes relatives a espècies d’ocells passeriformes...

Més informació
 
  Voluntaris per a la campanya d’anellament a l’illa de l’Aire
 
Com ja ve sent habitual en els darrers anys, la SOM (Societat Ornitològica de Menorca) organitza una campanya d’anellament durant la migració primaveral, emmarcada al projecte Piccole Isole...

Més informació
 
 

Un article per llegir

Guallar, S. & Jovani, R. 2019. Wing‐feather moult phenotypes differ between the preformative and prealternate episodes and along passerine phylogeny. Ibis, https://doi.org/10.1111/ibi.12798.

Sembla que hi  ha un control estacional diferencial de la muda dels ocells, amb la muda preformativa probablement associada amb requeriments de caire somàtic i la muda prealterna associada amb funcions de senyalització

La muda dels passeriformes s'ha estudiat històricament en termes de la seva intensitat, durada, sincronització i extensió. Tanmateix, se sap molt poc sobre la variació dels fenotips de la muda de l'ala (és a dir, la identitat de les plomes que un individu determinat reemplaça en acabar un episodi de muda) dins d'espècies, entre els episodis de la muda i en relació amb la filogènia dels passeriformes. Per estudiar aquesta variació, vam utilitzar 5373 fitxes de muda d’ales de 285 espècies de passeriformes holàrtics i 155 neotropicals. La variació de fenotips de muda, tot i que alta, és molt inferior a l'esperada per atzar, i els mateixos fenotips es van repetir entre individus dins i entre espècies, cosa que suggereix l'existència de mecanismes compartits en el control de la muda. Per tractar aquesta enorme variació, primer vam classificar els fenotips de muda segons nou patrons descrits a la literatura. Vam classificar més del 95% dels fenotips dins d'aquests nou patrons. La nostra primera troballa va ser confirmar una distribució desigual entre els episodis preformatiu i el prealtern (equivalents respectivament als episodis postjuvenil i prenupcial segons la terminologia americana). Les anàlisis filogenètiques van mostrar que els patrons de muda es van conservar filogenèticament per a la preformativa, però no per a la prealternativa. Aquests resultats suggereixen un control estacional diferencial de la muda dels ocells, amb la muda preformativa probablement associada amb requeriments de caire somàtic (que es consideren més conservades al llarg de l'evolució), i la muda prealterna també associada amb funcions de senyalització (caracteritzades per evolucionar més ràpidament que les somàtiques).
 
  Recuperacions d’ocells anellats

Recentment hem rebut una recuperació interessant que us comentem.

Gavina riallera Chroicocephalus ridibundus

ESA  MX06410     T     6-     29.01.19 Plaça de Pau Vila, Barcelona, 41º22’N  2º11’E
                             7     81    16.12.19 Río Manzanares, Madrid-centro, Madrid                                                        40º23’N 3º42’W, 506 km, 320 dies.

La comunitat de Madrid, tot i estar allunyada de la costa, té una hivernada molt potent de gavines, especialment de gavià fosc i gavina riallera amb més de 100.000 exemplars de cada espècie. Aquestes gavines passen bona part de l'hivern als grans abocadors de Pinto, Valdemingómez, i Colmenar Viejo. Tots aquests estols immensos de gavines arrosseguen altres individus com la gavina riallera que aquí ens ocupa i que havíem anellat a Barcelona (anella pvc blava NE40) el gener de 2019 i que ha canviat de lloc d'hivernada. Fins ara s’ha observat tres cops, dos vegades al riu Manzanares i un altra a l’abocador de Pinto.
 
  El Llibre de la setmana:  Birds of Japan*

Chikara, O. 2019. Birds of Japan. 48€. 288 p. Lynx Edicions. ISBN 9788416728121.
 
L'arxipèlag japonès inclou quatre illes principals i milers d'illes més petites i illots que anirien des de la latitud de Taiwan fins al llunyà orient rus, comprenent enmig multitud d'hàbitats diferents, des prats alpins i paisatges àrtics al nord a boscos subtropicals al sud. Aquesta diversitat d'ambients permet que hi hagi una gran quantitat d'espècies d'ocells, alguns dels més desconeguts de tota Àsia. Des del Pigarg de Steller (Haliaeetus pelagicus) o el duc pescador de Blakiston (Bubo blakistoni) a Hokkaido, passant per algunes de les aus marines més escasses del planeta com l'albatros cuacurt (Phoebastria albatrus) i la baldriga de Bryan (Puffinus bryani), per grans concentracions de grues a l'hivern, i excitants endèmics com el gaig de Lidth (Garrulus lidthi), la becada de les Amami (Scolopax mira), o el rascló d'Okinawa (Hypotaenidia okinawae) de les illes meridionals; i d'un conjunt de visitants estivals que van des de l'espectacular pita nimfa (Pitta nympha) fins a l'enigmàtic mosquiter de Ijima (Phylloscopus ijimae).

*ORYX col·labora en la secció de llibres recomants. Per a més informació: www.weboryx.com
 

Cursos

O1. Curs d'introducció a l'ornitologia a Salou

Dates: dissabtes 18 de gener, 1 de febrer, 15 de febrer i 29 de febrer de 2020.
Lloc: Salou.

Curs teòric i pràctic en el qual es tracta la biologia de les aus i permet a l'alumne descobrir els per què del comportament dels ocells, a més d'una introducció a l'ornitologia de camp.


Més informació

Sortides

S1 Sortida a l'estany d'Ivars

Data: 18 de gener de 2020.
Lloc: Estany d'Ivars.

Visita l’Estany d’Ivars i Vila-sana, que ens permetrà observar espècies aquàtiques a la zona humida com ara ànecs, ardeids, rapinyaires i gavines, i a les zones pròximes a l’Estany aus pròpies d’ambients arbustius i forestals com ara túrdids, mallerengues, teixidors i fringíl·lids.
Al vespre observarem com diverses espècies aquàtiques i d’espais oberts s’ajoquen als canyissars de l’Estany.


Més informació

Sortides

S2 Sortida al Congost de Santa Anna

Data: 25 de gener de 2020.
Lloc: Congost de Santa Anna.

El Congost i la presa de Santa Anna formen part d’una serralada eminentment rocallosa i són ideals, per tant, per observar espècies vinculades a aquesta mena d’ambient, especialment rapinyaires. La seva proximitat amb el Pirineu fa que sigui també una zona d’hivernada d’algunes espècies pròpies d'alta muntanya, entre elles el cobejat pela-roques. El mosaic d’ambients dels voltants ens oferirà, d’altra banda, la possibilitat d’observar una bona varietat d’ocells de diferents: fringíl·lids, túrdids, etc.


Més informació

 



Oficina tècnica de l'ICO
Girona 168,
Esc.B, Entresol 5a,
08037 Barcelona
+ 34 93 458 78 93
ico@ornitologia.org