Johnston, A. et al. 2016. Survival of Afro-Palaearctic passerine migrants in western Europe and the impacts of seasonal weather variables. Ibis, DOI: 10.1111/ibi.12366

Les poblacions d'ocells migratoris a Europa occidental mostren una considerable variació en les tendències temporals entre espècies i regions. Les causes demogràfiques i ambientals d'aquests patrons a gran escala són poc conegudes. Utilitzant dades de les estacions d’anellament amb esforç constant de cinc àrees (Holanda, França, nord del Regne Unit, sud del Regne Unit i Catalunya) s’han investigat les relacions entre els canvis en l'abundància, la supervivència d'adults i les condicions meteorològiques entre 35 poblacions de l'Europa occidental de vuit espècies de passeriformes migratoris (Sylviidae). Es van analitzar les dades entre les espècies creuades i comparacions dins de les mateixes espècies per avaluar si la variació anual de la supervivència es va correlacionar amb les condicions climàtiques durant el pas o l'hivern. Es va estimar la supervivència utilitzant models de marcatge i recaptura Cormack-Jolly-Seber que representen la variació en la proporció d'individus transitoris i les taxes de recaptura. Les espècies que hivernen a la zona bioclimàtica humida d'Àfrica occidental tenien probabilitats de supervivència anual significativament més altes que les espècies que hivernen a la zona bioclimàtica àrida d'Àfrica (Sahel). Les precipitacions al Sahel es va correlacionar positivament amb la supervivència, almenys en algunes poblacions de cinc espècies. Es van trobar moltes menys relacions significatives amb els índexs de clima durant els períodes de tardor i primavera de pas, fet que pot ser a causa de la utilització d'índexs a gran escala. Els canvis anuals de població es van correlacionar amb la supervivència dels adults en totes les espècies estudiades, encara que les espècies sotmeses a descensos generalitzats van mostrar les relacions més febles. Aquest estudi va ser possible gràcies a la participació d'estacions d’anellament amb esforç constant d'arreu d'Europa, entre les quals hi havia 58 estacions de l’ICO inscrites al projecte SYLVIA. Aquest treball ens dóna una idea de la importància de treballar de forma coordinada a nivell europeu per conèixer detalls de les tendències poblacionals del nostres ocells.
 

 

Oportunament l’editorial OMEGA ha editat la versió castellana de la recent apareguda guia d’identificació de rapinyaires de Dick Forsman. Els rapinyaires són un dels grups d'ocells més difícils d'identificar al camp i a la vegada dels més atractius. Una mateixa espècie pot presentar diversos plomatges al llarg dels anys o segons el sexe. A això se li afegeix que poden presentar enormes diferències aparents quan se les veu volant, sigui per la distància a la que la veiem, pel tipus de vol que fan servir en cada moment o per altres raons. No obstant això, al contrari que en altres grups, són més fàcils d'identificar en vol, que no posades. I és una sort que normalment podrem veure els rapinyaires en vol. Aquesta és la millor guia de camp fotogràfica dedicada a la identificació de camp dels rapinyaires de l'oest del Paleàrtic, que es publica ara totalment revisada en una segona edició. Cobreix més de 60 espècies comparada amb les prop de 40 tractades en la primera edició. Cobreix totes les espècies que es veuen a Europa, Orient Mitjà incloent la península aràbiga, arribant per l’est fins al centre d'Àsia. Sempre que és possible, també explica com diferenciar les subespècies. Les fotografies que s'inclouen són, com en la primera edició, de gran qualitat. Una part d'elles, a més, són totalment inèdites ja que s'han reservat per a ser publicades en aquesta obra. La majoria, del mateix autor, Dick Forsman. Per a cada espècie s’expliquen tots els plomatges amb textos molt detallats sobre les diferències de plomatge de cada edat i / o sexe. Es tracta en essència d’una guia molt visual, ja que els textos són en aquesta edició més breus i esquemàtics remarcant sobretot els aspectes més rellevants en que ens hem de fixar. Per tots els interessats en la identificació i observació dels rapinyaires, aquesta és una guia imprescindible, preparada pel gran “guru” europeu sobre la identificació de camp d’aquest fascinant grup.

Oferta especial per als socis de l’ICO. En la vostra comanda cal anotar el codi ICO03 (socis de l’ICO; aquesta oferta expira el dia 30 de juny).

https://www.weboryx.com/oryx/cms/producte/33050/1

*ORYX col·labora en la secció de llibres recomants. Per a més informació: www.weboryx.com

 

Cursos

Curs flash d'introducció a l'anellament d'Utxesa-Torres de Segre

Dates: 3 i 4 de setembre de 2016.
Lloc: Pantà d'Utxesa.

Aquests cursos són essencialment pràctics, però també inclouen una part teòrica on se sintetitzen, amb l’ajut de material gràfic, els principals fonaments de l’anellament científic d’ocells. No cal tenir coneixements previs sobre anellament ni ornitologia, tot i que és recomenable tenir certa pràctica en identificació d’ocells.

Més informació

Cursos

Curs d'introducció a l'anellament del Zoo de Barcelona

Dates: del 5 al 8 de setembre i del 12 al 17 de setembre de 2016.
Lloc: Aula La Granja, Zoo de Barcelona.

Aquests cursos d’introducció són una mica més avançats i complets que els de tipus intensiu. La seva major durada permet tractar més extensament els principals conceptes teòrics i són, per tant, un complement ideal als cursos intensius d’introducció. També són una molt bona opció com a primer curs d’introducció per aquells que vulguin una primera aproximació més detallada. No és imprescindible tenir coneixements previs sobre anellament ni ornitologia, tot i que és útil tenir certa pràctica en identificació d’ocells.

Més informació

Cursos

Curs flash d'introducció a l'anellament del Delta del Llobregat

Dates: 8 i 9 d'octubre de 2016.
Lloc: Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Aquests cursos són essencialment pràctics, però també inclouen una part teòrica on se sintetitzen, amb l’ajut de material gràfic, els principals fonaments de l’anellament científic d’ocells. No cal tenir coneixements previs sobre anellament ni ornitologia, tot i que és recomenable tenir certa pràctica en identificació d’ocells.

Més informació