El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt pròximament  inaugura l’exposició “Focus on Birds” que romandrà oberta entre els dies 1 i 24 del mes de març...

Més informació

 

Gràcies a l’anellament d’ocells podem conèixer cap cop amb major precisió l’origen dels exemplars que hivernen a Catalunya. En el cas de la mallerenga blava, de banda d’unes poques recuperacions antigues del centre-sud d’Alemanya, no va ser fins a 1995 quan es va tenir la primera recuperació de Lituània (un ocell trobat mort per un mecànic mentre reparava un cotxe a Valls, Alt Camp). Posteriorment, es va controlar un ocell amb anella lituana a Abrera l’hivern 2005-2006, una temporada amb una bona entrada de mallerengues blaves foranies, i encara una nova recuperació d’aquest mateix país amb un ocell controlat al Barracot, aiguamolls de l’Empordà, el març de l’any passat. Ara arriba una nova recuperació d’un exemplar anellat per la nostra companya Alba Casals al Ter Vell el novembre de 2017 i controlada durant el pas de tardor, un any més tard, també a Lituània. Totes aquestes recuperacions lituanes són de l’estació de Ventès Ragas, famosa estació d’anellament a la costa del Bàltic on s’anellen milers d’ocells cada any. De banda d’aquestes recuperacions lituanes, en els darrers anys també s’han obtingut almenys dues recuperacions franceses i una de Luxemburg.

 

Seguí, A., Belda, A., Mojica, P.M. & Zaragozí, M.B. 2018. Effectiveness of the use of patagial wing tags for griffon vultures (Gyps fulvus) in Spain. Arxius de Miscel·lània Zoològica 16: 255-270.

Es descriu el disseny de marques alars patagials per al marcatge i el seguiment d’exemplars de voltor comú Gyps fulvus. Amb aquest objectiu es van marcar un total de 193 voltors en el període 2000–2015 i 43 individus van ser recapturats, amb una mitjana de 1.362 dies (SD ± 543,78). De la mateixa manera, es va pesar la meitat de la mostra d’individus capturats (n = 20), els quals van presentar un valor mitjà de 9,11 kg (SD ± 1,14). També es va mesurar l’àrea de les perforacions cicatritzades, la superfície mitjana de les quals va ser de 85,38 mm2 (SD ± 28,61). Les marques alars van proporcionar resultats molt satisfactoris, que permeten aprofundir en els patrons de comportament interespecífic, així com en els moviments de nomadisme. S’ha constatat que el disseny final d’aquestes marques és adequat atès que la identificació a distància és bona i la incidència negativa en els individus és molt reduïda. A més, aquest sistema permet la diferenciació d’individus amb una freqüència elevada. S’ha comprovat que aquest dispositiu no interfereix en les etapes vitals de l’espècie i que, adaptant–lo convenientment a escala, resultaria factible per a altres espècies ornítiques.

Article disponible en línia aquí.

 

Si preguntéssim a qualsevol si ens pot dir noms d’espècies d’ocells, probablement trobarà que sap molts més noms dels que inicialment en pensa. Però si ens fem la pregunta entre els ornitòlegs que volen aprofundir en el significat del terme ‘espècie’, ràpidament trobarem que hi ha casos on no tenim tan clar què és o no una espècie. Es tracta d’una matèria a la que tots els que mirem ocells ens hem acostumat durant els darrers anys, amb el continu flux de treballs taxonòmics que canvien les fronteres del que es considera espècie en casos que tots coneixem a casa nostra, com ara en grups com les titelles, els tallarols, els mosquiters, el botxí, i d’altres. Per aquesta raó, surt aquest llibre editat per Springer, on un ventall d’especialistes fan una síntesi d’on es troba el coneixement present en una sèrie de matèries: què és la taxonomia integrativa i què no ho és; com afecta l’evolució morfològica al concepte d’espècie; com varien les veus entre diferents branques filogenètiques; com es produeix la divergència de poblacions; com sorgeixen els micro-canvis evolutius en relació a la migració; quin és el grau de diversitat en el ocells i la seva evolució en l’espai i el temps; com fer models de les distribucions dels ocells i els seus nínxols ecològics; quin rol té la hibridació en el naixement de noves espècies; i com afecten el canvi climàtic i la progressiva urbanització en els ocells i la seva evolució. Prologat per Trevor Price, l’autor de la gran obra prèvia sobre el tema, Speciation in birds.

*ORYX col·labora en la secció de llibres recomants. Per a més informació: www.weboryx.com

 

Cursos

ID1. Curs d'identificació d'ocells al Delta del Llobregat

Dates: dissabtes 23 de març, 6 d'abril, 27 d'abril, 11 de maig, 25 de maig, 1 de juny i 15 de juny de 2019.
Lloc: Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Aquest és el curs per portar la teva afició al següent nivell. Aprèn a identificar els diferents d'ocells amb sessions en aula on veuràs vídeos, fotografies i faràs tests online per aprendre ornitologia de camp, a més de conèixer les tècniques d'identificació que utilitzen els professionals, més enllà de buscar-los a la guia de camp. Aprendràs a utilitzar recursos on line i treure profit del teu smartphone per millorar les teves capacitats d'identificació, així com descobrir els millors llocs per anar a observar els ocells que més t'interessen.
En les sortides agafaràs experiència en un ventall d'ocells d'hàbitats diferents de Catalunya, sota la guia professors amb anys d'experiència ensenyant ornitologia que coneixen el territori com el palmell de la seva ma. En les edicions d'anys anteriors els assistents han après a identificar per ells mateixos al voltant de 150 espècies, permetent-los gaudir més intensament de la seva passió pels ocells.

Més informació

Cursos

A1. Curs flash d'introducció a l'anellament a Terrassa

Dates: 23 i 24 de març de 2019.
Lloc: Classes teòriques: Terrassa; Classes pràctiques: Delta del Llobregat

Aquests cursos són essencialment pràctics, però també inclouen una part teòrica on se sintetitzen, amb l’ajut de material gràfic, els principals fonaments de l’anellament científic d’ocells. No cal tenir coneixements previs sobre anellament ni ornitologia, tot i que és recomenable tenir certa pràctica en identificació d’ocells.

Més informació

Sortides

S8. Observació de la migració a Leucate (Catalunya Nord)

Dates: 4 i 5 de maig de 2019.
Lloc: Leucate

Els penyassegats costaners de Leucate són probablement el millor lloc per l'observació de la migració de primavera de tot França. La zona és un embut que canalitza ocells en migració entre els Pirineus Orientals i el mar, de tal manera que milers de rapinyaires, orenetes, tallarols, mosquiters, passerells, caderneres, capsigranys, piules i moltes altres espècies passen en migració cap al nord. Cada primavera hi passen uns 30.000 rapinyaires, 15.000 cueretes grogues i 100.000 orenetes, per donar algunes xifres. Al mar, es poden veure aus marines en migració en quantitats respectables. Tot això, amanit amb algunes rareses que poden aparèixer amb facilitat.

Més informació